Espido Freire, Olga Mínguez, Arlette Geneve i Helena Vilella, les autores convidades, han explicat les seues experiències en el món de les lletres davant un centenar de persones
La cita, impulsada per la Biblioteca Nacional d’Espanya (BPN), arriba per primera vegada a la ciutat il·licitana de la mà de la Regidoria d’Igualtat
La literatura, l’art de l’expressió escrita, és un plaer tant per a qui pren la ploma i s’enfronta a la incògnita del paper en blanc com per als lectors que gaudeixen d’un text ja polit. La capella del Centre Cultural les Clarisses, ha celebrat una trobada molt especial entre tots dos amb motiu del Dia Internacional de les Escriptores; iniciativa impulsada per la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i l’Associació Clàssiques i Modernes per a honrar el talent de les autores espanyoles. A la nostra ciutat, arriba per primera vegada de la mà de la Regidoria d’Igualtat.
El responsable de l’àrea, Mariano Valera, ha obert la trobada, que ha tingut el privilegi de comptar amb la cèlebre Espido Freire –guanyadora de premis com el Planeta o l’Azorín–, i les il·licitanes Olga Mínguez –professora d’Història–, María Martínez Franco –més coneguda com Arlette Geneve– i Helena Vilella; a més de la presència de l’edil de Cultura, Marga Antón, i membres de la Corporació Municipal.
“Quants pseudònims masculins han usat les escriptores per a ocultar la seua identitat?”, s’ha preguntat el regidor d’Igualtat a l’inici de l’esdeveniment, reiterant la missió de “donar valor, espai i reconeixement a les autores amb el Dia de les Escriptores”, per la qual cosa ha agraït a la BNE la iniciativa: “Ens hi sumem amb la finalitat d’apreciar la figura de la dona en les lletres”, perquè, ha lamentat Valera, “la llista de dones que escriuen i han escrit a través del temps és interminable, encara que moltes d’elles han sigut esborrades de la història”. Així mateix, el regidor ha recordat que l’efemèride sol coincidir amb el dilluns més pròxim a la festivitat de Santa Teresa de Jesús, “una de les més brillants autores espanyoles” i l’esperit de les quals ha impregnat les intervencions de les convidades, que han comptat les seues experiències en el camp de la paraula manuscrita.
Franco ha invocat “el potencial creatiu femení” fins al punt d’instar a les il·licitanes a escriure fins a aconseguir “una premi Nobel”. Vilella, que també és poeta, s’ha mostrat optimista malgrat la “invisibilització patida per les autores en el passat”, i ha manifestat que el gènere femení “té tota la capacitat i valia, però cal creure-s’ho”. Olga Mínguez ha repassat la dona des d’un punt de vista històric a través de la seua pròpia bibliografia, defensant la literatura com a “eina per a dotar-nos de veu i lluitar contra la violència de gènere”.
Freire, per part seua, ha remarcat la presència d’homes en un acte de tals característiques. I ha afirmat que llegir “ha sigut una de les rebel·lies més freqüents a les quals s’ha enfrontat la dona”, ja que moltes han patit càstigs, tancaments i pèrdues de reputació tant per la lectura com per l’escriptura. En concret, la basca ha dit “des que vam aprendre que el llibre amagava coneixement”.
Igualment, ha denunciat la falta de referents de dones madures i ha animat el gènere femení a desprendre’s de “la llosa de l’eterna culpa” ocupant l’espai públic. També ha exhortat a recuperar “el llegat invisible” en forma de documents privats que no va recollir la literatura: “Lligen i escriguen, deixen una petjada. No per vostés sinó per les que vindran”.
Finalment, abans de les preguntes del públic i la tradicional signatura d’exemplars, Valera ha realitzat una crida per a construir “una societat diversa i igualitària” mitjançant l’escriptura, en una cita que ha unit reivindicació i art i que, de segur, no serà l’última.
