“És un compendi de saviesa sobre Elx i la Festa”, ha manifestat l’alcalde, Carlos González, sobre la publicació, fundada en 1942 i en la qual destacats investigadors locals reflecteixen els seus estudis sobre la cultura i història del municipi i del drama assumpcionista.
El Saló de Plens va acollir divendres passat la presentació del número 60 de la revista de divulgació d’història i tradicions locals Festa d’Elx, en un acte conduït pel seu director, el periodista Gaspar Macià, i en el qual s’ha donat cita nombrós públic, han intervingut l’alcalde, Carlos González, la regidora de Cultura i Joventut, Marga Antón, la cap de l’Arxiu Històric Municipal d’Elx (AHME), Carmina Verdú, i la vicerectora de Transferència i Intercanvi de Coneixement de la UMH, María José López.
“Aquest número 60”, ha manifestat González, “és un compendi de saviesa sobre Elx i la Festa, i amb el qual s’aferma la revista com a punt de trobada per a tots als qui ens apassiona el coneixement de la nostra identitat col·lectiva”. El regidor il·licità, que ha traslladat l’agraïment del Consistori i de la Corporació Municipal al director, a l’equip de redacció i als i les col·laboradores “que han malbaratat esforç i il·lusió”, els ha animat a preparar el següent número del que ha qualificat com a “joia literària que engrandeix el nostre patrimoni cultural”. Així mateix, ha expressat: “tots els articles desprenen gran interés per a totes les persones interessades per les vicissituds de la història del Misteri i del municipi, i ha reiterat la seua felicitació per l’excel·lent treball dels que han confeccionat aquest número, caracteritzat per garantir al lector “qualitat, rigor i profunditat d’anàlisi” per a revelar nous aspectes de la ciutat i de la Festa.
A més, González ha expressat l’encert de reproduir en la portada la pintura ‘Derelictes blaus’ del periodista, escriptor i poeta Vicente Verdú, “un geni creatiu”, ha subratllat, mentre que Macià, per part seua, ha emfatitzat “la passió i determinació” que Verdú incloïa en la seua producció tant literària com pictòrica. A més, Macià també ha agraït a la família del periodista Fill Predilecte, a les Càtedres Pere Ibarra i Misteri d’Elx de la UMH, al Patronat del Misteri i a l’AHME la seua col·laboració, i ha recordat que la revista Festa d’Elx té les portes obertes als investigadors locals, en unes pàgines que, després del seu redissenyament general i modernització, sense perdre la seua essència, s’espera que aconseguisca un equilibri entre investigació i cultura popular, i que recupere la seua publicació anual.
Més de set dècades d’història i cultura
Fundada en 1942 sota el nom de Festa d’Elig, és una revista editada anualment, encara que en les seues més de set dècades de trajectòria -la qual cosa la converteix en la més longeva del panorama local- no tots els anys ha eixit de la impremta. Històricament, guarda una estructura que es divideix en dues: “La ciutat”, el número 60 de la qual recull els treballs ‘El fitxer d’afiliats de CCOO a Elx amagat el 23F’, de Rafael McEvoy Bravo; ‘Catedra Pere Ibarra de la UMH: 10 anys d’exemple d’història pública’, de José Vicente Castaño Berenguer i Miguel Ors Montenegro; ‘La societat de la pobresa. Elx, 1923-1930’, de María Rosa Gómez Martínez; i, ‘Prehistòria del pop rock a Elx (1962-1975)’, de Carlos Sempere Carrión. I “La Festa”, amb aquelles investigacions sobre aquest patrimoni immaterial com ‘Una festa a l’aula (i també fora). Proposta de ludificació i aprenentatge mòbil basada en el Misteri’, per Francisco Agulló, Àngela Girona, Juan Carlos Rico, Pere Soriano i María Asunción Tormo; ‘La Festa, 18 anys com a patrimoni immaterial de la humanitat’, de María Teresa Botella Quirant; ‘1803, l’any que va perillar La Festa’, de Martina Martínez López; i, Els primers cartells de la Festa d’Elx’, per Joan Castaño García. Totes dues seccions, juntament amb els textos d’Eduardo Verdú i Juan Cruz sobre Vicente Verdú, les obres pictòriques del qual donen una nota de color a les pàgines, configuren una publicació clau per a entendre el pretèrit local.
