El 6 de juny de 1869 es va promulgar una nova Constitució. L’elaboració d’aquest text constitucional va poder aconseguir-se després dels esdeveniments ocorreguts en el que coneixem com la Revolució de 1868 o La Gloriosa.
El retard econòmic, juntament amb les pràctiques polítiques d’Isabel II, que beneficiaven el partit moderat, van provocar el descontent entre la població. A açò, hem de sumar que la mateixa Isabel II va generar, al llarg del seu regnat, una mala imatge en molts sectors de la població. La vida privada de la reina va interferir en l’opinió popular i va generar crítiques a la filla de Ferran VII.
El partit progressista va ser el que va prendre el comandament en la direcció activa de la revolució, encapçalat pel militar Juan Prim. La revolució va començar el 17 de setembre de 1868, amb el pronunciament militar de l’almirall Topete a Cadis. Posteriorment, militars com ara Serrano o el mateix Prim el seguirien, nomenant aquest últim una Junta Revolucionària que va controlar la ciutat gaditana. El pronunciament es va estendre a tot el territori i es van formar juntes territorials que s’unirien al moviment revolucionari. La monarquia d’Isabel II es va desintegrar quasi sense oposar resistència a causa del suport que va rebre l’alçament. Aquestes juntes quedarien dissoltes mitjançant el decret del 17 d’octubre firmat per Prim, a partir del qual quedava el poder en mans del format Govern provisional.
Una vegada que Isabel II va ser derrocada, el Govern va poder convocar eleccions a Corts Constituents, on s’hauria d’establir la forma de govern que adoptaria l’Estat després de la revolució. Aquestes van ser convocades l’11 de febrer de 1869 i van quedar constituïdes de forma definitiva el dia 22. El seu principal objectiu va ser donar forma a la solució monàrquica que havia sigut adoptada per majoria des de la coalició revolucionària.
Com a resultat de tot aquest procés, es va redactar la Constitució de 1869, que constava d’11 títols i 112 articles. Aquest nou document constitucional representava una tendència dins del liberalisme més radical, reconeixent-se en el títol primer els drets de llibertat personal, inviolabilitat de domicili i de correspondència, així com la llibertat d’ensenyament, d’indústria, de propietat o religiosa, sent aquesta última, una de les més polèmiques. La Constitució establia que la sobirania residia en la nació (títol II) i també determinava que la forma de govern era la monàrquica (article 33). El 16 d’octubre de 1870 es triaria, mitjançant votació, Amadeu de Savoia com a nou monarca. Seria Amadeu I qui, en una posterior visita a Elx, li atorgaria el rang de ciutat.
La nova Constitució de 1869 havia de ser jurada per tots aquells ciutadans que ocuparen un càrrec públic. Com a document del mes, presentem el Cuaderno de Actas de Jura de la Constitución de 1869, on queden arreplegats els juraments que es van realitzar a Elx i que conté, a més, un full imprés amb la fórmula emprada per a l’esmentat jurament:
“Juráis guardar y hacer guardar la Constitución Española Promulgada en 6 de junio de este año?¿Juráis haberos bien e fielmente en los deberes que como funcionario y como ciudadano tenéis contraídos mirando en todo por el bien de la Nación? Sí Juro. Si así lo hiciereis, Dios y la patria os lo premien; y si no, os lo demanden, además de exigiros la responsabilidad con arreglo a las leyes.”
El 4 de juliol de 1869 van realitzar el jurament els alcaldes primer i segon, els regidors i la resta de càrrecs municipals: secretari i oficials de Secretaria; el secretari particular de l’alcalde i el seu escrivent; facultatius titulars; militars retirats; mestres d’instrucció primària; els administradors de Rendes Estancades, Correus i Loteries; els alcaldes de barri i diputats rurals; els guardes municipals i guardes rurals, etc.
Posteriorment, en el Butlletí Oficial de la Província núm. 4, del 5 de gener de 1870[1], va aparéixer una ordre de la Direcció General del Tresor Públic que manava retirar els havers a tots aquells retirats, cessants i jubilats que no hagueren jurat la constitució abans d’un mes. Davant d’aquest ultimàtum, entre el 19 i el 20 de gener, van jurar a Elx tots aquells que no havien realitzat el jurament anteriorment, entre d’altres, Julián Castillo y Monteró, capità d’Infanteria; Manuel Soriano y Sempere, tinent de la Guàrdia Civil; Juan Martín-Cortés Agramunt, cap del Negociat Cessant del Ministeri de la Governació, a més d’uns altres soldats, carrabiners, mestres i pensionats. El jurament el van realitzar davant de Pascual Llopis y Soler, alcalde primer constitucional de la vila. Aquesta designació ens indica que va ser nomenat després que la Constitució estiguera vigent, davant de la nominació “d’alcalde primer popular” que hi havia amb anterioritat a la proclamació de la Constitució.
[1]En aquest quadern dels juraments, ve inclòs un Butlletí Oficial de la Província, però no es tracta del núm. 4, sinó del núm. 14, de 16 de gener de 1870, en què apareix una circular que obligava a jurar la Constitució als catedràtics, professors i mestres.
AHME, sig. 32-2 Veure enllaç
