En 1955 s’aprovà la reforma del passeig de Francos Rodríguez –actualment Eres de Santa Llúcia– pera ubicar-hi la parada d’autobusos. Tanmateix, aquesta ubicació no devia ser la més adequada, ja que al cap de pocs anys, en 1963, l’arquitecte municipal Antonio Serrano dissenyà una nova estació d’autobusos en el vessant del riu Vinalopó, entre el pont de Canalejas i el d’Altamira –que es trobava construint en eixe moment– i un nivell per davall de l’actual avinguda de la Comunitat Valenciana, i que presentem com a document del mes[1].
L’arquitecte proposava aquesta ubicació perquè considerava que era l’únic solar amb la suficient amplitud per a poder albergar aquest edifici, situat en una zona cèntrica i ben comunicada, amb fàcils i amplis accessos, i contigua a carrers amplis perquè l’espera de vehicles no pertorbara la circulació, amb zona d’aparcament, i ben enllaçat amb les línies d’autobusos urbans. A més, com que es tractava de terrenys municipals, l’Ajuntament s’evitaria l’alt cost que suposaria la compra o expropiació de terrenys si es decidira situar l’estació en un altre lloc.
Adaptant-se a la forma del terreny, l’estació projectada tenia una sola andana, similar a les estacions de tren, de manera que en baixar i pujar no calia creuar la calçada. Els viatgers podrien accedir-hi des de l’alt dels ponts o des del passeig del General Sanjurjo, a través de les escales o les rampes. El primer que es trobarien seria un gran vestíbul amb les taquilles i els despatxos de les diferents línies. Sobre la zona de taquilles, se situaria un entrepís amb cabines telefòniques, un bar, un restaurant, departament de policia, perruqueria de senyores i cavallers, banys i botigues. Entre l’andana i el riu, però a un nivell més baix, es projectava una altra carretera amb jardí. D’aquesta manera, s’aconseguia “l’embelliment de la zona més cèntrica de la població i la creació d’un esplèndid passeig amb agradables perspectives”.
Aquest projecte mai va ser realitzat, ja que va ser rebutjat per la Comissió d’Obres que considerava que la ubicació triada no era la més adequada, perquè encara que el terreny era municipal, el cost que suposava el moviment de terres era molt elevat. A més, la quantitat pressupostada per a les obres de fonamentació podia ser insuficient a causa de les característiques del terreny, com havia ocorregut amb les obres en el pont d’Altamira. En conclusió, amb els diners que s’estalviava pels treballs de moviments de terra i fonamentació, es podia adquirir un terreny més adequat per a situar l’estació d’autobusos.
Després d’aquest informe negatiu, el passeig de Francos Rodríguez es va mantindre com a parada d’autobusos fins a l’any 1981, quan es va inaugurar la nova terminal en l’avinguda de l’Estació. I aquest projecte que presentem va quedar en això, en projecte, juntament amb altres edificis que no es van arribar a realitzar, però dels quals tenim memòria, ja que van quedar guardats en l’Arxiu municipal.
[1] AHME, sign. E-2020/3.
