AHME, Sig. AF 1399-8 Veure enllaç
La Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, defineix com a document: “tota expressió en llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol mena de suport material, fins i tot els suports informàtics”. Sens dubte, aquesta llei promulgada en 1985 tenia ja la voluntat de contemplar un futur que ara és present en referir-se a un “llenguatge natural o convencional” o a “qualsevol mena de suport”, perquè així quedaven inclosos en aquesta definició els nous documents que es produeixen a través d’un suport de naturalesa electrònica, la qual cosa no li deixa de conferir un valor testimonial.
Per a aquest mes d’agost de 2019, hem triat un document en suport digital. El pas a l’administració electrònica donarà lloc a molts canvis en relació amb el suport i amb la mentalitat de treball, però des de fa alguns anys ja s’estan produint modificacions en els arxius en aquest sentit. La primera d’aquestes modificacions, la descripció automatitzada, ha suposat nombrosos avantatges en la difusió dels fons i, ara mateix, la tendència és vincular el catàleg automatitzat dels documents amb la imatge d’aquests, prèvia digitalització, per la qual cosa seria possible realitzar la investigació des de qualsevol punt tenint accés a internet.
Aquest és un document en suport digital d’elaboració recent, però inclou en el seu contingut una tasca que es realitza des de fa centenars d’anys i que al poble d’Elx el vincula amb una essència identitària. Es tracta d’un àlbum de fotografies[1] relatives a la col·locació del cel per a les representacions del Misteri el mes d’agost, declarat per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, i que se celebren en la basílica de Santa Maria de la nostra ciutat.
Perquè aquestes representacions puguen tindre lloc, dies abans, el mes de juliol, ha de començar a transformar-se la basílica en un gran escenari. D’una banda, el muntatge de l’andador i el cadafal, situats a nivell de sòl, i per un altre, la tramoia aèria, perquè baixen els aparells aeris: Mangrana, Araceli i la Santíssima Trinitat. Aquesta última serà la que corone a la Mare de Déu de l’Assumpció el dia de la festa gran, el 15 d’agost, en aquest espai escènic que queda comprés entre el cel i la terra. Aquest espai es tanca en el cel. Expressat d’una altra manera: la mirada que ha sostingut tota la nostra atenció durant la representació té com a topall per a dalt aquest teló aeri que simbolitza el cel.
El cel és un enorme llenç circular pintat que s’instal·la en l’anell de la cúpula de la basílica de Santa Maria i que cobreix aquesta i el tambor, que es plega i es guarda després de les representacions. El seu diàmetre fa 13,30 metres i es troba a 25 metres del sòl de la basílica. Una obertura rectangular realitzada en aquesta lona, amb portes corredisses, i folrada del mateix llenç per a donar continuïtat a la mirada, és per on baixen els artefactes, cosa que simbolitza la mateixa porta del cel. Aquest llenç se subjecta mitjançant cordes a nombroses anelles que hi ha fixades en la cornisa inferior del tambor de la cúpula. No és difícil d’imaginar que l’operació de pujada i col.locació del cel tinga el seu grau de dificultat —tant pel pes (100 quilos) com per l’extensió— i que siga necessària la participació d’un bon nombre de persones de manera coordinada.
No sempre el cel ha sigut com ara el coneixem, sinó que va ser a partir de la reforma que l’arquitecte Marcos Evangelio va fer en Santa Maria en 1760 quan es va traslladar la tramoia aèria i el cel a la cúpula, la qual cosa va obligar a dissenyar un nou teló de fons per a aquest llenç de forma circular que, d’una banda, representava l’espai celeste i, per un altre, ocultava totalment la maquinària de la tramoia aèria. El primer pintor que va pintar el nou cel circular instal·lat en la cúpula del creuer va ser el murcià Francisco Talón en 1761; un segle més tard, José Gonzálvez “Paraes”, en 1867, pintor nascut a Elx igual que el seu continuador en aquesta tasca, Francisco Rodríguez Sánchez Clement, en 1940. Amb posterioritat, s’han pintat tres cels qualificats de comercials[i] i que es deuen a les empreses Publi Antón (1978) i Gaspar Pérez en dues ocasions (1993 i 2003).
No només el cel ha sigut pintat diverses vegades, sinó que també els elements que el componen i altres aparells de la tramoia aèria han anat adaptant-se a nous avanços tècnics i de seguretat, tenint en compte el seu acoblament a les diferents reformes i restauracions de Santa Maria: la de Marceliano Coquillat (1903) i Antonio Serrano Peral (1945).
Per a la col·locació del cel en la cúpula és necessari estendre’l primer en el sòl boca avall i col·locar-li les cordes pera poder-lo hissar fins a dalt. Aquestes imatges en suport digital recullen els treballs de col.locació del cel per a les representacions de La Festa en la cúpula del creuer de la basílica de Santa Maria. La unitat documental es compon de 36 imatges en format .jpg de les quals hem fet una selecció de 13 com a document del mes d’agost de 2019. Una vegada col·locat el cel, comença el compte enrere pera les representacions de La Festa.
[1] Signatura: AF 1399, nº 8.
[i] PASTOR IBAÑEZ, T. «Cómo se pinta el cielo del Misteri» En: Festa d’Elx (2012), pàgs. 201-210.