AHME. Sig. b 1 Veure enllaç
El curs comença al setembre i tota la programació ha d’estar llesta i el material preparat perquè els alumnes puguen aprofitar el seu temps en les millors condicions.
Els jurats de la vila d’Elx, en el mes d’abril de 1573, també definiren les normes perquè l’aprofitament de les ensenyances del mestre de gramàtica donara els seus fruits. Així, perquè “los fadrins façen més fruyt”, el mestre anomenat Jaume Romà (o Roma) havia de complir el que estava prescrit en aquests capítols que hem triat com a document del mes de setembre. Sens dubte, els capítols són ben profitosos com a font d’informació, ja que el contingut del que devia ser eixa escola de gramàtica es descriu molt minuciosament.
Aquesta escola era de gramàtica, únicament per a aquells que ja sabien llegir i escriure, si no havien de ser remesos a passar per l’escola de lectura i escriptura, és a dir, que podem establir una mena de nivells en l’aprenentatge. I eixa suficiència de saber llegir i escriure de manera fluida havia de ser examinada per un frare o capellà.
Els llibres i autors que utilitzen en aquesta escola de gramàtica són: les Epístoles familiars de Ciceró, Terenci, els Col·loquis de Vives i, també, es fa referència al Llibre segon d’Antoni[1].
Els dies lectius eren de dilluns a dissabte, de matí i de vesprada, amb un total de 10 hores diàries. L’horari de matí anava des de la primerenca hora de les 6 a les 11 hores i, després d’un descans de dues hores per a dinar, es tornava a l’escola de 13 a 18 hores. En total, cinc hores de matí i cinc de vesprada.
El programa d’ensenyança quedava fixat de la següent manera:
-De sis a set: pràctica general sobre les lliçons del dia anterior, conjugant i declinant.
-De set a huit: lectura del Llibre segon d’Antoni.
-De huit a nou: lectura de les Epístoles familiars de Ciceró.
-De nou a deu: pràctica sobre la lliçó d’Epístoles, estudiant les oracions, declinant i conjugant.
-De deu a onze: els alumnes han de donar la lliçó sense mirar al llibre perquè, si ho fan, seran castigats.
-D’una a dos: pràctica sobre la lliçó de Terenci del dia anterior, conjugant primer un verb i donant algunes oracions i “conveniencies”.
-De dos a tres: sintaxi.
-De tres a quatre: Terenci.
-De quatre a cinc: Col·loquis de Vives.
-De cinc a sis: pràctica conjugant, primer, la veu activa o passiva d’algun verb i, després, les composicions.
L’estudi de les composicions quedaria regulat de la forma següent: divendres, proverbis i “conveniències” perquè el porten compost i examinat el dilluns de vesprada i el dimarts. Quan acabaren de llegir-lo el dimarts, ordenarien els proverbis en bon llatí —almenys els majors—, i se’ls donaria altra composició per a dimecres o dijous, i el divendres els tornarien a donar. Els dissabtes havien de repetir totes les lliçons de la setmana, les de matí al matí i les de vesprada a la vesprada, fent-hi dues pràctiques.
Sens dubte, una programació un poc densa. Això sí, d’una lliçó a altra pararien un quart d’hora mentre els alumnes “romian” cada una de les lliçons.
Per altre costat, havia de parlar-se en llatí, no en romanç —tal com consta en els capítols— i, si ho feren, serien castigats de la següent manera: els menors, sis punts i uns diners; i els majors, quatre punts i uns diners. I, encara que tinguen molts punts, no podrien passar de dos diners cada un, ja que qui tinguera diners per a pagar, pagaria, i qui no, rebria per cada diners deguts tres assots. A més, per cada punt de més se’ls donarà “als barbats una palmà torcada”.
Aquest document es troba en un dels llibres de Sitiadas que sempre ens ofereix textos interessantíssims per a aprofundir en el coneixement històric de la nostra ciutat. La sitiada dels capítols per al mestre de gramàtica se celebrà el 4 d’abril de 1573.
[1] No apareix el cognom d’aquest autor però per la tesi doctoral d’Antonio Fernández Luzón: La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, tot fa pensar que es refereix a Antonio de Nebrija. https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4791/alf1de3.pdf?sequence=1 Consultat: 22-8-2018.
