Transcripció: ``AHME. Documentació municipal. LLibre d’ordinacions del consell. Sign.: a 1. f. 202 v.`` Veure enllaç
La historiografia il·licitana ha estat assenyalant les diferents ubicacions de l’hospital de la vila d’Elx: primer en el carrer Major de la vila, al costat de l’ermita de Sant Sebastià, després en l’actual carrer Hospital i, finalment, en el desamortitzat convent de Sant Josep, fins a l’any 1965.
Quant als banys àrabs, són coneguts per tots els del convent de la Mercè però, a més, segons Pere Ibarra existien també en el carrer Troneta en la denominada coveta del Siri, i en el carrer Major de la vila. Aquests últims estan descrits en la seua Efemèrides número 1428, on una inspecció ocular a un solar que havia estat cremant durant 10 o 12 dies, i en el qual no hi ha llum, li porta a pensar que podria ser un bany, el de la Senyoria segons el seu criteri.
Les excavacions de l’exterior del mercat central -que han deixat a la llum les restes dels banys àrabs i altres estructures posteriors acomodades a aquest espai- possibiliten una relectura dels documents que podrien oferir una interpretació diferent d’algunes dades fins ara acceptades, gràcies a l’encreuament d’informació entre el registre arqueològic i el textual.
La plaça on s’ha excavat, epicentre de la vida local durant tant de temps, és de nova creació en les darreries del segle XV. Està molt ben documentat el procés d’edificació, per a la qual cosa es van comprar cases, es va reblir l’espai i s’ha conservat en les condicions que hui hi podem apreciar. Però el fet que es fera aquesta plaça tapant el que s’havia construït anteriorment ha impedit que es tinguera coneixement de l’existència en aquest lloc d’aquests banys perquè, si bé en les actes del Consell s’arreplega informació sobre aquests, havien sigut mal situats.
Aquests banys van estar en ús després de la conquesta, almenys es continuen utilitzant el 1459. Aquest lloc es deia plaça dels Banys i estava en el camí de la moreria, si bé Pere Ibarra afirma que eren els de la Mercè, cosa improbable perquè, com tots sabem, van ser donats a aquesta ordre religiosa i estaven dedicats al culte.
Aquest intercanvi d’informació entre els dos registres, textual i arqueològic, ha posat de manifest, a més, l’existència en aquest mateix lloc -o proper al mateix- d’un edifici que fins ara s’havia situat en el carrer Major: l’hospital de la vila, hospital de pobres o hospital de caritat.
El document que parla de la relació entre els banys i l’hospital -un dels més antics que confirma l’existència d’aquesta institució de caritat- és el que hem triat com a document del mes. Es tracta d’una informació arreplegada en un acta corresponent a una sessió del consell del 26 de setembre de 1381. En ella, Berenguer Canals va sol·licitar que se li donara permís per a col·locar unes portes en un carreró al costat de l’hospital, carreró que estava entre la muralla i els banys. A més, el text diu que el carreró té l’entrada per on va l’escala per a pujar al mur, tant per a la vigilància, com per a arreglar el mur, per al reconeixement de les aigües o per a altres coses. Els banys eren propietat de l’esmentat Canals a canvi del pagament d’un censal al senyor.
Pels testimoniatges escrits d’aquesta època no podem afirmar que hi haguera altres banys més que els ara excavats, a més dels de la Mercè, almenys pel que fa a la vila. Aquest fet ens convida a pensar que el primer hospital de la vila estiguera proper al que s’ha excavat. A més, aquest text tan singular proporciona bastant informació sobre aquest lloc i l’ús de l’espai. No podem realitzar cap afirmació definitiva, sinó que únicament volem posar de manifest amb el document del mes la importància de contrastar dades que ens permeten avançar en l’estudi del passat a la llum de noves informacions. No podríem estar reflexionant hui sobre aquest tema si no s’hi haguera excavat. Cert és que manegem moltes dades referides a qüestions urbanístiques que comencen a definir-se al llarg del segle XV però les assumim també com si hagueren existit des de la primerenca ocupació cristiana i pot ser que no siga així.
La profunda transformació que aquesta àrea està patint, sobretot a partir del segle XV, i que comença amb la construcció de la torre del Consell, la Cort de Justícia, la mateixa plaça Nova o l’alineació del carrer Major amb els edificis nous que s’estan construint, ermita de Sant Sebastià o hospital inclosos, ens parla d’un model de ciutat transformat, després d’haver aprofitat estructures d’edificis anteriors que té encara molt a dir-nos, com podria ser de confirmar-se el cas de l’hospital que plantegem.
És imprescindible investigar en un projecte multidisciplinari que incloga totes les dades: les procedents tant de les excavacions arqueològiques com de la documentació de l’AHME. Per descomptat, seria molt revelador però, sens dubte, resulta imprescindible.
