El gener de 2017 dediquem la secció del document del mes a la urbanització del barri de l’Asil, i volem acabar l’any amb un altre projecte, aquesta vegada en l’altre costat de la ciutat: el barri de les Pataes, situat en el camí Vell de Santa Pola, actual carrer Porta de la Morera. En realitat, aquesta zona va ser urbanitzada en dues fases. La primera va ser duta a terme per Antoni Ceva i Lafuente, propietari de l’hort que va donar nom a aquest barri, el 1900; i la segona, en el palmerar propietat d’Antonio Serrano Micó, que és el plànol que presentem com a document del mes de desembre, realitzat pel perit agrícola Francisco Picó el 1904.
Segons podem observar en el plànol, l’hort de les Puntades, estava delimitat pel nord amb el camí dels Bous (o del Bou, actual escultor Capuz); pel sud, amb el camí del Partidor (carrer Porta de la Morera o camí Vell de Santa Pola); a l’est per l’hort de don José i de donya Francisca Castany (hort de Manxon), i per l’oest amb el barri recentment alçat, anomenat del Carme (carrer de Daoiz).
El projecte consistia a obrir quatre carrers direcció est-oest que serien continuació dels carrers ja existents del barri del Carme: Velarde, Velázquez, i José Ramos, més una altra de nova, Alfons X. I dues vies més en direcció nord-sud: Beethoven i Antoni Sansano Fenoll, aquesta última en homenatge al fundador del cor Clavé. Quedaven així definides una sèrie d’illa de cases i parcel·les d’entre 80 i 120 m², per a la construcció de cases de planta baixa. Com a curiositat, el promotor d’aquesta obra va sol·licitar que aquest barri portara el seu nom: barri de Serrano, i així apareix en moltes sol·licituds d’obra, però al llarg del temps ha prevalgut el seu nom col·loquial: de les Pataes.
Durant l’exposició al públic d’aquest projecte no va haver-hi cap oposició a aquest. Al contrari, els veïns ho van veure com un benefici per al poble, com va exposar un d’ells, Pascual Escobar Marco dient: “que el projecte d’urbanització de l’hort de les Puntades el considera altament beneficiós per a la localitat, ja que amb aquest barri se satisfarà en part la demanda d’habitació hui excessiva pel gran nombre d’industrials forasters que han vingut a establir-se en aquesta població”.
No obstant això, després d’estar aprovat i amb algunes de les parcel·les ja venudes, els veïns dels barris adjacents de Sant Miquel i del Carme (entre ells José Picó, el pare de l’autor del projecte), es van queixar que l’última filera de cases del carrer Antoni Sansano Fenoll tancava els carrers i impedia la visió dels horts de palmeres, per la qual cosa va ser eliminada del projecte. Aquesta modificació permetria també perllongar aquests carrers en el cas que s’haguera urbanitzat l’hort de Manxon, com era la intenció de la seua propietària, encara que no es va arribar a realitzar.
Aquest barri de les Pataes i altres confrontants, com el de Barrera, Sant Miquel o el de Xinxilla, els projectes del qual es conserven també en l’AHME, es van realitzar a costa dels horts de palmeres. Es tractava d’iniciatives privades d’urbanització de xicotetes parcel·les que obrien diversos carrers. Amb el barri de l’Asil, i posteriorment el barri del Pont Nou, canviarà la manera d’urbanització: grans extensions, carrers en quadrícula a partir dels ponts i els eixos de comunicació; i la zona de creixement de la ciutat que, juntament amb la legislació que protegia les palmeres, permetrà salvar la resta de palmerar que existia.
