AHME. Sig. b 60 Veure enllaç
Día 9 de octubre de 1790, a la una y minutos de la mañana fue el terremoto. El Comandante General, su hija y criados perecieron entre las ruinas del palacio de la Alcazaba. El Gobernador en las ruinas de su casa. Tomó el mando en jefe el Brigadier Coronel de Navarra, conde de Cumbre Hermosa, cuya hija pereció también. Al amanecer ya se contaban 18 terremotos. Solo de tropa y empleados fallecieron 639 personas y del pueblo etc. hasta 3.000. De tropa solo quedaron 1.600[1].
Qui això escriu és fra Tomàs Català, últim comanador del convent de la Mercé d’Orà, en un Diari en el qual va anar desgranant la llarga successió de tremolors que es van repetir durant els mesos següents.
Dies després que es produïra aquest primer gran moviment sísmic i el més tràgic dels tremolors, el governador d’Orà va redactar, per ordre del rei Carles IV, una “notícia exacta” sobre la destrucció de la ciutat a causa del terratrémol i de les posteriors rèpliques per a donar compte de la veracitat de l’ocorregut en aquesta plaça. En aquest informe manifesta el següent:
(…) me hace graduar este suceso es más riguroso y raro que refieren las historias porque se han visto ciudades destruidas sin quedar piedra sobre piedra, otras sumergidas sin quedar viviente en ellas o la muerte ha acabado las fatigas o tenían tierra donde retirarse, y si eran cogidos por los enemigos habían tenido antes en su mano la elección de la vida o de la muerte y en ninguna los mismos moradores [ha] sido su verdugo. Más en la nuestra, veíamos la muerte a un lado, al otro la esclavitud, el socorro pendiente de las olas del viento, y la ciudad poblada de foragidos (sic). Estábamos a la vista de estos daños casi ciertos y sin otro recurso para huir de ellos que la fatiga está reflexionarlos[2].
Aquest fragment es refereix al fet que més va agreujar i va fer insuportable la vida de la població en aquestes condicions tan adverses de la naturalesa: la pressió que van exercir les tropes del bei de Mascara per a aconseguir el govern d’aquesta plaça, en vespres d’acabar l’Oranesat.
Són dos documents que tenen autors, ritme, veu, informacions i temps diferents però són complementaris i suposen una font o recurs informatiu no sempre a l’abast general per la seua pròpia peripècia vital.
Si bé els documents parlen de la destrucció d’Orà, no és menys cert que, a través d’ells, podem alçar l’imaginari reconstruït d’aquesta: els principals edificis; com estava defensada mitjançant el recorregut per a comprovar l’estat de les muralles; com gestionaven la intendència per la falta de queviures; o com vivien aquell dia a dia quotidià que mai es perd malgrat la situació de catàstrofe, relatant-nos esdeveniments com unes noces entre moros de pau, amb els seus balls i festejos. El pitjor fet entre la població de dins de la ciutat i les tropes del bei allotjades fora era, per descomptat, la traïció, ja que la situació de pressió era tràgica i l’intercanvi de presoners habitual.
Estem, per tant, davant dos documents de singular i ampli testimoniatge tant urbanístic, militar com antropològic, però el que volem destacar, així mateix, és el llarg viatge que aquests documents, el Diari i el memorial del rei, van fer fins a arribar a l’AHME. Tots dos documents van ser escrits a Orà i les seues còpies remeses al monestir mercedari del Puig, de València. Allí, fra Agustí d’Arques Jover va fer, amb posterioritat, una còpia manuscrita de tots dos, juntament amb altres documents procedents del convent d’Orà. Aquest frare mercedari, nascut a Cocentaina, va ser arxiver general de l’Ordre de la Mercé de Madrid. Va copiar nombrosos documents, no solament de l’arxiu madrileny, sinó també d’altres arxius on estava destinat. El seu fons personal de manuscrits el va llegar al convent mercedari de Santa Llúcia d’Elx perquè va ser ací on va passar els seus últims dies. Després del procés desamortitzador, els documents del convent van patir desigual sort. Part d’aquest fons personal (un total de 12 manuscrits) va ser recuperat, en diferents circumstàncies, pels germans Aurelià i Pere Ibarra, en moments que no podem precisar, excepte algun en què consta que va ser comprat en una llibreria de vell a València.
[1] AHME. Col·lecció de Pere Ibarra. Arques Jover: Papeles de la Merced. 1794. “Noticiasextractadas del Diario que sobre los terremotos de Oránescribiófray Tomás Catalá.” Sign.: b 60, ff. 12-21.
[2]AHME. Col·lecció de Pere Ibarra. Arques Jover: Papeles de la Merced. 1794. “Destrucción y terremotos de Orán. Relaciónhecha por el gobernador de Orán al rey sobre los terremotos y destrucción de Orán.” Sign.: b 60, ff. 2-11.