Juny: Registre d’emigrants

El 9 de juny se celebra el Dia Internacional dels Arxius. Esta data va ser elegida perquè eixe mateix dia de 1948 es creà el Consell Internacional d’Arxius, sota els auspicis de la UNESCO, dedicat a desenvolupar els arxius a escala mundial. Amb esta celebració es pretén donar a conéixer la importància dels arxius, tant públics com privats, el seu valor com a patrimoni documental, font d’informació i memòria de la societat. Des que començà a celebrar-se el 2008, cada any està dedicat a un tema. El que correspon a 2017 és: «Arxius, ciutadania i interculturalisme».
Els registres d’emigrants, que recullen la població que isqué a buscar un futur millor, formen la sèrie documental que hem triat com a exemple per a este mes de juny. Qualsevol onada de persones que es trasllade d’un lloc a un altre provoca reaccions i accions multiculturals i, des d’eixa perspectiva, hem pensat que conéixer quina part de la població il·licitana es traslladà -en la seua majoria a Algèria- és una circumstància que expressa ciutadania, en la condició que es podia ser ciutadà d’un altre país, i així mateix expressa interculturalisme ja que en el territori d’aplegada es mesclaven els costums, les tradicions i les diferents usos socials. Tot i que el procés migratori s’inicià ans, al voltant de 1840, la documentació conservada comença en 1908. Són en total tres llibres de Registre d’Emigrants que tenen la mateixa estructura. El primer comprén els anys 1908 a 1911 (1) ; el segon, 1912 i 1913 (2); i el tercer, de 1914 a 1924 (2) , encara que els dos últims anys a penes aporten dades i tot pareix estar relacionat amb el conveni firmat en 1922 entre França i Espanya que suprimia el visat de passaports entre els dos països, sent només necessari el passaport nacional per la qual cosa no seria necessari registrar-se.
L’estructura de les dades que s’arrepleguen en els llibres és la següent: Número d’orde en què es registren; dia i mes del registre; edat; estat civil; port d’eixida; port de destinació; on habita i, per acabar, observacions. Les observacions són molt importants perquè indiquen si viatgen acompanyats i amb qui.
Sense pretendre fer una anàlisi estadística, podem afirmar que la població procedeix en la seua major part d’Elx però també hi ha registrades algunes persones de Novelda. No cal insistir en el fet que el lloc de destinació més freqüent era Algèria: Orà o Alger. Pareix que la presència espanyola a Algèria seguia existint, potser amb un caràcter comercial, a pesar d’haver acabat la presència espanyola a Orà en 1792. Però a partir de 1840 es produïren diversos fets que impulsaren l’emigració de nombrosos alacantins a Algèria: les sequeres, les inundacions, la forta desocupació laboral agrícola, la falta generalitzada de treball i, per altra banda, hi havia demanda de mà d’obra a Algèria, raó per la qual els emigrants podien viatjar en família i treballar en quadrilles, tot això afavorit per les millores en els servicis de transport.
Hi ha altres destinacions minoritàries: Cuba, Melilla, Buenos Aires o Manila. També França, que en els primers registres era una destinació poc freqüent, anirà incrementant-se per les bones relacions diplomàtiques i facilitats per als treballadors, alhora que disminueix la immigració a Algèria, i trobem expressats llocs concrets com ara: Cuzorn, Cette, Marsella, Narbona, Montpeller, Fumel… Per altra banda, a Amèrica anirà guanyant terreny la ciutat de Nova York.
El port d’embarcament més utilitzat per la població il·licitana és Alacant i en menor mesura Cartagena, Barcelona, Almeria o Santander. Els llocs de destinació són els que ja hem citat, incloent les ciutats franceses d’acollida.
Les imatges que oferim acompanyant esta ressenya pertanyen a l’últim dels registres, encara que no s’ha reproduït complet, sinó només allò corresponent als anys 1913 i 1914 junt amb el dibuix de la portada del llibre que representa un vaixell de vapor i un tren. En altre dels llibres apareixen recollits els noms i els horaris dels diferents vapors, que admetien tant càrrega com passatgers, i els horaris que tenien: el Francolí, que anava d’Alacant a Alger els dies, 5, 15 i 25 de cada mes, a les 7 del matí, i a Barcelona, els dimecres a la vesprada; i el vapor Turia, que anava d’Alacant a Orà els dies 8, 18 i 28 de cada mes, a les 5 de la vesprada.
(1) AHME. Documentació municipal. 1908-1911. Registre d’emigrants. Sign.: Lligall 41, núm. 64.
(2) AHME. Documentació municipal. 1912-1913. Registre d’emigrants. Sign.: Lligall 41, núm. 62.
(3) AHME. Documentació municipal. 1914-1924. Registre d’emigrants. Sign.: Lligall 12, núm. 57.