El Gran Teatre va ser escenari de l’acte institucional del dia de la Comunitat Valenciana, on el màxim mandatari de la ciutat va demanar al Govern d’Espanya desbloquejar la disponibilitat dels estalvis municipals i poder participar en la gestió dels fons europeus de reconstrucció
L’acte commemoratiu del 9 d’octubre, celebrat aquest matí en el Gran Teatre d’Elx, ha tingut un marcat caràcter emotiu, per les distincions concedides, però també reivindicatiu. L’alcalde il·licità, Carlos González, va mostrar en primer lloc l’afecte, consideració i respecte de tota una ciutat a les persones i famílies que han patit les conseqüències del COVID-19, i, en particular, a aquells que han perdut a algun familiar. Igualment, va reconéixer la labor “de tots els herois i heroïnes que han vetlat per nosaltres en els serveis públics i privats essencials en els moments infaustos”, i va dir sentir-se “profundament orgullós d’aqueixa immensa majoria que compleix estrictament les seues obligacions”.
Però el discurs institucional del 9 d’Octubre va adquirir un to especialment reivindicatiu a l’hora d’abordar el necessari impuls de recuperació econòmica i social. González va demanar al Govern d’Espanya “que vença les dificultats i autoritze la disponibilitat dels romanents de tresoreria, els estalvis municipals, bloquejats per la Llei orgànica d’Estabilitat Pressupostària de 2012”.
L’alcalde va demanar a més poder tindre “un paper rellevant en la gestió del Fons Europeu de Reconstrucció de 140 milions d’euros”, uns fons que el Govern articularà a través del Pla de Recuperació de l’Economia Espanyola, i va anar particularment contundent a l’hora de parlar de “dèficit inversor conseqüència d’una visió provincialista del territori i de l’aplicació de criteris injustos, com l’anomenada prima de capitalitat”. González va reclamar un “necessari increment de l’esforç inversor de totes les Administracions”, tant de l’Administració de l’Estat, com de la Generalitat i la Diputació Provincial, i va exigir “inversió amb ple i absolut respecte cap a la nostra autonomia i sense ingerències, volem una inversió sense condicions”.
González va reclamar de l’Administració de l’Estat, de la Generalitat i de la Diputació Provincial una inversió a Elx d’acord amb la realitat de la ciutat
El màxim mandatari de la ciutat va destacar en la seua intervenció el paper determinant que l’Ajuntament ha de tindre en l’impuls de recuperació socioeconòmica i va parlar de la necessitat d’avançar cap a “la digitalització, la transició ecològica, la igualtat i la cohesió social i territorial”. D’aquesta manera, va avançar les claus del que serà el pressupost municipal de 2021, que va qualificar de “marcadament social, acusadament inversor i moderat en la fiscalitat, mantenint congelats tots els ingressos fiscals”.
González va dir que el 2021 serà un any de plena activitat amb l’inici de projectes importants amb la construcció del nou bloc quirúrgic de l’Hospital General d’Elx, amb una inversió de 14 milions d’euros, la segona fase del desdoblament de la carretera de Santa Pola i la nova autovia d’accés a l’aeroport. Va anunciar que el Ministeri de Foment està ultimant la redacció del projecte de la circumval·lació sud, i treballa a més en la connexió de la xarxa de rodalia de Renfe amb l’aeroport i amb l’estació AVE de Matola.
Va destacar a més la importància del projecte de creació del nou Palau de Congressos en Carrús, a finançar per la Diputació d’Alacant, i va demanar al Govern d’Espanya que incloga en els Pressupostos Generals de l’Estat 2021 la modernització de la línia fèrria de rodalia, que va qualificar com “essencial per a la nostra necessària connexió amb Alacant, el Baix Segura i Múrcia”.
En el seu discurs, González va qualificar d’imprescindible l’entrada en servei l’any vinent de l’AVE amb Madrid, i va anunciar que es treballa a bon ritme en projectes complexos com l’ampliació d’Elx Parc Empresarial i el Centre de Disseny i Moda del Calçat, així com també al Campus Tecnològic i en la renovació del barri de Sant Antoni.
L’Alcalde va destacar la implicació de tots els sindicats, treballadors, empresaris, col·legis professionals, autònoms, agricultors i aturats com a protagonistes de la realitat econòmica de la ciutat, i va assegurar que “prendrem les millors decisions per a fer front al repte col·lectiu de reconstrucció i recuperació de la nostra economia”.
