SETEMBRE: L’ESCOLA DE CRIST D’ELX

En aquest mes de setembre, en el qual es reprenen les activitats en els col·legis i en els instituts, coneixerem la història d’un centre d’ensenyament que va existir a Elx entre els segles XVII i XIX: l’Escola de Crist. No es tracta d’una institució on s’aprengueren coneixements de tipus acadèmic com s’entén en l’actualitat, sinó que va ser un centre d’ensenyament espiritual i ascètic, que buscava millorar la vida cristiana dels seus membres, sempre dins dels principis de la Contrareforma i el Barroc. Aquestes escoles estaven formades per clergues i seglars, i el seu nombre no va passar dels 72, que era el nombre dels primers seguidors de Crist.

L’Escola de Crist d’Elx va ser fundada el 13 d’octubre de 1664, a iniciativa del canonge Diego de Múxica, cofundador de l’oratori d’Alacant, qui s’havia posat en contacte amb persones interessades en la creació d’aquesta congregació a Elx; i va comptar amb l’aprovació del bisbe d’Oriola, Acacio March de Velasco, un mes després, el 6 de novembre. La seua seu va ser l’ermita de Sant Sebastià, i encara que van buscar altres llocs més propicis al recolliment que necessitaven per a realitzar els seus exercicis, no es van mudar fins a l’any 1800 a l’oratori de l’arxiu de l’Església de Santa Maria. Aquestes dades i unes altres més sobre el funcionament d’aquesta congregació les coneixem gràcies a tres toms que es conserven en l’AHME[1], on es recullen els acords relatius al seu funcionament i organització interna, correspondència i admissions des d’aquella primera reunió, fins a l’any 1826, encara que no estan complets els del s. XIX.[2]

La majoria dels acords són els relatius als nomenaments de diferents càrrecs, ja siga per a la direcció eclesiàstica: l’Obediència, els quatre Diputats i la Junta d’Ancians; o per a l’organització interna d’aquesta, com el de secretari, nuncis d’altar, nuncis de porta, convocador i depositari de la cera. Són també abundants els relatius a l’admissió de nous membres i l’exclusió d’uns altres, bé perquè no assistien als exercicis espirituals, o per realitzar conductes indignes als principis d’aquesta escola, com jugar a les cartes o assistir als bous, ja que tenien prohibida l’assistència a festes, diversions i espectacles.

Altres disposicions tractaven sobre la manera de realitzar els exercicis espirituals, encara que són poques les referències al contingut explícit dels ensenyaments. Es reunien una vegada per setmana, realitzaven els exercicis i, després d’aquests, dedicaven mitja hora a l’oració mental sobre un punt de meditació proposat la setmana anterior. A més, van ser habituals els exercicis de la bona mort, en els quals els germans triats havien de meditar i preparar-se per a aqueix moment vital. Realitzaven també visites a les presons, als germans malalts, i atenien tota mena de sufragis per les ànimes del purgatori. En aquest sentit, les actes del s. XIX ens mostren com s’encarregaven d’acompanyar, donar sepultura als reus condemnats a mort i demanar almoina per a costejar-los les misses per la seua ànima.

Però aqueixos llibres recullen també abundant correspondència amb altres escoles de Crist de tot el territori nacional (Saragossa, Úbeda, Port de Santa Maria, entre altres), ja fora per a sol·licitar agermanaments o sufragis per les ànimes dels germans que morien.

Entre aquestes cartes, volem destacar una missiva signada per José Montesinos, autor de l’obra Compendio Histórico Oriolano, datada el 22 de novembre de 1791. Montesinos, que pertanyia a l’Escola de Crist d’Oriola, demanava informació sobre aquesta congregació a Elx: data de creació, fundadors, en quin dia practiquen els seus exercicis, quina era la seua seu…, ja que estava escrivint una obra titulada: Fundación de la Santa Iglesia Cathedral de Orihuela y Descripción Geográfica de todo su obispado. La informació que se li va proporcionar va ser extreta d’aquest primer llibre de l’Escola de Crist, i és la que apareix en el Compendio Histórico Oriolano. Per tant, aquesta carta ens aproxima a la forma de treballar de Montesinos i al procés de creació la seua obra, imprescindible per a conéixer la història de la diòcesi d’Oriola, però sense oblidar que conservem les fonts originals en el nostre arxiu.

[1] AHME, H-24/7, 8 i 9. Aquests toms pertanyen a la Col·lecció de Pere Ibarra. Estudiats per Martínez Gomis, Mario, “Las Escuelas de Cristo de Elche y Orihuela”: un aspecto de la enseñanza espiritual y ascética en la España de los siglos XVII y XVII”, Revista de Historia Moderna, núm. 20, 2002, p. 339-374.http://hdl.handle.net/10045/1407

[2] S´ha triat com a imatge del document del mes els primers documents del primer tom que corresponen a la portada, taula dels acords que es contenen en aqueste llibre, taula de les indulgències concedides a aquesta Venerable Escola, aprovació del bisbe i la primera acta fundacional.