Carlos González: “El carrer ‘Advocats d’Atocha’ revist de dignitat la nostra llista carrers”

Carlos González: “El carrer ‘Advocats d’Atocha’ revist de dignitat la nostra llista carrers”

Elx disposa des d’este matí, al costat del Palau de Justícia, d’una via dedicada a les víctimes de l’atemptat comés per pistolers franquistes el 24 de gener de 1977
La consellera de Justícia destaca que “suposa un reconeixement al treball que tanta gent ha desplegat per les llibertats en el nostre país”

“Dedicar un carrer als ‘Advocats d’Atocha’, a aquell luctuós succés del 24 de gener de 1977, revist de dignitat la nostra guia de carrers”, digué este matí l’alcalde d’Elx, Carlos González, després del descobriment d’una placa en memòria de les víctimes de l’atemptat a mans de pistolers franquistes que deixà cinc morts i quatre ferits.
La placa s’ha descobert en una paret del Palau de Justícia i dóna nom al carrer limítrof. L’acte comptà també amb la participació de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; de la presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, Victoria Ortega; i del degà del Col·legi d’Advocats d’Elx, Vicente Pascual, que agraïren en les seues al·locucions la decisió de l’Ajuntament d’Elx i pronunciaren emotives i elogioses paraules per als morts en aquell històric dia de la incipient democràcia espanyola. Entre el centenar de persones que aproximadament acudí a la convocatòria es trobaven regidors, representants veïnals i sindicals, a més d’un nodrit grup de lletrats, entre altres professionals.
La Junta Local de Govern de l’Ajuntament d’Elx prengué en consideració una proposta del Col·legi d’Advocats d’Elx ila Corporació Municipal en ple “volgué reflectir este moment històric en la nostra llista de carrers”, comentà Carlos González.
Les persones que moriren en l’atemptat eren els advocats Luis Javier Benavides, Francisco Javier Sauquillo i Enrique Valdevira; l’estudiant Serafín Holgado i l’administratiu Ángel Rodríguez. Els ferits foren Dolores González, Miguel Sarabia Gil, Luis Ramón i Alejandro Ruiz-Huerta. Eren professionals vinculats al PCE i a CC.OO. i assessoraven treballadors i militants del puixant moviment obrer i veïnal.
González indicà també que “hui és un dia important per a tots nosaltres perquè podem recordar les circumstàncies ocorregudes en aquells moments històrics, precisament per a ser conscients d’on venim, de quant ha costat consolidar la democràcia i de com hem de valorar el nostre Estat de Dret i les nostres llibertats”.
Per la seua part, la consellera de Justícia agraí a l’alcalde la invitació per a estar en l’acte, perquè “m’he sentit sempre molt compromesa amb la lluita i defensa de les llibertats. Per això, el paper que l’Advocacia ha representat i exercit al llarg de tants anys ha tingut sempre el meu més absolut reconeixement. Trobar-me ací hui guardant tributo i homenatge als advocats d’Atocha és, no cal dir-ho, molt emotiu i, fonamentalment, suposa el reconeixement al treball que tanta gent desplegà per les llibertats en el nostre país”.
“Una professió de risc”
El degà del Col·legi d’Advocats destacà que “fa 40 anys l’advocacia era una professió incòmoda, una professió de risc per a molts companys”, i en aquell context històric es produïren els assassinats. “Tots els juristes que visquérem aquell temps recordem amb emoció estos fets i l’exemplar conducta del Col·legi d’Advocats de Madrid honrant els companys assassinats, exigint un funeral públic, acollint el vetlatori en el saló de plens del Col·legi i presidint el funeral vestits amb togues”, destacà Pascual.
Víctoria Ortega llegí el noms dels morts, recordà que Alejandro Ruiz-Huerta és l’únic dels ferits que encara viu, i explicà que “segurament la intenció dels assassins era impedir que Espanya, després de dècades de dictadura, es transformara en un Estat modern, democràtic i de dret. Però aconseguiren tot el contrari gràcies a la resposta pacífica, cívica i digna de l’advocacia, del Partit Comunista, en el qual militaven els assassinats, i de gran part de la societat. En 1970 l’Advocacia institucional impulsà la transició a la democràcia en el Congrés de León sol·licitant amb totes les seues forces l’abolició de la pena de mort i a penes set anys després ho pagà amb la seua pròpia sang”.
L’alcalde ressaltà finalment citant l’escriptora Rosa Montero que “hui a Elx, amb este acte, agraïm el gran ‘sacrifici d’eixos callats herois civils’ i la seua contribució a la pau, la llibertat i la democràcia”.