L’equip de govern presenta el projecte que permetrà culminar la conversió en zona de vianants prop de 200.000 metres quadrats
L’objectiu és que l’obra estiga finalitzada abans de les festes nadalenques d’enguany
L’alcalde, Carlos González, i els seus socis en l’equip de govern de l’Ajuntament d’Elx, Mireia Mollà i Jesús Pareja, han presentat aquest matí el projecte de conversió en zona de vianants de la Corredora que és d’esperar siga una realitat abans que finalitze el present any. Un projecte que, tal com han assenyalat des de l’equip de govern, humanitzarà la ciutat i reactivarà el centre històric.
“Primer de tot vull destacar que en aquest equip de govern estem convençuts de l’enorme importància que aquest projecte pot tenir per al conjunt de la ciutat i especialment per al centre històric i comercial”, ha assenyalat l’alcalde qui ha afegit que “l’eix constituït per la Corredora i la plaça de Baix ha tingut un gran protagonisme ciutadà en la història de la ciutat. La seua funció ha anat canviant amb l’ús del temps, primer com a gran via de pas de vehicles i ara és el moment que es convertisca en el gran espai per als vianants del centre històric”.
Tant l’alcalde com els seus socis de govern han coincidit a destacar que aquesta actuació suposarà una gran transformació urbana, una fita en les transformacions de la ciutat al llarg del temps que culminarà amb la conversió en zona de vianants del centre històric completant així una àrea per als vianants d’aproximadament 200.000 metres quadrats.
“Convertir en zona de vianants la Corredora des del punt de vista social i econòmic suposarà la revitalització comercial del centre històric i donarà un important impuls al comerç i l’hostaleria. I això no és nou, ja va ocórrer amb la conversió en zona de vianants de carrers com Bisbe Tormo o Hospital”, ha apuntat l’alcalde qui ha afegit que convertir en zona de vianants la Corredora serà un factor de millora ambiental per al centre de la ciutat, ja que en suprimir el trànsit en aquesta zona es començarà a produir un aire més net i menys soroll, cosa que és important de cara a aspirar al fet que Elx siga capital verda europea en 2030.
D’altra banda, González diu que convertir en zona de vianants la Corredora suposa col·locar Elx al nivell de les grans ciutats espanyoles i europees, que en els últims anys han anat experimentant aquest factor de transformació en els seus centres urbans, ” cosa que ,en tots els casos, ha suposat un factor d’atracció i d’humanització de la ciutat”.
Finalment l’alcalde ha indicat que convertir en zona de vianants la Corredora no serà traumàtic per al centre, ja que el 75% dels vehicles que ara travessen aquest eix ho fan de pas i solament el 25% va al centre a aparcar.
Per la seua banda, Mieria Mollà ha definit el projecte com “senzilla meravella”. La regidora, a més, ha fet referència a la Carta Europea dels Drets del Vianant de 1988 “en la qual es deia que el vianant té dret al fet que certes zones urbanes es reserven per al seu ús exclusiu. Ja en aquesta carta, el Parlament Europeu va signar un compromís social i polític per desenvolupar aquests drets del vianant que són en definitiva els drets de les persones”.
“Ara, just 30 anys després d’aquesta carta presentem el nostre projecte, precisament per complir alguna cosa que ja s’hauria d’haver fet fa molt temps. Arribem tard, però no massa tard i per això hem de felicitar-nos per aquest compromís de govern que durem a terme i que serà un dels grans assoliments d’aquesta legislatura per als ciutadans d’Elx”, ha conclòs Mollà.
La regidora també ha destacat la importància de dur a terme aquesta actuació amb la vista posada en la declaració d’Elx com a Capital Verda Europea l’any 2030 i també com a forma de modificar la manera de transitar en el municipi.
Per la seua banda, Jesús Pareja ha assenyalat que “Elx necessitava una actuació d’aquestes característiques amb la qual caminem cap a la tendència de les grans ciutats europees. I he de destacar la sintonia que existeix en aquest equip de govern respecte a aquest projecte”.
