Antonio Gutiérrez, exsecretari general de CC.OO., oferix una autèntica lliçó sobre els valors cívics en parlar del llibre “Recuerdos de la viuda de Miguel Hernández”
Els records de Josefina Manresa, esposa del poeta Miguel Hernández, serviren ahir de fil conductor per a realitzar tot un al·legat a favor de la justícia i la llibertat en boca de l’exsecretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez. Invitat per l’Ajuntament il·licità per a presentar la publicació de les memòries de Josefina, Gutiérrez, donà una autèntica lliçó de valors cívics i de respecte a l’esperit democràtic, marc de la nostra convivència. L’acte se celebrà anit en el centre cultural de els Clarisses i comptà amb la presència de l’alcalde d’Elx, Carlos González, del regidor d’Hisenda i Recursos Humans de l’Ajuntament d’Oriola, Rafael Almagro, i del Senador de Ciutadans per la Comunitat Valenciana, Luis Crisol.
El centre cultural de les Clarisses fon anit escenari d’un entranyable homenatge a Josefina Manresa, esposa del poeta Miguel Hernández i musa de la seua inspiració poètica. En el marc dels actes commemoratius del 75é aniversari de la mort del poeta organitzat per l’Ajuntament d’Elx, es presentaren les memòries de Josefina, els seus Recuerdos de la viuda de Miguel Hernández de l’editorial madrilenya Ediciones De la Torre, amb pròleg d’Alfonso Guerra. L’Ajuntament il·licità invità per a l’ocasió qui fon durant els anys 90 Secretari General de CCOO, Antonio Gutiérrez. Davant de la presència de l’alcalde Carlos González, Gutiérrez oferí un discurs de reconeixement a la memòria d’esta dona lluitadora, que serví a més per a col·locar els punts sobre les is en matèria de convivència en este país, amb un profund sentit de la justícia, el valor de la llibertat i de la solidaritat. Destacà el respecte que sempre professà Josefina envers Miguel en la seua presa de decisions, inclús quan no eren les més adequades en un context històric tremend, i això resultà ser, a juí de Gutiérrez, una gran prova de l’amor que Josefina sempre demostrà envers el poeta. L’acte serví per a que Gutiérrez reivindicara el paper actiu que Josefina exercí “no darrere del poeta, sinó al seu costat”, i destacà la seua fortalesa en moments molt durs de la història d’este país.
Josefina ho fon per a Miguel. Fon nóvia, amant, esposa, mare dels seus fills, musa d’inspiració poètica i guardiana dels seu llegat en els durs anys de la clandestinitat. La importància de Josefina en la inspiració del llibre de sonets amorosos El Rayo que no cesa, és indubtable, i la qualitat i sensibilitat d’estos versos mereixeren l’elogi general de l’élite cultural del moment, entre ells del propi Juan Ramón Jiménez. Després de la mort de Miguel Hernández, en 1942, Josefina, dedicà tota la seua vida a vetlar pel record i la difusió de l’obra del seu marit i guardà gelosament els seus manuscrits durant els anys més durs del franquisme. Aplegà a Elx en l’any 1950, i en esta ciutat acollidora trobà el lloc que li donà l’oportunitat de començar de zero després d’uns duríssims anys de postguerra. Ací trobà l’hospitalitat necessària per a començar una vida nova amb son fill, i ací nasqueren els seus néts, hereters de l’obra del poeta. Josefina morí a Elx el 18 de febrer de 1987 i les seues restes descansen, al costat de les del poeta i son fill, en el cementeri d’Alacant.
