E-2047 Veure enllaç
Elx pot considerar-se una ciutat de ponts. En l’actualitat, existeixen el de Santa Teresa, Canalejas, Altamira, el del Ferrocarril, el de la Generalitat i el Bimil·lenari, a més de passarel·les, que han permés salvar el profund llit del Vinalopó i que la ciutat cresquera cap al marge dret del riu. Aquest mes d’abril volem dedicar-lo a un d’aquests ponts, el d’Altamira, per on transcorre la processó del Diumenge de Rams, una de les més importants i tradicionals de la Setmana Santa il·licitana.
L’AHME guarda dos projectes de construcció del Pont d’Altamira, un de 1948[1]i un altre de 1957[2]i de la seua lectura coneixem algunes de les dificultats per les quals va transcórrer la seua construcció. Al setembre de 1948 es va aprovar el primer projecte redactat per l’enginyer municipal Sebastián Canales Mira-Perceval, que consistia en un pont de tres arcs de formigó de 12 m de llum amb un desguàs lineal de 36 m. En la memòria que acompanya el projecte, s’exposen les raons que justifiquen aquesta obra: l’augment de la població que quasi arriba a duplicar-se des de 1920, el creixement urbà que es dirigeix sobretot a ponent, on, a més, s’està implantant tota la indústria després de 1936. Així mateix, l’augment del trànsit rodat i haver de donar grans rodejos per a comunicar els dos nuclis de població per la falta de ponts d’unió.
No obstant això, aquest primer projecte que situava el pont en el mateix emplaçament que té actualment, va ser rebutjat pel Ministeri de la Governació. El motiu: el pont en l’extrem de la plaça del Palau estava completament bloquejat per edificacions i caldria trencar blocs de carrers per a donar eixida a aquest. L’informe on donava suport tal decisió proposava un altre emplaçament per al pont més al nord, de manera que coincidira amb l’actual carrer General Cosidó, per a enllaçar amb el carrer Pizarro i el camí Vell d’Alacant, millorant el seu traçat.
Aquesta opció va ser rebutjada per l’ajuntament il·licità, que en 1957 va aprovar un altre nou projecte, aquesta vegada redactat per Rafael Gómez de los Reyes i els arquitectes municipals Santiago Pérez Aracil i Antonio Serrano Peral, mantenint la ubicació inicial que s’havia plantejat i que contribuiria al canvi en la fisonomia urbana de la zona de Traspalau. D’aquest projecte, presentem els plans de l’alçat i planta com a document del mes d’abril.
Al gener de 1960 es va concedir autorització per a l’execució de les obres. En la seua construcció van sorgir importants descobriments. Durant l’excavació per a les piles principals del pont es va comprovar que: “el que semblava un gran ixent que s’endinsava en el curs del riu, i que aquest apareixia en un antic pla datat en 1849, era en realitat l’abocador de la vila des de feia segles, segons s’ha pogut comprovar en anar excavant i no trobar el ferm fins a una gran profunditat, trobant a la fi com la unió de dues barrancades i entre l’espina formada per aquestes es va edificar la Fortalesa Palau”. Entre els enderrocs que es van haver de moure es trobava l’abocament de tot el casquet de pedra que es va produir en llavorar els picapedrers els carreus de la nova església de Santa Maria.
El pont d’Altamira es va posar en servei el 22 d’agost de 1963 davant el greu problema de trànsit urbà i interprovincial que existia a Elx, però l’acta de reconeixement oficial de les obres no va ser fins a juliol de 1967, i posteriorment aprovada per la Comissaria d’Aigües del Xúquer.
[1] AHME, sign. E-2043/1.
[2]AHME, sign. 586/1 y E-2047.
