L’espai públic commemora la víctima del primer crim clarament racista d’Espanya: una dona dominicana de 33 anys resident a Aravaca
L’alcalde, Carlos González, ha recordat els valors lligats al nom del jardí: respecte, tolerància, pluralitat…
L’alcalde Carlos González, acompanyat per la regidora de Representació Institucional, Mireia Mollà; el regidor de Barris i Pedanies, Héctor Díez; la regidora d’Igualtat i Immigració, Teresa Maciá; la regidora de Responsabilitat Social, Esther Díez; i el regidor de Parcs i Jardins, Antonio García; ha reinaugurat el jardí de Lucrecia Pérez a Carrús Oest. L’espai públic, que ja honrava la memòria de la víctima del primer crim racista d’Espanya des de mitjan noranta, va ser suprimit en 2013, i després de la construcció de l’aparcament, es va canviar de nom com a plaça de l’Aparadora. Aquest dilluns, s’ha tornat a recuperar: la zona nord-oest de l’illa torna a ser el jardí de Lucrecia Pérez; la sud-est continuarà sent la plaça de l’Aparadora.
L’alcalde, que ha reconegut l’emotivitat de l’acte, en haver estat present en la inauguració original de 1995 durant el mandat de Diego Maciá, ha declarat de manera contundent que “la llista de carrers no pot ser un document asèptic”, i que “ha de reflectir el sentir d’Elx”. Ha admés que, durant el segle XX, la nomenclatura de la ciutat ha deixat de costat les dones i que, per això, des de l’Ajuntament, es tracta de compensar designant espais públics, carrers i places amb noms femenins i que reflecteixen “els valors de la ciutadania”, com en el cas de Lucrecia Pérez: “Respecte, tolerància, pluralitat i la lluita contra la xenofòbia i el racisme”. “Pérez està lligada a Elx perquè la nostra localitat és acollidora, integradora, plural i que respecta el que és diferent”, ha dit abans de repudiar el “abominable crim” i desitjar que “no es torne a repetir”.
La iniciativa va partir de la representant del moviment veïnal Gabriela Grau, la sol·licitud de la qual al Consistori va ser escoltada i va intervindre en el Ple per a ratificar la decisió. “És de justícia social”, ha manifestat, “Lucrecia Pérez va ser una de les primeres dones assassinades a Espanya per ser dona, estrangera i pobra”, i ha agraït la Corporació Municipal perquè la seua petició haja sigut escoltada,ja que, creu, “és el sentir popular”.
“Estrangera, negra i pobra”
Mireia Mollà ha rememorat les circumstàncies de l’assassinat que va commocionar al país a principis dels noranta. “La van matar per estrangera, negra i pobra, a les nou de la nit del 13 de novembre de 1992, a Aravaca”, resa l’extracte del sumari del fiscal del cas que ha llegit la regidora. “Quatre individus (dos d’ells menors) van entrar en la discoteca abandonada i van disparar contra Lucrecia Pérez i una altra persona, i van deixar desemparada la seua filla Kenya de sis anys”. Mollà va recordar com ràpidament els carrers van ser reivindicats per la convivència, i les històriques manifestacions: “Barcelona va viure la manifestació antiracista més gran de la història d’Espanya”. I ha puntualitzat que “la mort de Lucrecia Pérez va marcar un abans i un després en la consciència social espanyola però va fer falta una tragèdia per a unir-nos”. Mollà ha conclòs la seua intervenció amb la lectura del poema ‘Justicia poética’ de Rosa Berbel.
