AHME. Sig. a 169 Veure enllaç
Enguany se celebra el 150 aniversari de l’alçament conegut com La Gloriosa i que va donar lloc al període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874), un dels més intensos de la història d’Espanya, i en el qual es van donar una monarquia democràtica (Amadeu I), una república federal primer (1873) i unitària més tard (1874), i de nou una monarquia restaurada en la figura d’Alfons XII. L’alçament va tenir lloc a Cadis, el 18 de setembre, quan l’almirall Topete es va sublevar al capdavant de la seua esquadra. En aquesta ciutat es trobaven ja els principals líders del moviment, Sagasta, Ruiz Zorilla i Prim, a més dels generals unionistes que estaven desterrats a Canàries. Els artífexs del pronunciament van donar a conéixer les seues motivacions en un escrit que acaba amb la frase “Viva Espanya amb honra”.
La sublevació va anar estenent-se per la resta del país, formant-se juntes territorials que s’unirien al moviment revolucionari, fins que finalment, el 28 de setembre, en la batalla d’Alcolea (Còrdova), les forces sublevades van derrotar les tropes del general Novaliches, enviades a Andalusia pel govern isabelí. L’endemà, la revolució triomfava a Madrid i el dia 30 Isabel II abandona Espanya des de Sant Sebastià, on estava de vacances.
Per a saber el que va ocórrer a Elx durant aquest alçament és imprescindible acudir a una de les fonts documentals bàsiques per a conéixer la història de la nostra ciutat: els Llibres d’Actes Municipals. Des de l’alçament, no va haver-hi sessions fins al dia 24 de setembre, encara que va haver d’existir en la ciutat certa inquietud, ja que es va acordar nomenar una sessió permanent per a poder atendre amb promptitud i eficàcia qualsevol altercat o incidència que es produïra. En la següent reunió que queda registrada en els llibres d’actes, el dia 27, a causa que “alguns individus d’aquesta població n’han eixit amb les armes en la mà i dirigint-se en grup a les poblacions limítrofes les han pronunciat”, i per a evitar que aquesta partida entrara a Elx i alçara la vila, es va acordar armar un cert nombre d’individus tant paisans com militars que gaudien de llicència semestral. Aquesta partida republicana estava capitanejada per Emigdio Santamaría, un dels homes claus de la revolta a Alacant, que va aconseguir l’adhesió de diverses poblacions de la Vega Baixa, i va véncer un exèrcit monàrquic prop de Dolors.
Finalment, Elx es va unir a l’alçament el dia 29 de setembre a la vesprada, després que ho fera aquell mateix dia Alacant, nomenant-se una comissió o junta d’ordre, formada per Matías Santamaría, Francisco Bru, José Rodríguez Sánchez-Rojas, José Perpinyà i Gerónimo Ruiz. La primera reunió d’aquesta junta que va quedar registrada per escrit es va celebrar el dia 2 d’octubre i és la que presentem com a document del mes[1] . Com a curiositat, podem observar com es ratllen els símbols monàrquics en l’escut del paper segellat.
En aquell dia, el president d’aquesta comissió d’ordre, Matías Santamaría, considerant que havien desaparegut les causes que havien portat a la seua formació, va proposar el seu cessament i que es nomenara en el seu lloc una Junta Revolucionària interina, la qual cosa es va dur a terme. Com a president es va nomenar Emigdio Santamaría – que precisament aquell mateix matí havia entrat a Elx al comandament de la seua partida [2] -, i a Aureliano Ibarra com a vicepresident. Altres components de la Junta van ser Pascual Llopis, Manuel Campello, José Antonio Agulló, i Juan B. Javaloyes. Tots els designats estaven presents, excepte Aureliano Ibarra, el qual, com és conegut, va renunciar a aquest càrrec i es va retirar de la política.
La nova junta es va reunir aquest mateix dia a la vesprada, va prendre mesures encaminades a eliminar del govern municipal qualsevol element afecte a l’anterior règim monàrquic, i va instaurar unes noves bases. Es va nomenar una comissió encarregada de localitzar les armes i la munició que l’anterior ajuntament havia lliurat, i que es procedira a l’allistament d’una milícia nacional voluntària. També es van demanar els comptes a l’anterior alcalde, Ginés Bernad, i al dipositari, Manuel Soler; i es van proposar nous càrrecs de serens municipals i guardes rurals – la renovació dels empleats municipals amb la destitució dels existents i nous nomenaments continuarien en les sessions següents.
Aquesta junta va concedir a Emigdio Santamaría – que en tota l’acta apareix com Emilio- una medalla honorífica d’or pel seu comandament al capdavant de la partida republicana, i una altra de plata a tots els membres d’aquesta partida veïns d’Elx. A més, als que van resultar ferits, José Javaloyes, José Tarí i Vicente Hortos, en l’enfrontament contra les tropes de l’exèrcit governamental en els voltants de Dolors, en el lloc anomenat de la Palanca, se li va oferir una pensió de 200 mil·lèsimes diàries. Per a finalitzar aqueixa reunió, es va acordar canviar el nom al passeig de la Reina, pel de “Passeig d’Emilio”.
[1] AHME, a 169
[2] AHME, b74.
