AHME. Sign. H-189-4 Veure enllaç
El control dels pressupostos ha sigut històricament una de les preocupacions principals de les institucions municipals. Durant l’edat moderna, el clavari era l’encarregat de les qüestions econòmiques del municipi i entre les seues funcions hi havia anotar els ingressos que es rebien i, per descomptat, també les despeses que eren sufragades, que incloïen no sols el pagament de salaris als oficials, sinó també unes altres partides com ara les destinades a educació, sanitat o beneficència. Generalment, també eren els municipis els responsables de fer front a les despeses de les festivitats, civils o religioses, que marcaven el calendari anual. És habitual, per tant, trobar documentació a l’AHME relacionada amb les despeses de La Festa a partir de l’any 1609, any en què el Consell comença a implicar-se d’una manera més directa amb l’organització i el finançament de la festa més important del calendari il•licità celebrada en honor a la patrona del municipi, la Mare de Déu de l’Assumpció.
Les despeses de La Festa estaran presents en els comptes de Clavaria fins a les dècades finals del segle XVIII, quan el monarca Carles III, conegut per les seues mesures reformistes de caràcter il•lustrat, va introduir una sèrie de canvis en les institucions municipals a fi d’aconseguir-ne una major centralització, creant, en el Consell de Castella, la Comptadoria General de Propis i Arbitris, encarregada, a partir del 1760, dels assumptes d’índole econòmica. Les reformes, que van començar a aplicar-se en aquest territori quasi una dècada després, contemplaven tota una sèrie de lleis i disposicions que obligaven els municipis a ser molt més minuciosos a l’hora de recaptar els diferents impostos i ingressos, anotant-ho tot segons una norma comptable molt clara de manera que, a partir d’aquest moment, el nivell de detall dels comptes augmentarà considerablement.
El document del mes que presentem¹ és un extracte dels comptes de Propis i Arbitris en què l’encarregat de les finances municipals durant l’any 1817, el majordorm depositari José Agulló, enumerava les despeses i els ingressos en les arques municipals i, també, les de La Festa. Gràcies a aquestes anotacions sabem els noms de totes les persones que van participar en la celebració: des dels preveres encarregats de la missa, els vigilants de les portes, els músics o els cantors, fins als artesans encarregats del muntatge de l’escenari. Juntament amb els salaris en moneda es repartien uns altres pagaments en espècie com ara les “pesadas de dulces” -que reproduïm- on s’anoten les porcions de dolç que es lliuraven segons la funció dels diferents empleats.
El que més salari de dolç cobrava era “el maestro por enseñar, el Ángel, Marías y Coronación”, amb sis pesades de dolç. Li seguien, amb quatre pesades, els homes que feien el paper de sant Pere, sant Joan i el Ternari. Amb tres: els cavallers electes, substituts, el cavaller portaestendard i els ministrers. Amb dues: apòstols, músics, àngel major, les Maries, l’Araceli, la Coronació i les persones encarregades de tindre-ho tot a punt, com el que componia la palma, les cambreres, les persones encarregades de vestir els actors o pentinar les perruques, els que muntaven el taulat, armaven el llit o tocaven les marxes en la processó. Finalment, amb una pesada: els àngels de coixí i els de manto, els que cantaven els motets o la persona que donava el to a l’àngel.
La llista es completa amb l’anotació de les despeses destinades a “caramels per als apòstols”, valorades en 4 lliures, i bescuits també per a ells amb un dispendi de sis lliures més.
Aquest compte de Propis i Arbitris del 1817 té un valor afegit dins dels documents custodiats a l’Arxiu, perquè és l’únic exemplar que es conserva del període comprés entre els anys 1808-1819.
[1] AHME. Documentación Municipal. 1818. Còpia dels comptes corresponents a l’any 1817. Sign.: H 189, nº 4, ff. 38-40
