Febrer: “A propòsit del centenari de la Revolució Russa de 1917”

Febrer: “A propòsit del centenari de la Revolució Russa de 1917”

En nombroses ocasions hem fet referència a la rica col·lecció de Pere Ibarra denominada Tesoro Histórico i tornem a ella una altra volta perquè en 2017 es complixen 100 anys de la revolució russa.

b-350-062pCom a document del mes hem triat un suplement de la publicación Trabajo, datat el 26 de gener de 1919, a Elx, titulat «A los que se van. Breve despedida». Per tal com no es conserven documents directes que parlen de l’inici de la revolució, este imprés, de data posterior, recull l’esperit del moviment.

El Tesoro Histórico forma un conjunt de cartells, pamflets, anuncis etc., molts d’ells de caràcter efímer, recollits en una col·lecció molt rica i singular, especialment en allò referit a espectacles, varietats, cine o teatre. Encara que també n’hi ha d’anuncis religiosos i d’altres temàtiques. és el cas de nombrosos suplements o cartells d’interés polític, com el documento del mes febrer de 2017.

Este suplement imprés transmet un missatge de despedida als membres de la Joventut Socialista que en eixos moments havien d’acudir a fer el servici militar en els quarters de l’exèrcit espanyol. Com a conseqüència de les dos revolucions ocorregudes a Rússia durant el 1917 -la de febrer i la bolxevic d’octubre-, la ideologia socialista s’estengué amb força per diversos punts de la geografia europea, animats pels successos revolucionaris russos.

Per la seua cronologia, este document s’inserix en un context d’agitació social a Espanya, denominat Trienni Bolxevic. Les manifestacions o vagues foren habituals en eixe moment, on els partidaris de les tendències socialistes es veren motivats, com hem comentat, pels fets que havien ocorregut a Rússia. A més, en el mateix mes que es publicà este suplement, a Alemanya havia ocorregut el denominat «Alçament Espartaquista» (entre el 5 i el 12 de gener), també de caràcter obrer. Amb això, es plantejava un panorama esperançador per als components dels grups socialistes. En el suplement es fa al·lusió directa als dos successos comentats, fent-ne menció amb l’afirmació «Ja sabeu que a Rússia i a Alemanya triomfà la revolució».

Davant de la tensa situació viscuda a l’Espanya d’eixos moments, s’incita els «jóvens proletaris» a no oblidar el seus ideals encara que formen part de les seccions armades de l’Estat. S’emfatitza la importància del paper dels soldats en esta tessitura quan s’afirma que «A tal fi cal que el soldat espanyol canvie de rumb i que es negue a disparar contra els treballadors, si estan en vaga, i unint-se a ells, passar-se a la revolució». Es fa una apel·lació directa a la responsabilitat del moment. Anima els soldats, pertanyents a la quinta del 18, que facen igual que en altres països on ha guanyat la revolució gràcies a la unió de soldats i obrers, ja que «Espanya no pot ni ha de lliurar-se del moviment revolucionari que abate tots tirans i implante la dictadura proletària que organitze ràpidament la República Social».

El firmant del missatge és José Calleja, que es referix a si mateix com «este bolcheviki», clara herència del bolxevisme rus. Calleja fon delegat del Sindicat Obrer de Miners d’Astúries i un important propagandista socialista. Este article fon publicat originalment en la publicació Nuestra Palabra. Quan s’imprimí a Elx, por la impremta Agulló, el llavors dirigent de la Joventut Socialista il·licitana, Antonio Cañizares, fon processat per un Tribunal Militar, acusat de sedició. El suplement acaba amb el recordatori de la celebració d’un «mitin bolchevikista» a l’endemà a les nous del matí en el Teatro Llorente.

AHME, sig. b 350-62 Veure enllaç