Les 37 microparcel·les de l’Hort de Felip ja estan llestes per a poder ser cultivades pels veïns del barri

Les 37 microparcel·les de l’Hort de Felip ja estan llestes per a poder ser cultivades pels veïns del barri

L’alcalde assegura que “aquesta obra va molt més allà de la creació d’un hort urbà, ja que suposa un projecte de convivència i d’implicació de la ciutadania en la conservació d’un espai que té una importància social, cultural i ambiental indubtable”


L’alcalde d’Elx, Carlos González, acompanyat per les regidores de Medi Ambient, Esther Díez i d’Urbanisme, Ana Arabid; i pel regidor de Desenvolupament Rural, Felip Sànchez, ha visitat aquest matí el final de les obres que s’han dut a terme a l’Hort de Felip per a la seua transformació en un hort urbà. Al costat d’aquests, han estat representants de l’Associació de Veïns del Raval, entitat que ha col·laborat molt activament en aquest projecte.

“Es tracta d’una actuació municipal que té un gran contingut simbòlic, ja que suposa la millora d’un hort tradicional i la seua transformació en hort urbà, cosa que també és conseqüència de l’impuls que l’Associació de Veïns del Raval ha donat a aquest projecte”, ha assenyalat l’alcalde. A més, ha afegit que “no obstant això, aquesta obra va molt més allà de la creació d’un hort urbà, ja que suposa també un projecte de convivència i d’implicació de la ciutadania en la conservació d’un espai que té una importància social, cultural i ambiental indubtable”.

González ha destacat també, que es tracta d’una iniciativa que s’emmarca en l’objectiu d’Elx Capital Verda 2030 i de lluita contra el canvi climàtic. “I al costat de tot això, aquesta actuació suposa la recuperació del paisatge agrícola dins d’un hort que pertany al Palmerar, Patrimoni de la Humanitat”, ha indicat l’alcalde, que ha volgut deixar patent “la nostra alegria pel fet que una actuació tan rellevant i simbòlica com aquesta veja la llum i es pose al servei d’un barri i dels seus veïns i de les seues veïnes”.

Per la seua part, Esther Díez ha explicat que s’han generat 37 microparcel·les en una primera fase de l’actuació que ocupen uns 7.000 metres quadrats. “Ja està tot preparat perquè els veïns puguen entrar a cultivar, per a això, s’ha millorat la part del regadiu que estava inicialment en el projecte i també la zona de compostatge”, ha indicat Díez. A més, ha afegit que “està previst que en la Junta de Govern de demà s’aprove el conveni entre l’Ajuntament i l’Associació de Veïns del Raval per a establir les condicions en les quals es desenvoluparà la gestió de l’hort”.

La regidora de Medi Ambient explica que el 30% de les parcel·les s’adjudicaran per sorteig i el 70% seran gestionades per l’Associació de Veïns del Raval, que ha col·laborat activament en aquest projecte

La regidora ha aclarit que aquest conveni tindrà una duració de quatre anys i en aquest es recullen criteris com que només es podrà treballar amb agricultura ecològica. A més, caldrà fer un ús eficient de l’aigua, es prohibeix fer foc, s’ha de garantir el descans dels veïns i els residus generats han de ser compostats in situ, entre altres qüestions.

El 30% de les parcel·les s’adjudicarà per sorteig entre les persones que ho sol·liciten i el 70% restant estaran a la disposició de l’associació veïnal, que prevaldrà criteris d’inclusió social a l’hora de gestionar-les i donarà prioritat a determinats col·lectius com els jubilats o els aturats.

“Estem convençuts que es tracta d’un projecte que tindrà molts beneficis mediambientals, socials i culturals”, ha assenyalat Esther Díez, que ha recordat que “aquesta actuació s’emmarca en l’Estratègia DUSI i ja estem treballant per a exportar-la a altres barris de la ciutat, concretament a l’Hort de Trabalon i a l’Hort de Qüerna, on es durà a terme una ampliació”.

Finalment, Begoña García, representant de l’Associació de Veïns del Raval ha agraït a l’Ajuntament haver fet realitat aquest projecte i ha anunciat que “tornant a cultivar en aquest entorn de palmeres, retornem la seua identitat original il·licitana. La nostra intenció és donar-li a l’hort un ús social i educatiu. Posar en marxa un espai per a la formació contínua a través de cursos i de tallers que ens acosten a uns hàbits alimentaris sans i a una conscienciació mediambiental”.