AHME, sig. H-105-36 Veure enllaç
En 1829 la terra va tremolar amb força i va causar un gran desastre a la comarca de la Vega Baixa del Segura, on estava situat l’epicentre, i poblacions del voltant. En aquesta zona conflueixen diverses falles (Baix Segura, Torremendo, Sant Miquel de les Salines, Torrevella i Guardamar). Si bé l’activitat sísmica de la zona és moderada, no és menys cert que hi ha hagut diversos episodis de terratrémols de bastant intensitat.
El més greu d’ells va ser el que es va produir el 21 de març de 1829, el major ocorregut en el sud-est de la península Ibèrica almenys en els últims 1000 anys[1]. L’enginyer Larramendi va ser l’encarregat de fer l’informe tècnic de reconstrucció de les ciutats que amb major virulència van patir el terratrémol: Almoradí, Benejússer, Formentera del Segura, Torrelamata i Torrevella a les quals aconsellava alçar de nova planta, tal va ser el seu estat de ruïna. Però, com ja hem dit, va haver-hi altres poblacions pròximes que també van patir importants pèrdues, la nostra localitat entre elles.
Enguany, en què la Vega Baixa del Segura ha patit un altre envit de la naturalesa sota la forma d’una DANA, no volem acabar-lo sense recordar un aniversari, el 190 concretament, del fatídic terratrémol que va assolar la Vega Baixa i que tants danys va provocar en la nostra població. Per això hem triat com a “Document del mes” un expedient que porta per títol: Terremotos. Copia del expediente instruido para averiguar los daños ocasionados por los mismos en los edificios que se citan y justiprecio para su pronta reparación[2], tal com consta en la carpeta escrita per Pere Ibarra al qual va pertànyer aquest document.
El 21 de març de 1829 a la vesprada va tindre lloc el terratrémol i, a mitjan abril, data en què l’expedient es va tancar, encara se sentien tremolors de menor intensitat. Per l’estat de ruïna en què havien quedat molts edificis, els sismes continuats podien provocar la seua destrucció total. Un d’aquests edificis afectats va ser el de l’Ajuntament, per això el capítol extraordinari on es van prendre tots aquests acords per a conéixer el valor dels danys es va celebrar en la Caserna de Cavalleria.
El Cabildo va acordar que el mestre d’obres de l’Acadèmia de Sant Carles de la ciutat d’Alacant, Marcos Arques, realitzara un informe dels principals edificis de la ciutat amenaçats de ruïna que necessitaren una urgent reparació i el seu cost, com són: les Cases Capitulars, la torre del Rellotge, el pont de Santa Teresa, les esglésies de Santa Maria, El Salvador, Sant Joan i el convent i l’església de Sant Josep. La informació s’obtindria dels capellans i prelats corresponents i, a més, de l’alcalde pedani de Sant Francesc d’Assís i dels diputats dels partits del Molar, Carrissars, la Foia i Beniay, els més pròxims al Saladar i per tant a l’epicentre, que havien de presentar una llista de les cases destruïdes.
En aquest informe, en el qual va col·laborar el mestre d’obres de l’Ajuntament d’Elx, Jaime de Agueda, es fa una descripció de les deterioracions patides per aquests edificis, alguns de tanta importància com l’arc toral de Santa Maria, la mitja taronja del Salvador o la torre de la campana de Sant Joan, a més de nombrosos crebants en la resta d’edificis, com la torre del convent de la Mercé que va quedar ferida de gravetat. Les despeses de reparació total d’aquests edificis sumaven 521.800 rals de billó.
A més dels edificis principals de la ciutat, l’informe adjunta una relació de totes les cases que en la població han patit mal. Aquesta relació és nominal, al principi expressada pel nom dels carrers i després únicament pels propietaris de cases afectades, fent constar si la casa estava derruïda completament, si tenia danys i, finalment, si havia mort alguna cavalleria esclafada per l’enderroc.
El resultat final de danys manifestat en l’informe, incloent-hi les partides rurals de Sant Francesc d’Assís i la Foia, suma un total de 25 cases totalment destruïdes i 119 amb danys greus, entre les quals crida l’atenció l’elevat nombre de cases destruïdes en la partida rural de Sant Francesc d’Assís, un total de 17.
Els síndics —seguint l’informe— van indicar al vicari forà que, atés l’estat amenaçador de ruïna que tenia l’església parroquial de Santa Maria des del presbiteri fins a la seua porta principal, no permetera el pas de gents i no s’oficiara en aquest recinte, únicament en el rerecor i en la capella de la Comunió per a evitar qualsevol desgràcia, ja que continuaven els terratrémols. Quant al Salvador es va acordar que es tancara l’església i es traslladara la celebració d’oficis divins a l’ermita de l’Hospital.
Una vegada calculats els danys i la quantia econòmica a què ascendia la seua reparació, l’expedient acaba amb la necessitat de sol·licitar ajuda econòmica al rei Ferran VII per a la restauració dels danys especificats en l’informe, com es va fer amb posterioritat. No coneixem el procés de reparació dels edificis, però sí que alguns d’aquests ho van pagar car. És el cas de la torre del campanar del convent de la Mercé de Santa Llúcia que anys més tard, a causa de la deterioració, va haver de patir l’enderrocament de dos cossos superiors.
[1] Martínez Solares, JM; Batlló Ortiz, J. “Terremotos de la Vega Baja del Segura”. En: Física de la Tierra, 29 (2017), pp. 121-134.
[2] AHME. Col·lecció de Pere Ibarra. 1829. Terremotos. Copia del expediente instruido para averiguar los daños ocasionados por los mismos en los edificios que se citan y justiprecio para su pronta reparación. Sign.: H 105 núm. 36.