L’acte va servir a més per al lliurament de la medalla de plata del Bimil·lenari d’Elx a José Rojo “Pacheta”, a la Càtedra Pere Ibarra, al Centre de Transfusions, a M. Dolores Bouvard, a “Les Guerreres” del Club d’Handbol d’Elx i a Vicente Villalobos, així com el Ram D’or d’Elx a Tudi Torró
Guardonats en el 9 d’Octubre
L’acte institucional del 9 d’octubre va servir per a reconéixer la labor i trajectòria de personalitats i col·lectius que han destacat en la seua activitat. En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme, Ana Arabid, va fer lliurament de la Medalla de Plata del Bimil·lenari de la ciutat a José Rojo “Pacheta”, exentrenador de l’Elx CF, de qui es va destacar el seu ferm compromís amb el somni de milers d’il·licitans i il·licitanes, el treball en equip realitzat amb humilitat i esforç permanent, i el seu tarannà com tot un cavaller dins i fora del terreny de joc. Pacheta va dir en l’acte de lliurament del guardó que “rebre aquest premi és tot un honor, però jo soc solament el que el recull, perquè jo soc ací perquè hem fet una gran faena amb molta gent darrere”. Va dir a més que tothom va espentar en la mateixa direcció “tota una afició i una ciutat que ha cregut en el que vam fer, no se m’oblidarà mai el fet d’eixir aplaudit quan has guanyat i quan has perdut, i això ho ha fet aquest club i aquesta ciutat”.
El regidor de Comerç, Felip Sánchez, va fer lliurament de la Medalla de Plata del Bimil·lenari a Vicente Villalobos, del bar Casa Villalobos, que va agrair als seus familiars el suport mostrat durant tots aquests anys, especialment a la seua dona, fills i nets.
Per part seua, el regidor d’Igualtat, Mariano Valera, va entregar el guardó a Francisca Ferrer, responsable de Promoció del Centre de Transfusions d’Alacant, que va manifestar la seua gratitud a l’Ajuntament d’Elx per tan honorable distinció, i va destacar que “aquesta medalla de plata està formada per quasi 8.000 bocinets de cors solidaris de donants il·licitanes i il·licitans que fan possible cobrir les necessitats de sang en aquesta crisi sanitària que estem travessant”.
El regidor de Seguretat, Ramón Abad, va entregar la distinció a la fundadora d’Amnistia Internacional, María Dolores Bouvard, que va dir sentir-se molt il·licitana malgrat no haver nascut a la ciutat.
Igualment va ser guardonat el director de la Càtedra Pere Ibarra, Miguel Ors, que va rebre la medalla de mans de la regidora de Mobilitat, Esther Díez. Ors va dir sentir-se orgullós de poder rescatar la memòria dels il·licitans i de les il·licitanes i de construir una memòria col·lectiva d’Elx.
Les capitanes del Club d’Handbol Elx Visitelche.com, Ana Isabel Martínez i María Flores, van rebre la medalla de mans de la regidora d’Educació, María José Martínez. En representació de “Les Guerreres”, totes dues jugadores van agrair a les administracions públiques i entitats la seua implicació, i van mostrar el seu desig de continuar sent un exemple per a molts xiquets i xiquetes d’aquesta ciutat, així com de portar el nom d’Elx allà per on van.
Finalment, l’Alcalde d’Elx, Carlos González, va fer lliurament del Ram D’or d’Elx, el màxim guardó de la ciutat, a la professora Tudi Torró, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua . L’Ajuntament va concedir aquesta distinció destacant la figura de Torró com a infatigable lluitadora en la defensa de la nostra llengua i fervent defensora de l’escola pública. La guardonada va demanar en la seua intervenció “que les famílies continuen transmetent la llengua dels seus pares, dels seus avantpassats, als seus fills i filles perquè aquesta és l’única supervivència possible”. Torró va dir que rebre aquest guardó “m’emociona”, i va aprofitar l’ocasió per a demanar a l’Ajuntament i al poble d’Elx “que mantinga encesa la flama de la llengua, que no fem d’aquesta un ús partidista, perquè la llengua no té color, una llengua és riquesa”.
