Carlos González: “Les vendes de palma blanca són cada any més grans”

Carlos González: “Les vendes de palma blanca són cada any més grans”

L’alcalde i els regidors del Palmerar, Antonio García, i de Cultura, Patrícia Macià, visiten el taller de la família Serrano Valero
La reforma de la Llei del Palmerar inclourà la protecció de l’ofici de palmerer i de l’artesania de la palma blanca
Francisco Serrano: “Per a ser palmerer cal mamar l’ofici i cal saber fer-lo”

“Hem vingut a este taller per conéixer els treballs d’un ofici artesanal que té una enorme importància a Elx, que representa la nostra tradició i està íntimament vinculat a la palmera”, assenyalà este matí l’alcalde il·licità, Carlos González, durant la seua visita als tallers de la família Serrano Valero, acompanyat dels regidors del Palmerar, Antonio García, i de Cultura, Patrícia Macià.
“Els treballs relacionats amb l’artesania de la palma blanca ens permeten comprovar com any rere any seguim complint amb el desenvolupament d’una tradició lligada al nostre municipi”, comentà González, que destacà també que “estem convençuts que la palma blanca d’Elx té un gran mercat i que any rere any va consolidant-lo i inclús incrementant-lo; la impressió que ens traslladen els artesans és que és així, i que any rere any les vendes són més grans”.
En el moment de la visita, els treballadors estaven embalant la palma que hui mateix s’envia al bisbe de Menorca, l’il·licità Francisco Conesa, “nova incorporació a la distribució de palmes d’artesania local”, com digué l’alcalde, que també rebran el Papa i els Reis, entre altres autoritats.
Protecció de l’ofici i de l’artesania
Per altra banda, durant la mateixa visita, el regidor del Palmerar informà que “coincidint amb el Diumenge de Rams l’Ajuntament, a través de Parcs i Jardins, repartirà 700 palmes que després s’arreplegaran per utilitzar-les durant tot l’any en els tallers.
García també comentà que “en la Llei del Palmerar del 86 que estem revisant es protegiran l’artesania de la palma blanca i la professió de palmerer. La llei actual només protegix la palmera datilera. La declaració de Patrimoni de la Humanitat, en canvi, sí que afig més elements de protecció, com ara l’agricultura, les estructures hidràuliques i l’activitat cultural que gira al voltant del palmerar”.
La revisió de la Llei del Palmerar “obri una porta al desplegament de mesures concretes, però això vindrà després. És un primer pas el fet que l’incloguen tant l’ofici de palmerer com l’artesania relacionada amb la palma blanca”, destacà el regidor.
“En la reunió de l’últim Patronat, que se celebrà al novembre de 2015, es constituí una comissió tècnica per a proposar a la Conselleria eixa actualització que calculem que estarà remesa ans de l’estiu”, digué García.
Tota la vida en l’hort
Francisco Serrano, per la seua part, explicà que les palmes tenen distintes mides i classes, així com el procediment per a obtindre-les “Ja hi ha palmeres preparades per a l’any que ve i això és com una lletuga, allò que creix durant l’any és allò que ix blanc, allò que tapem, si està verd, seguix verd. La palma verda no serà blanca en la vida”, indicà Serrano.
El palmerer alertà sobre les plagues i digué que “cal tractar-les quan es col·loca el primer encaperrutxat perquè en tancar-la no acudisca la misèria de la cotxinilla o el morrut roig, però si es tracta no corre cap perill”.
Francisco Serrano digué sobre el seu ofici que “nasquí en un hort i no he eixit dels horts. Tinc ja 80 anys i he passat tota la vida amb les palmeres. Als nou anys mon pare ja em feia pujar. Ara s’ensenyen palmerers, però són talladors de llenya, cal saber encaperutxar-la, entaconar-la, amarrar els dàtils; té moltes coses, la palmera. Jo encara estic aprenent noves coses. N’hi ha molts que estan dos dies i diuen “jo ja sóc palmerer. Tu eres tallador de llenya, però de palmerer, res. Per a ser palmerer cal mamar l’ofici, cal seguir-lo i cal saber-ho fer”.
Sobre el temps d’elaboració de les palmes, Francisco Serrano comenta que es tarda des de dos dies fins a 20 minuts, depén de la manera de treballar-la. I quant als preus, “van des de set euros fins un euro la xicoteta”.