Programació cultural del dimecres 21 al diumenge 25 d’octubre de 2020
El XXV Festival Medieval d’Elx començarà la seua nova edició en aquest cap de setmana i se celebrarà des del 23 fins al 31 d’aquest mes. El Gran Teatre serà escenari aquest divendres de la representació ‘Vigor Mortis’, d’OtraDanza, que compta amb la direcció de la il·licitana Asun Noales. El dissabte serà el moment per al flamenc amb l’artista Fraskito. Mentre que el diumenge es durà a terme una de les posades en escena més esperada amb ‘Rey Lear’ de la prestigiosa companyia de teatre sevillana Atalaya.
El dissabte al matí hi haurà espectacle per a tota la família amb ‘Cuentos Juglara’ al centre cultural les Clarisses. A més, el diumenge de vesprada a la basílica de Santa Maria es durà a terme el ‘Planctus Mariae’, drama litúrgic contingut en un llibre del segle XIV.
Paral·lelament al Festival Medieval d’Elx, en aquesta setmana també podrem gaudir de la pel·lícula ‘Especiales’ als cinemes Odeon des del dimecres fins al diumenge, així com de l’exposició ‘Necessite una altra vida per a entendre aquesta’, de la il·lustradora il·licitana Vera Yin Yang i que estarà disponible fins al 15 de novembre a L’Escorxador. Mentre que Carlos Soler actuarà a la sala cultural de la Llotja per a presentar les seues noves cançons.
Cinemes Odeon
Pel·lícula: ‘Especiales’, d’Oliver Nakache i Eric Toledano (2019, França).
Del dimecres 21 al diumenge 25 d’octubre. Sessions: 17.30 i 21.30 h.
Bruno i Malik són dos amics que durant vint anys han viscut en un món diferent: el dels xiquets i adolescents autistes. A càrrec de dues organitzacions sense ànim de lucre, formen joves perquè siguen cuidadors de casos extrems. D’aquesta forma creen una associació excepcional, fora dels entorns tradicionals, per a unes persones extraordinàries.
CCCE L’Escorxador
Exposició: ‘Necessite una altra vida per a entendre aquesta’, per la il·lustradora il·licitana Vera Yin Yang. Recomanada per a majors de 16 anys.
Sala Lanart de L’Escorxador. Del divendres 16 d’octubre al 15 de novembre de 2020. Inauguració: el pròxim divendres de 20.30 a 21.15 hores. Aforament limitat.
No, no soc aquest tipus d’artista. No, no et donaré la raó ni dir-te el que vols sentir. Et seré incòmoda. Hi haurà moments en els quals odies el que t’estic comptant. Hi haurà moments en els quals no estigues d’acord amb mi. Però també hi haurà moments en els quals et sentiràs tan unit/a a mi que pensaràs que m’he ficat al teu cap. Parlaré del que em crema per dins: feminisme, violència, capitalisme, censura, amor, depressió… Hi haurà vegades que sentiràs els meus crits traspassar els meus dibuixos, les meues pintures, els meus textos… Altres vegades, et seré calmada. El meu treball ací és una mostra de sinceritat. Una manera d’expressar el meu amor, una presa de consciència, una cerca de Llibertat. L’art m’ha salvat la vida. L’art m’uneix a tu. I aquesta exposició és una prova d’això. Vols sentir-ho?
Gran Teatre
Dansa: Vigor Mortis. OtraDanza, amb la direcció de la il·licitana Asun Noales.
Divendres, 23 d’octubre de 2020. A les 21.00 horas. Entrades 5 euros.
Qui no s’ha preguntat alguna vegada si existeix el més enllà? Qui no ha sentit mai un fenomen paranormal, una presència estranya al seu voltant?
Vigor Mortis (Mort Viva) acostumem a escoltar. Entrem en els llocs arrasant-ho tot. Ocupem els espais. Venim al món amb un impuls i ens transformem en energia fins a la nostra mort, i encara que el cos ja no està l’energia perviu, perquè se sent.
En to de tragèdia còmica, Vigor Mortis parla del comiat de la llar que ha deixat de ser teua. Del calor que ha habitat les parets del dia a dia. Parla dels sons que emetem però hem deixat d’escoltar. I de l’hostilitat amb la qual s’entra en la vida dels altres.
Gran Teatre
Música flamenca: Concert de Fraskito amb el títol ‘Fusió de músiques tradicionals: flamenc mediterrani i música popular valenciana’
Dissabte, 24 d’octubre de 2020. A les 20.00 hores. Entrades a 10 euros.
El nou treball de Francisco Rodríguez “Fraskito” es una festa. Una festa popular en la qual comparteixen espai el flamenc mediterrani de Fraskito amb la música tradicional valenciana del mestre Tobal Rentero. Acompanyats de la palma, els cors i l’escàndol, la percussió i la corda es crea la germanor entre dues cultures d’orígens dispars però unides en el temps per la terra que les sosté i la mar de la qual beuen.
