AHME. Sig. 170-68 Veure enllaç
Enguany es compleixen 80 anys des que va finalitzar la guerra civil espanyola. Uns mesos després de l’últim comunicat de guerra donat per Franco l’1 d’abril de 1939, el Govern Civil de la província d’Alacant va dirigir un escrit “urgentíssim” a l’Ajuntament d’Elx en què sol·licitava memòria dels danys i perjudicis patits en el terme municipal durant la guerra. Aquest informe era preceptiu per a tots els alcaldes, a fi de valorar la situació general de la província i les necessitats d’aquesta, i havia de respondre a quatre apartats fonamentals:
1.- El càlcul de danys i perjudicis, que comprenia des de pèrdues humanes a béns immobles o activitats.
2.- Situació de l’administració local.
3.- Estat dels proveïments.
4.- Altres matèries que es consideraren dignes d’esment.
L’escrit del Govern Civil està datat el dia 3 d’agost de 1939 i un mes més tard es produeix la resposta d’Elx amb la memòria sol·licitada, donant lloc a un breu expedient triat com a document del mes[1].
Les referències al càlcul de danys el distingeixen en diversos apartats:
-Assassinats: s’afirma que fins a hui s’han inhumat 92 cadàvers i que la xifra pujarà fins a 200.
-Edificis: consten com a destruïts totes les esglésies i un convent, i es calcula la quantia econòmica d’aquests en cinc milions de pessetes.
-Agricultura: Descriu el terme municipal amb 19.933 finques, en total 5.344 hectàrees. S’havien confiscat durant la guerra 255 finques amb una superfície de 3.100 hectàrees, almenys això consta en el document, i es cultivaven les terres més avantatjades. S’havien donat en arrendament 2.319 finques de les quals els seus amos no havien percebut cap renda. La superfície cultivable estava dedicada en quasi la meitat de la seua extensió a cereals i hortalisses i, en menor mesura, repartida per ordre de major a menor extensió als següents cultius: oliveres, ametlers, palmeres, magraners, garroferes, figueres, vinyes i, finalment, fruiteres i tarongers. L’informe també fa referència als arbres arrancats o secs.
-Ramaderia: havia patit un 20% de minvament el bestiar cabrú, un 50% el bestiar de llana, i havia desaparegut el bestiar de truja i la cria de bestiar de labor.
-Indústria: encara que la maquinària industrial no va patir destrucció important, els danys van afectar al desproveïment o desaparició d’existències.
-Administració local: la situació econòmica no és presentada com a dolenta, encara que es va haver de recórrer al crèdit bancari. Cal tindre en compte la baixada de recaptació en baixar també, lògicament, els ingressos per arbitris.
-Depuració de personal: en la data que es redacta l’informe encara no està resolta, encara que sí que s’havia produït ja la destitució fulminant de tots els que eren considerats rojos.
-Proveïments: es dona compte de l’escassetat en llegums, oli i pa, sobretot, i de la carestia dels preus.
Entre altres qüestions considerades destacables, la memòria fa esment a la situació d’atur forçós de molts treballadors —més de 300— que podria anar augmentant en progressió geomètrica.
Aquest informe de caràcter general, datat el 4 de setembre de 1939, forma part d’un expedient de Secretaria de l’Ajuntament d’Elx, que és d’on procedeix bona part de la documentació concernent al període cronològic de la guerra civil espanyola (1936-1939). Molts d’aquests expedients són decrets, certificats o qualsevol altra diligència relativa a acords presos durant les sessions de la Comissió Gestora. Entre ells podem veure els tràmits administratius practicats en una ciutat que segueix el seu curs malgrat la guerra, però també les mesures adoptades en conéixer-se la revolta feixista, el nomenament de la Comissió Gestora, la constitució del Comité Local de Refugiats, o el Consell d’Economia local i fins i tot el cens de bicicletes subjecte a requisició militar, les factures de la defensa passiva o la relació de ferits a l’hospital de sang.
Tant la llei de Memòria Històrica, Llei 52/2007 de 26 de desembre, com la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana recullen la importància de l’accés als arxius i documents tant de la Guerra Civil com del període de la dictadura, per la reparació necessària i per la necessitat que honrant la memòria, aquesta es convertisca en una eina d’anàlisi per a garantia de drets inviolables. No és la nostra intenció donar a conéixer ací tots els fons que es conserven en l’AHME, perquè aquesta secció del document del mes no té l’amplitud necessària, però sí que utilitzar aquest exemple com a pretext per a incidir en l’ús de determinades fonts documentals de l’AHME per a la investigació d’aquests anys. En general, a més d’aquests expedients que hem comentat, en el que afecta al període de la Guerra Civil, la documentació més rellevant la podem trobar en: els llibres d’Actes, els expedients de Secretaria i els lligalls de Correspondència. Han sigut utilitzats per a la investigació, encara que per a dades molt concretes, els llibres de Registre d’Entrada i Eixida de documents del Registre General i els llibres de Cementeri. Així mateix, en documents de tipus gràfic, els plànols dels refugis constitueixen un bon model del que estem dient. Qualsevol document pot ser considerat d’importància per a no patir danys en la memòria.
[1] AHME. Documentació Municipal. 1939. Escrit del Govern Civil interessant memòria dels danys i perjudicis soferts en el terme municipal durant la guerra i memòria d’aquests. Sign.: 170, núm. 68.
