La classe de documentació que es guarda en un arxiu municipal com és el nostre, que ha sigut generada per la gestió del Consell per a regular la vida de la comunitat, no dóna molta informació sobre la vida privada de les persones. I si parlem de col·lectius que no tingueren presència en la vida pública, com són les dones, esta informació és encara més escassa. Però açò no significa que no hi haja dades sobre este grup; al contrari, si tornem a llegir més detalladament els documents municipals – actes municipals, comptes, vendes, etc.- ens van apareixent xicotetes pinzellades de les dones il·licitanes de l’Edat Mitjana. Com este mes de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora, l’AHME ha decidit dedicar el document del mes a la presència de la dona en els primers documents d’arxiu.
En el Codex o Llibre de Privilegis apareixen, en un document de 1305, els noms més antics de dones: dona Beatriz, muller que fu d’En Johan Breto; dona Mayor, muller que fu d’En Johan Peres d’Exea i dona Guillerma, muller que fu d’En Martin Lops; amb altres bons omes d’Elx, en representació dels seus marits morts. Com podem apreciar en estos casos, la dona es torna visible en el moment en què enviuden i queden al front de la unitat familiar. Així, per exemple, en els llibres de rendes de la reina Joana[1] ens trobem amb altres viudes que han de pagar els impostos: la muller de Johan de Malla, notari, per l’arrendament del terç del delme del vi; les viudes de Miguel Cornellà, la de Malla i la d’Antoni Blasco, per una “cavalleria”; la viuda de Manuel García, per una “peonia”; i la muller de Bertomeu Cayada per uns censals sobre unes cases. També apareix na Berthameua, propietària d’una taula de carnisseria.
Veem en estos exemples com les dones apareixen registrades de diferent forma en la documentació: amb el seu nom de bateig i el del seu marit mort, o simplement com a “muller de…”. Però hi ha també altres formes. En un llistat que apareix en les actes municipals de posseïdors de forment al novembre de 1400 ens trobem amb: la muller de Pere de Lillo, la muller de García, la mare de Joan Tarí, la mare de Pere Ferrers… Però també dona Maria, muller que fon de Johan […]; i dona Diega[2]. I és que no podem pensar que la dona fóra un col·lectiu uniforme.
En els nivells superiors de l’escala social, trobaríem les dones pertanyents a les famílies de l’oligarquia local, propietàries de terres. Tenim com a exemple Maria Ferrandes de Bustaman, que ven, amb el seu marit que actua com al seu procurador, un pati de cases al Consell en 1298[3]; o Pere Granyana i la seua muller Guillamona, que li ven també cinc pams de terra en l’Hort del Real en 1395[4]. Per contra, en el nivell més baix, estarien las prostitutes, de les quals es té més informació ja que el Consell era l’encarregat de la gestió del bordell, com queda reflectit en una acta de l’any 1371, en la qual disposava que es destinara un carrer o lloc apartat on les prostitutes “estien e abiten, com no sia rahonable que sien consentides lla on abites bones dones”[5].
Entre els dos extrems, estaria una gran majoria de dones que treballarien en les faenes domèstiques, al costat dels seus marit en tallers -com el sabater Lope Despuig i la seua muller[6], i inclús en altres faenes fora de la casa. Així tenim registrada l’existència d’hostaleres ja que en 1381 es fa referència al ostal de la muller de Llorens Bonmatí[7]. Més conegut és el cas de Catalina, a la qual el Consell pagà 30 sous al juliol de 1400 per agranar la plaça[8]. Tot i que tenim constància que també en 1442 era una dona la que agranava i regava la llotja en els dies anteriors al dies festius i tots els dissabtes[9], esta faena fon realitzada en altres ocasions per hòmens.
També fon usual que les dones es dedicaren a treballs relacionats amb la sanitat i beneficència, com ara Joan Ferrando i muller[10] que es trobaven en 1426 al front de l’hospital; o Na Yolant, que rebé un salari del Consell per curar braços i cames trencats, ja que no rebia cap estipendi per part dels veïns[11]. També cobraren les dones encarregades de criar i donar el pit als xiquets expòsits, com ocorregué en l’any 1487 en que es pagà a Mateu Macià per las tres setmanes que la seua muller donà el pit a una xiqueta trobada a la porta d’una casa[12].
Totes estes dades han sigut extretes de la documentació municipal, encara que hi ha altres fons de l’arxiu, principalment els protocols notarials, que recullen actes de la vida privada de les dones – testaments, cartes dotals, etc,..- que permetrien completar la imatge de la dona il·licitana en l’Edat Mitjana.
[1]AHME, sign.480/21.
[2] AHME, sign. a2, acta 12-11-1400 .
[3]AHME, Codex, sign b337.
[4]AHME, sign. PN 9.
[5] AHME, sign. a1, acta 10-4-1371, 66 v.
[6]AHME, sign b 339, p. 46.
[7]AHME, sign. a1, acta del 23-11-1381.
[8] AHME, a2, p 20.
[9] AHME, sign. a 12, acta del 2-7-1442
[10]AHME, sign. a6, p. 87.
[11] AHME, sign. a 15, acta del 8-5-1457.
[12] AHHE, sign. a18, acta del 30 de març de 1487