AHME. E Sig. 31-5 Veure enllaç
La celebració de l’onomàstica o el sant té a veure amb la coincidència del teu nom amb el calendari del santoral. És costum que se celebre aquest dia, així com se celebra l’aniversari. En el mes de juliol hi ha diverses onomàstiques molt populars perquè donen lloc, a més, a les festes de molts pobles. És, per exemple, el cas de la Verge del Carme, patrona dels mariners, el dia 16, o la de Sant Jaume, el dia 25, data en què els il·licitans i il·licitanes se n’anaven a plantar les barraques a Santa Pola.
De forma tradicional o no, el cas és que també va voler celebrar el seu sant un personatge que ha quedat en el rerefons de la nostra memòria d’una manera una miqueta èpica: el popular Jaume el Barbut, bandoler de la serra de Crevillent.
Jaume Alfonso, com així es deia, va voler celebrar la seua onomàstica en el lloc conegut com Alt de les Torretes, en el camí del Marxant a Crevillent, tocant la guitarra, cantant, ballant i menjant figues de pala, amb la gent de la seua quadrilla i moltes persones del poble que s’hi van apropar. Després d’aquesta celebració, diverses persones van ser capturades i sotmeses a judici. Dels seus propis testimoniatges i dels testimonis d’aquest fet ens parla el document del mes de juliol.
Jaume el Barbut va nàixer a Crevillent el 1783. Va ser un cèlebre bandoler que va fer de la serra del seu poble un lloc on protegir-se de les múltiples accions de bandidatge que van cometre ell i la seua quadrilla, i un centre estratègic de la seua activitat. Encara que no únicament allí, ja que el seu àmbit d’acció es va estendre per les muntanyes del sud-est alacantí i el nord-est murcià.
El seu suport als més desfavorits va despertar la simpatia d’una part de la població i va incrementar la seua llegenda. No obstant això, Jaume estava adscrit a la causa absolutista. I això és així perquè el govern liberal, a la seua arribada al poder el 1820, va promulgar un indult general el 31 d’agost d’aquell mateix any que n’excloïa a aquells que es dedicaven al bandidatge, ja que el seu nombre havia augmentat considerablement. En aquesta tessitura, no és que Jaume es convertira en un fervent defensor de l’absolutisme com a opció política, però sí que manifestava el seu desacord amb el grup en el govern tirant i trencant l’escut constitucional de cada poble en què entrava, la qual cosa es va convertir en el seu modus operandi.
Bé per por, bé per simpatia o suport, el cas és que la figura del Barbut roman en el nostre imaginari col·lectiu. Les seues aventures han sigut transmeses de forma oral d’una generació a una altra, i són molt pocs els documents que es conserven que en parlen. Per això, té importància aquest testimoniatge que presentem, no exactament de la seua persona, però sí d’una forma de vida que va tenir a veure amb la seua activitat, de manera que podem dir que, en aquest sentit, aquest document es converteix en excepcional gràcies a les dades aportades per inculpats i testimonis.
A Crevillent i el 29 d’agost de 1822 és quan comença aquest expedient d’actuacions donant compte que estaven en la presó José Pérez de Lledó, Joaquín Pérez Juan i Manuel Roch Pomares per sospitosos de pertànyer a la quadrilla de Jaume Alfonso i haver estat celebrant junts el sant d’aquest en el punt denominat “Alt de les Torretes”. A més, José Fuentes, el Bolero, no havia pogut prestar declaració per trobar-se malalt.
Els testimoniatges sobre la conducta d’aquests no els auguraven un bon avenir, ja que són qualificats de “ganduls” sense ofici ni benefici conegut i espies de la quadrilla,i Manuel Roch era cunyat d’un membre reconegut de la quadrilla de Jaume Alfonso, conegut pel Manteller; això sí, tots ells qualificats de “pobres miserables”. Però la importància d’aquest document resideix en els detalls que es donen en cadascun dels interrogatoris, que el converteixen en un document antropològic molt interessant.
Aquest procés es va perllongar durant mesos. No massa temps després, Jaume el Barbut va ser ajusticiat en una operació no gaire clara segons el parer d’alguns autors, ja que abans s’havia acollit a un indult i ell mateix es dedicava a la persecució de malfactors treballant per a l’Ajuntament de Múrcia. Va ser uns dies abans que poguera celebrar una altra vegada el seu sant: el 5 de juliol de 1824.
