Aquest espai públic és el tretzé que l’Ajuntament dedica a una dona amb reconegut prestigi
Les dones continuen guanyant terreny en la llista de carrers d’Elx. Així ho demostra l’Equip de Govern atorgant un jardí a la professora de l’Institut Laboral d’Elx (en l’actualitat Sixto Marco) Jacinta Gómara . Aquesta vesprada exalumnes de la docent s’han donat cita al carrer Fernanda Santamaría per a assistir a la inauguració de l’espai públic que des de hui portarà el seu nom. A l’acte han assistit l’alcalde d’Elx, Carlos González, la regidora d’Educació, María José Martínez, la de Mobilitat, Esther Díez, i el regidor de Desenvolupament Rural, Felip Sànchez.
González ha assenyalat que amb aquest reconeixement també es vol enaltir la importància de la professió del professorat per a l’alumnat i en el progrés de la societat.
El regidor il·licità ha destacat “que aquest espai és el tretzé que l’Ajuntament dedica a una dona”, i ha afegit que “amb aquesta iniciativa la llista de carrers d’Elx es recobreix de noms de dones que han sigut i són importants per a la ciutat”.
L’acte també ha comptat amb la intervenció de dos exalumnes de la professora, els quals han compartit alguns dels records de la infància.
Jacinta Gómara Dallo
Segons recorda la memòria digital d’Elx de la Càtedra Pedro Ibarra de la UMH, Jacinta Gómara Dallo va nàixer en 1927 a París, i va ser professora de Geografia. Al juliol de 1947 va obtindre el títol de Primer Ensenyament per l’Escola Normal de Logronyo. Aquell mateix any va aconseguir el títol d’instructora de Llar i Joventuts.
Dos anys després es va llicenciar en Filosofia i Lletres, Secció Història, amb el premi extraordinari de llicenciatura. En 1955 es va graduar com a doctora amb la tesi Fires Geogràfiques i Mercats de la província de Logronyo. Va ser ajudant d’interina gratuïta en l’institut Goya de Saragossa durant el curs 1949/50.
A l’octubre de 1955 Jacinta Gómara Dallo va formar part del claustre fundador de l’Institut Laboral d’Elx. Va ser la primera secretària del centre i del Patronat Local.
Temps després , en 1958 mentre treballa com a professora de Geografia i Història a Elx, va aprovar el concurs oposició amb el número dos i va ser nomenada professora titular numerària.
Mentre va residir a Elx va estar molt vinculada a la ciutat. La docent va confeccionar diversos guions radiofònics per a Ràdio Elx, va impartir cursos de formació i va oferir conferències. En 1966 el Ministeri d’Educació i Ciència la va traslladar a un centre de Torrent com a comissària directora i va deixar per sempre l’Institut Laboral d’Elx amb un record positiu entre tots els i les estudiants que la van tindre com a professora.
