A l’hora de plantejar-nos quin document serà el nostre protagonista de la secció “Document del mes”, barregem diversos criteris: la seua antiguitat, que la informació que oferisca siga interessant, celebrar alguna efemèride, o donar a conéixer algun fet desconegut de la història d’Elx, entre d’altres. Aquest mes, en el qual celebrem el Dia Internacional dels Arxius, volem fer un xicotet homenatge al mateix Arxiu Municipal d’Elx.
Un arxiu municipal es pot definir com el conjunt de documents generats per un ajuntament en l’exercici de les seues funcions, al llarg de la seua història, i que ha sigut organitzat i conservat per a la seua utilització en la gestió administrativa, la informació ciutadana, la projecció cultural i la investigació científica. Per tant, els arxius municipals existeixen des de l’Edat Mitjana, quan els nous òrgans de govern municipal – consell, justícia i jurats – van començar a generar documentació que era necessari conservar. Per aquest motiu, a Elx ens trobem en els llibres d’ordinacions del Consell amb mesures destinades a la salvaguarda de la documentació, com la que apareix l’any 1458, per a fer dos armaris on guardar els llibres de clavaria i els de rendes[1]. També va haver-hi per part de l’ajuntament interés a habilitar un local o depòsit on instal·lar aquesta documentació, i l’exemple més clar el tenim en el plànol de Gonzálvez de Coniedo de 1790, on apareix al costat de l’oratori, una sala dedicada a arxiu, i un quart dels papers al costat de l’escrivania, on probablement es guardaria els documents d’ús corrent. Aquest pla el presentem com a Document del mes de juny.
A més de la seua conservació, perquè la documentació es puga localitzar, és imprescindible que estiga organitzada, i amb l’augment del volum d’aquesta, aquesta necessitat es fa més urgent, de la mateixa manera que es requereix que hi haja personal encarregat d’atendre aquest servei. Per aquest motiu, ja l’any 1660 es va realitzar el primer inventari de l’arxiu per Antonio Siuri i Gaspar Pérez de Sarrió, encara que els que es conserven són del s. XVIII. El 8 de juny de 1751, una ordre de Miguel Eugenio Muñoz, oïdor de l’Audiència de València, obligava a ordenar els arxius i elaborar els índexs corresponents. Fruit d’aquest mandat va ser l'”Inventari dels privilegis i altres papers de l’arxiu major”[2], conclòsen 1753.
A més, el Cabildo, veient que l’arxiu havia quedat organitzat i que per a mantenir-se així era necessari que una persona s’encarregara de continuar l’ordenació dels nous llibres i expedients que s’anaren generant, va nomenar com a arxiver de l’Arxiu Major de la vila a Ignacio Ruiz, subsíndic i un dels encarregats de fer l’inventari, amb un salari de 20 lliures; però aquest càrrec el compaginava amb altres ocupacions, com subsíndic, fidel de carns i contrallibre de la provisió de grans. En un acord en el qual se li demanava per a aquest un augment de salari, ens enumera algunes de les tasques que realitzava:
“aportar a la villa todos los papeles, cartas, libros padrones, privilegios, consejos generales, juntas, repartimientos y demás documentos que se encuentran en el expresado Archivo entodas las ocasiones que se ofrece para sus pleitos y negocios; dar las apuntaciones y noticias de lo que se hallan y consiguientemente volver los citados papeles a los mismos líos, números y arreglo”[3].
En aquestes línies venen ja reflectides les funcions que realitza hui dia l’AHME: organitzar, descriure i instal·lar la documentació que generen les oficines municipals, perquè estiga disponible quan aquestes o els ciutadans la necessiten. També fa referència a la cerca de dades històriques quan l’Ajuntament ho requereix, sobretot per a buscar antecedents per als plets – principalment amb el senyor d’Elx -, o altres gestions que ha de resoldre. Però l’arxiu no s’obrirà als investigadors – professionals o no- fins al s. XX; i en les últimes dècades, gràcies a les xarxes socials i a les noves tecnologies, tenim l’obligació de donar a conéixer els nostres fons, que són patrimoni documental, a tots els ciutadans, d’ací la nostra pàgina web, compte de Facebook, la jornada de portes obertes que celebrem amb motiu del Dia Internacional dels Arxius o totes aquelles accions que es realitzen amb aquest objectiu.
[1] AHME, a15, sessió 29 de maig de 1458.
[2] AHME, b340.
[3] AHME, a95, sessió de 10 de març de 1764.
