Novembre: la Riuada de 1751

Novembre: la Riuada de 1751

AHME. Sig. AA 45-18. Veure enllaç


4518_001

El mes de novembre del 1751 va ser especialment dur per a la ciutat d’Elx, ja que va haver de recuperar-se d’una riuada que l’havia arrasada. Tot i que l’estiu va ser calorós i sec, a finals d’octubre les incessants pluges van provocar els desbordaments dels rius Segura i Vinalopó, causant greus danys en les poblacions riberenques i destruint les infraestructures hidràuliques, els cultius, els immobles, etc. Elx, en trobar-se en la part baixa del curs del riu, es va veure més perjudicada per la crescuda del cabal provocada per les intenses pluges que es van donar des del seu naixement, a Banyeres de Mariola, i en totes les viles i ciutats per on passava.

En paraules del síndic Antonio Vaíllo de Llanos, aquell dia va ser un dels “más tráxicos y lamentables que  ha experimentado esta villa y su población, assí en las pasadas senturias (sic) como en la presente, pues fueron tantas las aguas que fluyeron por el torrento o rambla…”. Per a poder avaluar els danys, a principis del mes de novembre, Vaíllo de Llanos va iniciar un expedient que porta per títol: “Copia de las diligencias en averiguación del daño que ha causado la avenida de las aguas por la rambla de esta villa el 31 de octubre del referido año 1751”. Aquest document pertany a l’Arxiu Històric de la Comunitat de Propietaris de les Aigües de la Séquia Major del Pantà d’Elx, que es troba depositat a l’AHME [1].

Per a avaluar els danys que la riuada havia causat, es van nomenar una sèrie d’experts  (llauradors, pedrapiquers, carreters, fusters, obrers i hortolans) que en feren la valoració. Com a resultat de l’informe que van presentar, podem fer-nos una idea de com va quedar la ciutat després de ser arrasada per les aigües. Les principals infraestructures hidràuliques van ser danyades: el pantà, la séquia Major i la de Marxena, a més de  les particions de les séquies per a regar i les preses que hi havia. També es va destruir el pont de Santa Teresa, l’únic que existia llavors en la ciutat, per la qual cosa es va tallar la comunicació no sols amb les terres i els veïns que vivien en l’altre costat del riu, sinó també amb el camí que anava cap a Oriola.  A més, es van veure afectats set molins d’oli o almàsseres, alguns dels quals van ser completament destruïts i només en va quedar el solar; un forn de pa situat en la porta de la Rambla, i una fàbrica de sabó; així com les escales que anaven al convent franciscà. Les aigües van destruir també sis horts de palmeres, arrancant arbres i danyant els seus fruits; i 41 cases es van veure danyades, 34 en el poble i 7 en el camp.

Al camp, a més, es van veure afectats els cultius, arbres i assuts de les partides de les Alqueries, la Foia, els Arenals i l’Horta dels Moros. Però les més perjudicades van ser les Marjals i l’Albufera, ja que ací van anar a parar no sols les aigües del Vinalopó, sinó també les del Segura, arrasant amb els cultius, assarbs i ponts que hi havia. En total, els experts van calcular els danys en 87.684 lliures.

Però realment les pèrdues van ser molt més nombroses ja que, com els mateixos pèrits van indicar en els seus informes, no es van comptabilitzar les dels particulars en mobles, joies ni cavalleries: “la ruina ha sido mucha y que el agua se ha llevado muchas casas y edificios sin aver podido sus dueños librar los muebles y alajas, de ellas no pueden asignar cantidad, por no tener inteligencia de lo que cada uno podía tener”. I, encara que tampoc no s’esmenta si va haver-hi pèrdues personals, sabem que va morir almenys una dona, Isabel María Ortega, en ser arrossegada sa casa en el raval de Santa Teresa[2].

El capítol, reunit el 3 de novembre, va prendre una sèrie de mesures perquè la vida en la ciutat tornara a la normalitat. Entre elles, fer un pont amb quatre o cinc palmeres de les que l’aigua havia arrancat de l’hort del marqués de Carrús, i recompondre la séquia  major i el pantà. També es va acordar fer una almoina als religiosos del convent de Sant Josep, ja que aquests havien atés els veïns del  raval de Santa Teresa, forasters i veïns de la vila que havien quedat incomunicats a causa del trencament del pont.

[1]                     AHME, sign. AA 45/18.

[2]                     AHME, sign. a 82. Acta del dia 3-11-1751.