AHME. Sig. 11-2-69 Veure enllaç
Des de l’AHME continuem amb la presentació dels projectes que ens mostren l’evolució urbanística de la ciutat. En mesos anteriors vam mostrar el barri de l’Asil i el de “les Pataes”. En aquesta ocasió, li toca al barri de Sant Miquel o del Pinyó, anomenat així per haver-se urbanitzat sobre l’hort d’aquest mateix nom a la fi del s. XIX, i situat en l’aleshores límit est de la ciutat, al costat del carrer Almòrida. Per a això comptem amb l’expedient originat per la petició de Manuel Pomares García —en representació de les seues ties Concepción i Teresa García Barceló— en què sol·licita permís per a urbanitzar aquest hort, i que n’incloïa el plànol signat pel mestre d’obres Pedro León Navarro Vidal¹ .
Aquest barri, juntament amb el del Carme, foren els primers a construir-se a la fi del s. XIX, després de la recuperació econòmica i demogràfica que havia patit la ciutat durant aquesta centúria. Aquests barris, igual que havia ocorregut en el s. XVIII amb els de Saràvia, Conrado i Illetes, es duran a terme a costa d’horts de palmeres de propietat privada, ja que l’existència de la rambla dificultava l’expansió de la ciutat cap a l’altre costat del riu.
La urbanització del barri de Sant Miquel es va veure afavorida per l’edificació del ja esmentat barri del Carme i, sobretot, per la construcció del teatre, primer anomenat Municipal i després de Llorente. Aquest teatre, que ve senyalitzat en el plànol, va ser construït el 1863, i va arribar a ser l’eix vertebrador d’aquesta zona, com demostra el fet que l’últim carrer de la ciutat en direcció nord, anomenat precisament del Pinyó, va passar a denominar-se del Teatre. Aquest edifici, actualment desaparegut, estava situat en el lloc que ocupa en l’actualitat l’edifici dels sindicats.
Segons podem apreciar en el plànol que acompanya la instància de l’esmentat Manuel Pomares García, el barri de Sant Miquel limitava a l’est amb el teatre Llorente i el carrer del Teatre, actual carrer Almòrida; i pel nord, amb una filera de cases ja construïdes que mirava cap a la carretera d’Alacant. L’eix central del nou barri era el carrer Velarde, en direcció est-oest; i tres carrers transversals a aquest: Vicent Guirau, Tinent Ruiz Bru i Daoiz. La filera de cases construïdes en la carretera d’Alacant va fer que aquest barri no poguera tenir eixida cap a aquest, i va quedar formant un atzucac –carrer Juan Bautista Sala—, per a aprofitar al màxim l’espai.
Però la concessió de la llicència no va ser senzilla, i el seu tràmit va passar per alguns inconvenients. Manuel Pomares García va sol·licitar realitzar aquest projecte el 9 d’octubre de 1890, i encara que va haver-hi un informe favorable a la seua aprovació per estimar-lo “de summa utilitat pública, per tractar-se dels voltants del teatre municipal”, no es va considerar vàlid per estar signat per un sol membre de la «Comisión de Ornato», i es va paralitzar la seua tramitació. A l’agost de 1892, Manuel Pomares va tornar a reiterar la seua sol·licitud, apremiat per la intenció del comte d’Almodóvar d’obrar una casa en la carretera d’Alacant, que impediria que els carrers projectats en el barri de Sant Miquel tingueren eixida a aquesta carretera.
L’informe preceptiu de la Comissió de Policia i Obres va posar moltes objeccions a aquest projecte. Manuel Pomares pretenia beneficiar-se dels avantatges fiscals que establia l’article 14 de la Llei del 22 de desembre de 1876, que declarava obres d’utilitat pública les d’eixample de poblacions. Però aquesta comissió considerava que aquesta urbanització no estava inclosa en cap pla d’eixample, ni el promotor s’havia compromés a cedir a l’Ajuntament la propietat dels terrenys necessaris per als carrers, per la qual cosa no podia beneficiar-se d’aquest article. No obstant això, concloïa l’informe que l’Ajuntament no era competent per a resoldre, i que havia de remetre’s l’expedient al governador provincial.
Al desembre va arribar la resolució des d’Alacant, que rebutjava aquest projecte per contenir algunes deficiències: mancava d’acotacions quant a longitud, latitud, direcció i pendents màximes dels nous carrers, i “no determina tampoc la manera de relacionar-se aquestes amb les quehui existeixen, almenys amb les illes que formen el límit actual de la ciutat”. No obstant això, considerava que, si es corregien, el projecte podia ser sotmés de nou a l’examen i aprovació de l’ajuntament. Desconeixem si es va realitzar un nou plànol amb aquestes modificacions —almenys no es conserva en l’AHME—, però anys després, el 1896, es van començar a construir les primeres cases d’aquest nou barri.
AHME. Sig. 11-2-69. Sol·licitud de Manuel Pomares García, com apoderat de Concepción i Mª Teresa García Barceló, per edificar un nou barri anomenat San Miguel en l’hort denominat del Pinyó
