H-141-21 Veure enllaç
Al llarg de tots els documents del mes que hem anat presentant, ha quedat de manifest la varietat i riquesa documental de l’AHME, que permet reconstruir el passat de la nostra ciutat des de diversos punts de vista: organització municipal, urbanisme, festes, etc. No obstant això, són més escassos els documents que arrepleguen històries personals. En aquest mes de febrer, hem volgut presentar un d’aquests documents: el que recull el cas de Nicolasa de Bustos i Luis Villaespesa, acusats d’haver contret matrimoni vivint encara el primer marit de la nóvia.
Cal indicar que aquesta causa s’havia iniciat a Algesires, ciutat en la qual la parella havia sigut detinguda, però el matrimoni s’havia celebrat en l’església de Sant Joan Baptista d’Elx. Per aquest motiu, el jutge instructor del cas, l’alcalde major d’Algesires, Manuel Andrés Embite, va sol•licitar, a l’agost de 1811 als alcaldes ordinaris il•licitans, informació sobre aquest enllaç, remetent-los les declaracions dels dos acusats que ens ha permés reconstruir la seua història, amb l’escenari de la Guerra d’Independència com a teló de fons.¹
Nicolasa de Bustos, de 25 anys i natural de Jaén, s’havia casat feia uns deu o onze anys amb Tomás Sánchez en l’església de Sant Pere de Jaén, i es traslladà posteriorment a viure a Màlaga. Als cinc anys, Nicolasa va demanar permís al seu marit per a anar a Jaén a veure els seus pares –on va estar 15 dies–, i a Granada, a veure uns familiars. Però Nicolasa ja no va tornar a Màlaga amb el seu marit, i va romandre en la ciutat granadina. Després d’uns anys, el pare de Nicolasa, Agustín de Bustos, es va posar en contacte amb ella per a comunicar-li que el seu marit, Tomás Sánchez, havia mort en l’hospital San Juan de Dios de Màlaga, i li remeté la seua fe de viuda.
Durant la seua estada a Granada, Nicolasa va conéixer Luis Villaespesa, sergent del regiment 1r de Guadix, quan aquest va anar a portar-li una camisa perquè li la brodara. En saber que s’havia quedat viuda, va començar a cortejar-la i li va demanar matrimoni, a la qual cosa ella va accedir. Però Villaespesa va haver de marxar amb el seu regiment a Ocaña, i li va demanar la fe de viuda a la seua promesa “ja que no volia que es casara amb un altre”, amb la mala fortuna que es va veure involucrat en la batalla d’Almonacid (Toledo), en la qual va perdre l’equipatge i els papers que portava, entre ells, la fe de viuda. Va ser fet presoner, encara que va aconseguir escapar i tornar a Granada. Però, l’avanç de l’exèrcit francés cap al sud per Despeñaperros, va obligar les tropes espanyoles a retirar-se a Múrcia i a Elx, ciutat aquesta última on es va situar la caserna d’aquest regiment.
Fins a Elx el va seguir la seua promesa, amb la qual es va casar el 31 de maig de 1811 en l’església de Sant Joan Baptista, pel capellà del regiment de Guadix, fra Antonio del Patrocinio, i després que el tinent vicari general castrense concloguera un expedient per a resoldre el supòsit estat de la nóvia, en què diversos soldats companys de Luis Villaespesa van declarar haver vist aquesta fe de viuda abans que es perdera.
No obstant això, el primer marit de Nicolasa, Tomás Sánchez, no havia mort i va denunciar la parella, que va ser arrestada quan estaven embarcats en el port d’Algesires amb destinació a Ugíjar, poble natal de Luis Villaespesa. La trama es va complicar encara més amb un altre succés: el tal Tomás Sánchez es trobava a Algesires, pel que sembla, buscant la seua dona, quan va ser amenaçat per un altre individu que li va furtar la seua fe de casament i li va advertir que “si tractava de fer alguna diligència per Nicolasa Bustos hauria de sentir”.
Desconeixem el final d’aquesta història. L’alcalde major d’Algesires demanava a les autoritats il•licitanes que se li enviara l’expedient que havia iniciat el tinent vicari general castrense per a aquest casament, i que es contrastaren les dades que aportaven els reus amb les que existien als llibres parroquials de l’església de Sant Joan Baptista. Amb totes aquestes proves, intentaria arribar a la veritat d’aquest assumpte i aclarir les incògnites que plantejava: Per què Nicolasa havia abandonat al seu marit marxant a viure a Granada? Li havia enviat realment el seu pare la fe de viuda? Es va casar amb Luis sabent que el seu marit no havia mort?
[1] AHME, sign. H-141/21.
