AHME. Sig. H-58-39 Veure enllaç
El mes de novembre passat de 2018 es va obrir una sendera que connecta la ciutat amb el pantà que havia sigut demandat des de feia temps. Aquesta ruta ens retorna la mirada cap al nord del terme municipal per aquesta senda que va seguint el riu Vinalopó cap amunt i que, partint des del Palmerar històric ens porta al pantà, un lloc molt il·licità, un camí comunament transitat i un racó molt popular d’esplai.
Les primeres notícies de construcció del pantà d’Elx apareixen en actes a la fi del segle XVI, seguint el model del pantà d’Almansa que s’havia alçat recentment. Que comentem la necessitat d’aigua en aquestes terres no és cap novetat, potser ho és la celeritat amb què el Consell va posar en marxa l’acord adoptat per a prendre l’exemple d’Almansa i fer un projecte per a poder alçar-lo a Elx, portant diversos mestres d’obres i fins i tot a Joanes del Temple que havia treballat en l’obra de la presa almansenya.
Almansa tenia problemes amb l’escassetat d’aigua però, també, amb les avingudes que es produïen en èpoques de pluja per les rambles. Sembla que els primers intents per a construir una presa que alleujara aquesta situació van ser en 1530, però l’actual comença en 1578 i es realitzà en dues fases fins a 1586[1].
Aquest pantà va suposar una fita en la construcció d’obres hidràuliques i va servir de model a altres posteriors, com la d’Elx o la de Tibi. La presa d’Almansa està construïda en forma d’arc, igual que la d’Elx, si bé la d’Elx és considerada la primera presa d’arc a Europa en sentit estricte.
El que aquestes obres d’enginyeria van transformar —o van pretendre transformar— era un potencial que es perdia i perjudicava, en un benefici per a la terra i les persones. Com a obra d’enginyeria, els pantans han sigut més estudiats des del punt de vista de la seua construcció, però acostar-nos a aquesta realitat, a les persones que se’n van beneficiar en aquella època és més complicat perquè no es conserven fonts. És per això que dediquem el document del mes de gener a aquest singular exemple, a aquest acte d’informació de testimonis, del que va suposar per als habitants d’Almansa la construcció del pantà.
El Consell d’Elx tenia interés per poder alçar una presa i ja hem vist com porta els tràmits amb celeritat. Però a més d’interessar-se per la seua construcció va mostrar interés a saber si realment el pantà d’Almansa havia proporcionat beneficis a les persones, com era la seua vida abans i quines millores es van introduir després. Així que aquest document tracta precisament d’això, de les informacions recollides per a calibrar l’interés que per a particulars i per a l’agricultura havia aconseguit l’edificació de la presa d’Almansa.
Al setembre de 1589, Jerónimo de Malla, en nom de la vila d’Elx, va sol·licitar a Pedro de Gayangos, alcalde ordinari de la vila d’Almansa, certa informació de testimonis per a conéixer com estava aquesta vila d’Almansa abans de construir el pantà o estany, i quins beneficis havia aportat després de cinc anys d’haver sigut alçat.
Pedro de Gayangos va prendre testimoniatge a les persones presentades per Jerónimo Malla: Juan Tárrega, Juan Goçálvez San Juan, Cristóbal Vicente, Miguel Marín, regidors de la vila d’Almansa; Martín Navarro Duarte, alcalde de la Santa Germanor; i a Martín Herrero, tots ells veïns d’Almansa. Amb el seu testimoniatge va ser suficient per a Jerónimo Malla, ja que van expressar de forma clara una opinió unànime.
I el que ells van declarar sota jurament és que abans que es fera la presa, Almansa patia molta necessitat perquè l’escassetat d’aigua feia que molts llauradors deixaren de sembrar les seues terres, així que el pa i els fruits eren escassos i de poc profit. Després de la construcció del pantà, s’embassava molta aigua de rambles i rierols d’aigua de pluja, d’aquesta manera, s’havia aconseguit augmentar les terres irrigades. L’embassament de les aigües no havia provocat cap perjudici per les torrentades i tarquims ni tampoc pèrdues respecte a les aigües vives d’Alpera, sobre les quals té drets Almansa, ni d’altres aigües vives. Tot això no solament havia influït en millors i més abundants collites, sinó que també havia augmentat els delmes i rendes reals.
Aquest acte de declaració de testimonis té data de 22 de setembre de 1589, dos mesos després que el Consell manifestara l’interés per fer una obra com la d’Almansa per a alleujar la necessitat d’aigua, encara que no van començar les obres fins a anys més tard, en 1632
[1] Dades extretes de: https://www.almansa.com/index.php/almansainfo/parajes-de-almansa/pantano