La regidora de Medi Ambient, Esther Díez, assegura que la investigació constata la presència de gran riquesa en flora i fauna
Les conseqüències del canvi climàtic han provocat la proliferació del mosquit tigre i els canvis en l’hàbitat dels ocells migradors
Des de fa quatre anys l’Ajuntament d’Elx i l’oficina ambiental de la Universitat Miguel Hernández (UMH), venen desenvolupant un projecte que té com a objectiu preservar i estudiar la biodiversitat del pantà, així com aconseguir una categoria de protecció ambiental a nivell local i europeu. A causa de la importància de traslladar la transcendència de les dades recollides en l’últim informe realitzat en 2019, la regidora de Medi Ambient, Esther Díez, acompanyada del coordinador de l’àrea, Juan Carlos Aranda, i els membres de l’oficina ambiental de la UMH, Pablo Perales, i Debora Antón, ha assenyalat que la investigació ha permés constatar la presència de gran riquesa en flora i fauna. Concretament, durant l’estudi s’ha descobert per primera vegada l’existència del gat muntés al pantà, una troballa que reforça el treball perquè l’enclavament es declare com a Paratge Natural Municipal, que és l’objectiu que persegueix la Regidoria.
Respecte a la flora, l’assessor del projecte, Pablo Perales, ha explicat que s’ha incrementat el nombre d’espècies a 382. Enguany s’ha ampliat la distribució de moltes d’aquestes. Segons ha destacat Perales “l’orquídia gegant és una de les espècies protegides més vistoses i s’ha fet el seguiment per a la seua protecció, així com el d’unes altres”. També han tingut gran protagonisme els fongs a causa de les passades fortes pluges propiciades per la DANA.
A més de vegetació, segons ha explicat Perales, existeixen nombroses varietats de rèptils com la granoteta de punts, la colobreta cega o el lludrió ibèric.
Les conseqüències del canvi climàtic també han provocat la proliferació del mosquit tigre i els canvis en l’hàbitat dels ocells migradors. L’investigador ha assegurat que s’ha reduït el nombre d’espècies aquàtiques, no obstant això, ha proliferat fins a 14 exemplars de la cigonya blanca. També s’han tornat a trobar després de dos anys sense la seua presència ocells com l’ànec capblanc, una espècie d’ocell en perill d’extinció que va registrar en aquest últim informe el seu major número des que es va iniciar el projecte.
Perales, ha indicat que fins i tot existeix una població de cavallets, un ocell que també està protegit i ha informat sobre els primers anellaments científics realitzats amb els quals ha sigut possible conéixer millor la riquesa ornitològica d’aquest enclavament urbà, augmentar les dades i la informació sobre l’estratègia de migració dels ocells com el blauet.
Altres animals també han cridat l’atenció últimament, com les ratapinyades o l’aparició de llúdries en una de les estacions de seguiment i detecció de mamífers, que s’han establit en l’espai natural per a detectar la presència de fauna en el carrissar.
Per part seua, Debora Antón ha recordat la gran labor de conscienciació que realitzen des de la UMH mitjançant la impartició de tallers i activitats d’educació ambiental.
L’Ajuntament ha realitzat amb aquest conveni una aportació de 5.000 euros, que se suma als 12.000 euros que aporta el Vicerectorat de Sostenibilitat de la UMH en forma de beca. El responsable d’aquesta àrea, Raúl Reina, ha apuntat la necessitat de continuar estrenyent aquests llaços com a part de l’Agenda 2030.