Sala cultural la Llotja
Música: Concert de Carlos Soler.
Dissabte, 24 d’octubre de 2020. A les 20.00 hores. Entrades a 10 euros.
Carlos Soler és un cantautor i compositor il·licità independent que mescla elements de variada naturalesa amb la finalitat de poder transmetre tant experiències personals com missatges de caràcter crític, reivindicatiu i social.
Després de passar per diversos escenaris, micros oberts i actuacions radiofòniques a la seua ciutat natal, Elx, i a la ciutat d’Alacant, va publicar el seu single “Sigo Aquí“ en 2019, segon treball en el qual va decidir introduir elements elèctrics per a poder arribar a un públic més extens. Això últim el va animar a continuar compartint la seua música en els escenaris d’altres ciutats com Madrid, València i Múrcia. A hores d’ara, es troba immers en noves actuacions i en el seu nou treball d’estudi: “El Alquimista”.
Centro cultural les Clarisses
Infantil: Els contes de Juglara amb Amaya Ruiz de MiClaudia Teatro.
Entrada lliure fins a completar aforament. Dos sessions: 11.30 i 13.00 h.
Una joglara? Potser existia tal cosa en l’Edat Mitjana? Doncs clar que sí, què us pensàveu? En aquells temps les dones també tenien moltes coses que dir, i les places i carrers dels pobles i viles estaven plenes d’actrius, còmiques, trobadores, danzarinas, bufonas, faranduleras, comediantes…
Elles sempre han sigut ací, desplegant el seu talent i el seu amor pel teatre, contant i cantant contes, llegendes, històries, rondalles, poemes i cançons per a entretindre a grans i xicotets, fent-los riure i somiar.
Com la pesta de la Covid-19 desaconsella en aquests moments actuar en les places, Amaya Ruiz ens espera aquesta vegada en el Centre Cultural Les Clarisses, on ens traslladarà a aquells temps remots en els quals la tradició oral era la principal font d’entreteniment, aprenentatge i diversió.
Un espectacle ideal per a públic familiar.
Basílica de Santa Maria
Música: ‘Planctus Mariae’ amb la interpretació de Nihil Obstat (Producció del festival).
Diumenge, 25 d’octubre de 2020. A les 18.00 hores. Entrada Lliure fins a completar aforament.
Planctus Mariae és un drama litúrgic contingut en un llibre del segle XIV que es conserva a la catedral de Cividale del Friuli, xicoteta població del nord d’Itàlia que durant l’Edat Mitjana va conéixer la seua etapa d’esplendor.
L’única font canònica de la presència de Maria davant la creu la trobem en l’evangeli de Sant Joan (19, 25-27). El diàleg de Maria amb Sant Joan, el deixeble estimat, Maria Magdalena i Maria, la dona de Cleofás, és una història basada en llegendes medievals i evangelis apòcrifs. Sabem que aquest drama se celebrava el Divendres Sant, durant l’Adoració de la Creu.
En aquesta breu peça trobem trets, elements, usos i melodies que ens retrotrauen als orígens del Misteri d’Elx i ajuden a un millor coneixement d’aquest. El Concili de Trento aniquilaria aquest i molts altres drames, i només va quedar la nostra Festa com a únic testimoni d’una rica tradició litúrgica.
Direcció musical: Rubén Pacheco. Direcció escènica: Juan Manuel Cuenca. Maestro de cant: José Antonio Cecilia. Escenografia: Wenceslao Pérez.
Gran Teatre
Teatre: ‘Rey Lear’ amb la companyia sevillana ‘Atalaya Teatro’ i la dramatúrgia i direcció de Ricardo Iniesta.
Diumenge, 25 d’octubre. A les 20.00 hores. Entrades a 10 euros.
El Rey Lear d’Atalaya TNT aborda el que, segons molts estudiosos, constitueix el text més reeixit de Shakespeare, si bé durant segles va estar semiproscrit per la seua dura crítica contra els poderosos, la qual cosa li imprimeix plena vigència en els nostres dies.
Estem davant el Shakespeare amb major maduresa, però també amb major sensibilitat social i humanisme, d’una tremenda modernitat. Podria semblar que les seues paraules foren escrites per un filòsof revolucionari contemporani, però la seua forma és de tal bellesa poètica que se situa en una altra dimensió que la resta del teatre universal.
Despotisme, infàmia, arrogància i ceguesa van deixant pas al llarg de l’obra a patetisme, grotesc, autodestrucció, passant pel despreniment i la fraternitat… i finalitzant en l’heroïcitat, l’autenticitat, la dignitat, la tendresa… i, enmig de tot això, la bogeria. Cap altre personatge de la història travessa semblant recorregut, secundat per altres protagonistes de l’obra.
