AHME. Sig. b 18 Veure enllaç
Som conscients de la dificultat de reconstruir la història de les torres del camp d’Elx i, encara més si aquestes estan situades en el marge dret del riu. En aquest costat, com que era sota reg de Marxena, no hi ha tanta documentació fins al segle XVII, com ocorre amb l’Horta dels Cristians regada per la Séquia Major. En línies generals, és més difícil poder reconstruir la història del camp que de la ciutat, per això cal valorar cada testimoniatge, cada document, cada informació perquè ens acoste al coneixement real del nostre passat.
Aquesta vegada, les notícies més antigues sobre la desapareguda torre de Siuri les hem extret dels Llibres de sitiades. Així, una de les ordres que s’arrepleguen en les sitiades, amb motiu de l’epidèmia de pesta de 1648 és que no es deixe entrar la gent que isca al camp i caiga malalta, que es queden on estiguen o que els porten a la torre, que ja apareix citada com «de Siuri», en el Pla, que era llatzeret.
La sitiada era una reunió d’alguns membres del Consell, no tots, en la qual no faltaven justícia i jurats i es reunien per resoldre assumptes pràctics relatius al govern de la ciutat. És una font molt rica en informació que arreplega la resolució de molts acords adoptats pel Consell. Per exemple, si el Consell ordena la realització de l’inventari de l’Hospital, en la sitiada s’arreplega l’esmentat inventari.
El document triat com a document del mes està datat el 1671[1] i es refereix a la demanda d’un particular a la sitiada per a utilitzar unes terres al voltant de la torre per a conrear que eren reialenques, la seua jurisdicció era de la vila, i ens dóna més informació sobre la zona i alguns dels seus elements quan diu així: «per part de Pedro Marín, se li a demanat suplicas a ses merceds y present sitiada li plasia consedir-li llisençia permís y facultat per a poder fer aquell y fabricar un corral de ganado y una era contigua en la partida del Pla, en la terra realench ques al llevant del aljup del Pla que afronta: de tremontana ab terres de Mateu Roldan, migdia ab camí que passa a la torre dita de Siuri, que pren y passa per lo pont de Marchena, de llevant ab dita sèquia de Marchena y de ponent ab la vertent del dit aljup». Una vegada vist que no causaria dany, se li concedeix permís a Pedro Marín per a fer el corral.
La torre de Siuri apareix citada en altres documents de sitiades i tot convida a pensar que feia temps que estava consolidada en aquest lloc. Dels elements que apareixen citats en el document volem destacar el vessant, que regava aquesta zona i que també està ja desaparegut. És fonamental, en zones àrides com aquesta, l’aprofitament que es dóna a l’aigua dels vessants, barrancs i rambles. Aquest, que arriba a la torre de Siuri i naix a Carrús tal com ho demostren documents d’època posterior, arreplegava l’aigua en l’aljub, que apareix encara en les fotografies de principis del segle XX, i regava tota aquesta àrea convertint aquesta zona del marge dret del Vinalopó en un hort. Almenys així ho confirma un altre document de sitiada amb data uns anys posterior, del 19 de febrer de 1676, quan parla de la «torre y ort dita de Siuri y Corbí», al costat del camí d’Oriola.
L’accés a l’aigua del vessant i de la séquia de Marxena, al costat del camí i en una posició un poc elevada, són circumstàncies que donen a la torre una localització especialment beneficiosa. No sabem molt més del seu desenvolupament posterior, excepte el nom d’alguns propietaris. El més conegut, sens dubte, el bisbe Siuri.
Marcelino Siuri Navarro va nàixer a Elx el 1654. Va estudiar a la Universitat de València i es va doctorar en Teologia. Va ser nomenat bisbe d’Orense i, posteriorment, de Còrdova, on va estar des del 1717 fins a la seua mort el 1731, on va deixar petjada en nombrosos edificis de la ciutat i en la publicació de la seua obra teològica. El seu pare era Antoni Siuri, doctor en Dret, i síndic de la vila a València per als assumptes de tribunals, especialment els plets amb el senyoriu. El seu pas pel Consell ha quedat reflectit en nombroses notícies, com en els llibres d’actes de les sessions del mateix Consell. Entre els treballs que va exercir, es troba la realització de l’inventari de l’arxiu municipal o el càrrec de majordom de l’Hospital de la vila. Ara, per aquest document del mes de maig —extractat de les actes de les sitiades— sabem que La Torre ja era propietat d’Antoni Siuri, si és que tots dos són la mateixa persona.
El 1958, la Comissió Municipal Permanent[2], reunida el 23 d’abril, va estudiar la instància d’un particular que sol·licitava l’enderrocament d’una construcció rural en estat ruïnós coneguda per La Torre per a construir blocs de cases. En l’acta d’aquesta comissió es descriu l’immoble en qüestió: «… la edificación que se solicita derribar está constituida por un grupo de construcción, sin ningún carácter definido, alrededor de una antigua torre, resto al parecer de la antigua casa solariega del obispo Siuri». Prèviament, la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics havia suggerit a l’Ajuntament que conservara l’edifici perquè, a més d’haver sigut la casa pairal de l’il·lustre il·licità bisbe de Còrdova, Marcelino Siuri, «puede considerarse como monumento local a causa de su antigüedad».
La Comissió va decidir l’enderrocament de la torre de Siuri o torre del Pla, com també era coneguda anteriorment, perquè era discutible el seu caràcter artístic i únicament es podia considerar el seu aspecte històric en relació amb la vida de la ciutat. En el solar que resultaria del seu enderrocament es podrien alçar nous edificis «imponiendo a los propietarios del edificio la obligación de conservar el escudo de armas de la torre, que se colocará en la parte central de edificio que se reedifique y en la fachada recayente a la calle Ramiro Ledesma Ramos» (actual Federico García Lorca).
Per descomptat, la Comissió Municipal Permanent no es va equivocar a qualificar el seu aspecte històric vinculat a la història de la ciutat, encara que no el coneguem com es mereixeria. Ara, ens queda únicament la seua història en els documents.
[1] AHME. 1670-1676. Llibre de sitiades. Acta de la sessió corresponent al dia 8 de desembre de 1671. Sign.: b 18, f. 237-238.
[2] AHME. Documentació municipal. 1958. Demolició de l’edifici denominat “La Torre”. Sign.: Leg. 525, núm. 52.