El Consell inclou en la ZEPA de l’aiguamoll els espais naturals d’els Carrissars i del Fondo d’Amorós, en ser punts estratègics per a l’alimentació de les espècies ornitològiques del Fondo i les Salines
La regidora de Medi ambient, Esther Díez, destaca que la decisió del Consell ajudarà a preservar els hàbitats dels ocells, els quals, recorda, utilitzen el parc com a àrea de reproducció i hibernació
El parc natural del Fondo d’Elx-Crevillent, aiguamoll de referència al sud-est peninsular, en atresorar una rica biodiversitat, continua la seua aposta per la conservació de les espècies ornitològiques aquàtiques.
El divendres 6 de març, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publicava l’ampliació de la Zona Especial de Protecció per als Ocells (ZEPA) del citat parc, i que ara a més engloba els Carrissars i el Fondo d’Amorós, espais confrontants d’igual rellevància ecològica, en estar emplaçats en punts estratègics per a l’alimentació del més de mig centenar d’espècies nidificants que fan del Fondo d’Elx-Crevillent i les Salines de Santa Pola la seua llar durant el període de reproducció i hibernació, tal com ha recordat la responsable de Medi Ambient del Consistori il·licità, Esther Díez.
“La ZEPA salvaguarda tots els ocells que poblen el Fondo, la qual cosa ajudarà a preservar els seus hàbitats”, ha destacat la regidora. El president de la junta rectora del parc, Vicent Sansano, per part seua, ha explicat que amb la inclusió dels Carrissars i del Fondo d’Amorós a la zona especial, aquesta augmenta en “prop de 1.500 hectàrees”, la qual cosa resulta una xifra total de 4.000, en una àrea de gran valor que conjumina tècnica i naturalesa, agricultura sostenible i un catàleg de flora i fauna de marcada singularitat.
Aquesta decisió de la Generalitat a petició de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en una iniciativa de la Comunitat de Regants de Carrissars amb el suport de la direcció del Fondo, “és clau”, segons Díez, en dotar de major importància, si cap, un aiguamoll que va ser declarat en 1988 i 1994 com a paratge i parc natural, respectivament, pel Govern Valencià, en uns terrenys que, en el seu moment, van formar part de la desapareguda albufera d’Elx.
Amb els seus 172 tipus d’ocells comptabilitzats, entre les quals es troba el xarxet marbrenc, l’àneccapblanc, garses, flamencs i diverses classes d’anàtides i limícoles, el Fondo d’Elx-Crevillent és considerat un aiguamoll d’importància internacional segons la Convenció de Ramsar.
