JULIOL: HIMNE A LA CIUTAT D’ELX

Saps quin és l’himne oficial d’Elx? I qui el va compondre? No, no és “Aromes il·licitanes”, encara que alguns el tinguen com a tal. Moltes persones el coneixen com “Salve, poble volgut” que és la frase amb la qual comença i que repeteix més tard, però el seu títol és simplement “Himne a la ciutat d’Elx”.

Aquest himne, que compleix 90 anys, va ser estrenat el 14 d’agost de l’any 1929, durant les festes, en un concert que va oferir l’Orfeó Il·licità en el Teatre Kursaal, acompanyat per la Banda Municipal. Va ser compost per l'”intel·ligent compositor il·licità” i director d’aquesta banda, Alfredo Javaloyes López, amb lletra del “notable poeta” Juan Ferrer Orts[1].

La biografia d’Alfredo Javaloyes (1865-1944) és de sobres coneguda. Va realitzar els seus primers estudis de música a Elx, va marxar amb 15 anys a Barcelona on va rebre lliçons d’Harmonia i Composició amb Felip Pedrell, però un accident de tramvia va inutilitzar la seua mà esquerra, la qual cosa va truncar la seua carrera com a violinista, per la qual cosa va tornar a Elx. En 1897 va guanyar l’oposició de músic major de 2a classe, i va ser destinat al Regiment d’Infanteria Sevilla núm. 33, amb Guarnició a Cartagena. En aquesta ciutat va compondre la seua obra més coneguda, el pasdoble “El Abanico“, utilitzat com a marxa de revista per nombrosos exèrcits, i fins i tot ha sigut interpretada en el canvi de guàrdia de Buckingham Palace. A Elx s’interpreta en ocasions rellevants i, sobretot, durant el festeig de la Festa des de l’ermita de Sant Sebastià fins a Santa Maria. Va ocupar altres càrrecs com a músic militar, però després de passar a la situació de retir, va tornar a la seua ciutat natal on va exercir de director de la Banda Municipal de Música fins a la seua defunció. No obstant això, la vida de Juan Ferrer Orts és més desconeguda. Encara que en el programa de festes se’l nomena com a poeta, professionalment era notari, i prova d’això són els nombrosos protocols notarials que va redactar i que es conserven en l’AHME. Va ser també president del Nou Casino, i va col·laborar en diferents publicacions i va organitzar actes culturals.

Poques setmanes després de l’estrena d’aquest himne, concretament el 6 de setembre de 1929, Alfredo Javaloyes i Juan Ferrer Orts van signar un document pel qual cedien els drets de propietat a l’Ajuntament d’Elx perquè si es considerara convenient fora editat i el producte de la venda d’exemplars fora dedicat a beneficència. Un mes més tard, el 9 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Antonio Bonete Pomares, va acceptar la cessió i va proposar inscriure l’obra en els registres corresponents. A més, es va proposar en aquesta mateixa sessió que fora declarat com a Himne Oficial de la ciutat d’Elx.

La documentació que valida aquest fet està recollida en el lligall 80, número 94, juntament amb 3 exemplars manuscrits originals de la partitura i lletra de l’Himne, signats pels mateixos autors. L’hem triat document del mes a petició d’usuaris de l’arxiu que afirmaven desconéixer la seua lletra. No obstant això, hem de dir que la lletra d’aquest Himne en aquests documents difereix en un paràgraf d’una altra lletra que es pot consultar en recursos en internet. Desconeixem quan es va produir aqueix canvi o si és que hi ha altres versions que circulen per ahí, nosaltres ens limitem a mostrar l’expedient original de la cessió que és el que disposem en l’AHME.

[1] AHME, Programa de mano: Grandes Fiestas en la ciudad de Elche durante los días 10 al 22 de agosto, 1929, sign. b336/5.

HIMNO A LA CIUDAD DE ELCHE  [1]
Salve, pueblo querido, que en ti viera la luz radiante de vivo arrebol;
La luz que dora elevada cimera vigía perenne,
Que es la palmera que sube hacia el sol.
Tu conservas reliquias sagradas por amante y feliz tradición;
Son tu Festa y tu Virgen, amadas,
Que nosotros llevamos clavadas
En las almas y en el corazón.
En tu seno amoroso guardaste
Una Dama de excelso valer,
Que de pena, al perderla, lloraste,
Y al gobierno francés suplicaste
Que a la España debiera volver.
Eres cuna de ilustres varones
Y eres nido de paz y de amor,
Demostrando en tus nobles acciones
Que se albergan en ti corazones
Rebosantes de fe y de valor.
Tus granados con flores de grana,
Y sus frutos sabrosos sin par;
Tus mujeres de faz soberana,
Cual de reina gentil musulmana,
Nos incita a vivir y a soñar.
Toque pues, despertar de energía
Y al trabajo los ojos volver;
Desechad la cobarde apatía
Y podamos gozosos un día
Ver a Elche brillar y crecer
¡Gloria Elche! Ciudad que labora;
¡Gloria Elche! De luz y esplendor;
Oye el canto de un alma que adora,
Que sonríe de gozo y que llora
Y por ti diera vida y honor.
Gloria a ti, Virgen nuestra y amparo
De este pueblo postrado a tus pies;
Al que alumbra constante su faro,
Que al pedirte favor es avaro
y en ofrendas es noble cual ves.
Elche quiere en constante batalla
En su historia esculpir lealtad,
Oponiendo a la torpe canalla
Nuestros pechos, cual fuerte muralla,
Do se estrellen infamia y maldad.
Salve, pueblo querido, que en ti viera
La luz radiante de vivo arrebol
La luz que dora elevada cimera
Vigía perenne que es la palmera
Que sube hacia el sol.

[1] Atés que existeixen variacions de puntuació entre les tres partitures que es conserven en l’expedient, s’ha respectat la que apareix en la primera d’aquestes.