En la presentació han estat l’arquitecte municipal Julio Sagasta, que ha participat en la redacció del projecte, Paco Fuster, arquitecte del despatx en el qual s’ha elaborat el projecte, i Jesús Moreno, tècnic de Trànsit de l’Ajuntament. Ells han aprofundit en el projecte:
La conversió en zona de vianants dels centres històrics de les ciutats és hui en dia una realitat. Trobem exemples de les grans ciutats com Lisboa i d’altres més xicotetes com Alacant on existeix una clara tendència en aquesta direcció. Les ciutats per a passejar són beneficioses i sostenibles en tots els sentits. L’OMS també recomana que les ciutats siguen transitables.
Tenir un centre per als vianants implica una major qualitat de vida per a la ciutadania, es fomenta l’exercici físic, es redueix la contaminació i baixa la velocitat de circulació. La ciutat que té els seus habitants passejant pel centre a qualsevol hora és una ciutat viva, segura i amable. Està comprovat que la conversió en zona de vianants del centre de les ciutats beneficia als comerços.
La conversió en zona de vianants de la Corredora és beneficiosa per a la ciutat pels següents motius:
1. -És un carrer d’un sol carril cosa per la qual el trànsit pot ser redirigit a altres alternatives.
2. -És un carrer sense aparcament.
3. -Els comerços seran més freqüentats pels veïns i les veïnes que es troben passejant. En l’actualitat el trànsit divideix el carrer i dificulta el pas dels vianants.
4. – Els carrers que desemboquen en ella són molt xicotets o per als vianants, cosa per la qual la seua conversió en zona de vianants no suposaria un bloqueig.
5. – L’actual plaça Baix dificulta l’organització de qualsevol esdeveniment en ella.
6. -Existeix un desordre de mobiliari urbà a causa de la falta de planificació en el temps.
7. – Es proposa alliberar la plaça per retornar el protagonisme al ciutadà.
– Les peces de granit de paviment que s’extrauen de la plaça per a la col·locació de la llamborda estil portugués es reutilitzaran per a la conversió en zona de vianants del carrer Corredora. D’aquesta forma, s’aconsegueix una continuïtat de material en el carrer, és tot el mateix granit i a més no es produeixen més enderrocs en el procés de construcció.
– Mitjançant un únic element repetit tres vegades es resol tant la il·luminació com els senyals i les indicacions necessàries de la plaça. La mobilitat dels focus d’il·luminació permet orientar-los perquè cap punt quede fosc.
– El carrer serà totalment transitable per al gaudi del ciutadà. S’anivellarà el paviment aconseguint crear una continuïtat entre les dues voreres i la plaça. En un dels costats del tram nou del carrer es crearà un canal de vessament.
La il·luminació ix del mateix paviment, des d’algunes de les peces, que se substituiran per lluminàries. La posició de les llums és aleatòria i estaran col·locades sempre en els espais per a peces 3 per40 cm. En les zones d’intersecció amb altres carrers i amb la plaça de la Glorieta el nombre de llums augmentarà.
D’aquesta forma, s’aconseguirà un nou eix per als vianants en el centre d’Elx, que connectarà diferents espais públics existents, alhora que revitalitzarà el comerç en la zona.
– Patró de repetició. Es proposa un patró de col·locació de les diferents peces de granit creant una geometria variable i la multiplicació de la qual no crearà sensació de repetició.
Es fixa com a començament el tram proper al vessament quedant aquest sempre a la mateixa distància de la vora. D’aquesta forma, l’altre extrem del carrer anirà variant per a adaptar-se a l’ample del carrer.
-Plaça…. Es proposa la creació d’una plaça amb identitat pròpia a partir del motiu iber il·licità utilitzat antigament en la ceràmica.
Passem d’una plaça plena de caos d’elements urbans a una nova plaça alliberada, on el protagonisme és del ciutadà i la cultura.
L’anivellació de l’altura del paviment en tota la plaça i la seua continuïtat amb el carrer Corredora permet un ús flexible i còmode en tot l’espai.
Es mantenen els elements vegetals. Els arbres com a productors d’un major confort tèrmic i les dues palmeres enfront de l’Ajuntament com a mostra d’identitat.
