AHME, Sig. H-26-18. Veure enllaç
La ciutat d’Elx presentava una peculiaritat en el seu territori fins al 1835 que és desconeguda per bona part dels/de les il·licitans/es: l’existència de dos ajuntaments dins d’un mateix terme municipal, el Raval o Universitat de Sant Joan i la vila d’Elx.
La Universitat de Sant Joan va tenir el seu origen en l’Edat Mitjana, després de la conquesta, quan la població morisca que vivia en la vila va ser expulsada d’aquesta i traslladada fora de les muralles, cap al sud, i va formar un nou barri: la moreria o el Raval. Dos fets van afectar aquesta comunitat: la conversió forçosa al cristianisme el 1526, després de la revolta de les Germanies, i la seua expulsió el 1609. Amb la repoblació del Raval per part de l’aleshores duc de Maqueda, Jorge de Cárdenas, es va constituir una població separada de la vila, amb un ajuntament propi, encara que supeditat a ella en alguns aspectes, amb el nom d’Universitat de Sant Joan.
Dins d’aquesta evolució en la història del Raval, dedicarem el document del mes de juny al Breve de erección de la rectoría de San Juan, donat pel papa Clement VIII el 29 de maig de 1602¹. En l’expedient que es conserva en l’AHME hi ha una còpia d’aquest breve en llatí, una transcripció al castellà i una quartilla amb el resum de les dotacions assignades al rector de l’església. Cal assenyalar que es tracta d’una còpia de part corresponent a Elx del Breve para la erección de retoria en los lugares nuevamente convertidos a la fe en la diócesis de Orihuela², en el qual s’inclouen altres poblacions del Baix Segura i del Vinalopó com són Redovàn, Cox, La Granja, Albatera, Crevillent, Asp, Monòver, Elda i Petrer.
L’impulsor d’aquest breve va ser el rei Felip II, qui va sol·licitar al papa Clement VIII l’erecció de parròquies en els llocs de moriscs del’arquebisbat de València, i bisbats de Tortosa, Sogorb i Oriola, i augmentar els dots i rendes de les ja creades, amb l’objectiu d’aconseguir una major educació en la religió catòlica de la població novament convertida. En el cas de la Universitat de Sant Joan, el breve estableix que tinguen un rector perpetu, i no solament els diumenges i festes de guardar, com ho han tingut fins aleshores, i se li augmenta la seua dotació de les 31 lliures i 1 sous que cobrava, fins a les 100 lliures, regulant la quantitat que havien d’aportar cadascun dels partícips del delme, entre ells, el duc de Maqueda, l’església de Santa Maria i la del Salvador, la mesa episcopal i la Universitat de València entre altres. A més, es nomenava el rector de Sant Joan administrador dels béns rústics que antigament van ser de la mesquita.
Però el breve, a més, ens aporta alguna informació sobre el Raval. En aquest moment, a principis del s. XVII, està compost per 380 cases de cristians nous, i està envoltat d’un mur, de manera que només es podia entrar per un portal, l’actual carrer Porta de la Universitat de Sant Joan. L’església del Raval, amb invocació a Sant Joan Baptista, estava situada en l’antiga mesquita, encara que en aquest moment s’estava construint un nou edifici, i en el breve s’apremia al fet que s’acabe al més prompte possible: “y la yglesia nueva de cuyos están puestos los fundamentos, muy brevemente se edifique de expensas a la Universidad, según la forma asignada, la cual aviendose acabado no quede rastro ni memoria de la mezquita en aora celebran”.
[1] AHME, signatura H-26/18.
[2]Aquest breve es troba transcrit en: VILAR, J.B. (1997-1998): “La creación de rectorías en lugares de moriscos de la Diócesis de Orihuela por el obispo Josep Esteve, 1597”, Sharq-al-Andalus, 14-15, pp.263-284.
