La ciutat acull un acte institucional al costat de Santa Maria, a més d’una sèrie de col·loquis en el Centre de Congressos, una exposició fotogràfica en la Corredora i un ofici religiós en la basílica
El Misteri d’Elx compleix dues dècades com a Patrimoni de la Humanitat. Va ser en una jornada com la de hui de fa vint anys, a París, quan la Festa inaugurava la categoria de béns immaterials de la Unesco. Aquest dimarts, 18 de maig, per a commemorar l’efemèride, s’ha programat una sèrie d’activitats com col·loquis en el Centre de Congressos, una exposició fotogràfica en la Corredora, un ofici religiós, i un acte institucional en el qual no han faltat motets i que ha congregat —amb totes les mesures higienicosanitàries— diverses autoritats i amics del Misteri enfront de la porta major de la basílica de Santa Maria, l’indissociable escenari d’un drama assumpcionista que ha sobreviscut a tota classe de vicissituds, pandèmia inclosa, que en 2020, deixava els il·licitans i les il·licitanes sense les esperades representacions.
L’alcalde d’Elx, Carlos González; l’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la Unesco, Andrés Perelló; la consellera de Desenvolupament Rural i Transició Ecològica, Mireia Mollà; el president executiu del Patronat del Misteri d’Elx, Francisco Borja; i el rector del temple, Ángel Bonavía, han rememorat aquell llunyà dia primaveral de 2001 i la Festa com a pilar fonamental per a la identitat col·lectiva del poble d’Elx des de fa cinc segles, tot això davant un nodrit públic de vianants, representants d’institucions locals, provincials, autonòmiques i nacionals —com membres de l’Equip de Govern i de la corporació municipal, la consellera Carolina Pascual i la subdelegada del Govern, Araceli Poblador—, personalitats destacades de l’àmbit cultural —com el rector de la UMH, Juan José Ruiz— i eclesiàstic, i, per descomptat, membres d’ahir i de hui de la gran família del Misteri, als quals González ha traslladat la seua “sincera gratitud” per “fer realitat la Festa cada any”.
L’alcalde, Carlos González, afirma que el record d’aquesta data serveix per a “agrair als que van contribuir a aquesta joia cultural al llarg de la història i als protagonistes que van encapçalar l’equip de treball perquè el jurat de la Unesco reconeguera el nostre bé més preuat”
“El Misteri és devoció, cultura, tradició, teatre, gest i llengua. Però, sobretot, és el sentiment d’un poble i la seua tenacitat per conservar les seues tradicions”, ha manifestat l’alcalde, que ha aprofitat per a reafirmar novament el compromís de l’Ajuntament amb la Festa en compliment de l’acord del Consell Municipal d’11 de març de 1609, i crida a continuar treballant per a “continuar arrelant la Festa en els cors de la ciutadania i que així la traslladen a les futures generacions i, per tant, la projecten a la humanitat”.
L’alcalde, que ha admés que encara és “prompte” per a saber si en aquest 2021 es podran reprendre les funcions, ha descrit l’esclat de goig que va suposar el nomenament del Misteri com a Patrimoni de la Humanitat fa vint anys, i afig que el record de la data serveix per a “agrair als que van contribuir a aquesta joia cultural al llarg de la història i als protagonistes que van encapçalar l’equip de treball perquè el jurat de la Unesco reconeguera el nostre bé més preuat”. Entre aquells, s’ha destacat de manera póstuma la figura de Joaquín Serrano, president de la Junta Rectora en aquells dies, i de l’exalcalde Diego Maciá: “Tots dos van complir un paper determinant”, i ha recalcat que “els grans esdeveniments d’una col·lectivitat es recolzen en individus clau com, sens dubte, aquells ho van ser”.
L’ambaixador Perelló ha lloat Elx per ser un municipi excepcional a Espanya i internacionalment, en posseir tres declaracions Unesco en diferents categories, i ha posat en valor “la voluntat i la convicció” dels il·licitans i de les il·licitanes per preservar un bé que “entronca amb el missatge de construcció de la pau propugnat per la Unesco, especialment en temps tan difícils”. “La Festa d’Elx”, ha continuat, “és un capital cultural polièdric: no és només fe, és qualitat artística que naix de la societat i ho ofereix a la resta del planeta, i aquesta obra roman i identifica, en un món en el qual res dura, a un poble amb anhel de perpetuar-se, perquè únicament té sentit allò que perdura i se sosté en la història”.
La consellera Mollà, que ha transmés la felicitació de la Generalitat en ser la Festa “un dels principals senyals d’identitat de la societat valenciana en ser l’únic testimoniatge del teatre medieval assumpcionista gràcies al treball infatigable dels nostres avantpassats”, ha instat a prosseguir en la tasca de difusió dins i fora de les nostres fronteres en el que ha definit com “un dels millors projectes col·lectius del poble il·licità”, la grandesa del qual es reflexa en el fet “que haja sigut capaç de mantindre vius els textos, la música, la litúrgia, la tradició oral que fomenta la cohesió i evidència l’amor d’Elx per la seua tradició més important”.
La consellera Mireia Mollà trasllada la felicitació de la Generalitat al poble il·licità i destaca el drama assumpcionista com “un dels principals senyals d’identitat de la societat valenciana”
El president del Patronat ha remarcat que, gràcies a la declaració de la Unesco, “el Misteri té hui major reconeixement social i, en conseqüència, complim amb el llegat que ens van deixar cinc-cents anys de gent com nosaltres, il·licitans de pro, que van fer que la Festa fora i continue sent una fita”.
Per la seua part, Bonavía, que ha traslladat als presents la salutació del bisbe de la Diòcesi Oriola-Alacant, ha expressat que “la presència de la verge en el sentir popular il·licità forma part de l’essència d’Elx”, i ha apel·lat a fer d’aquesta jornada “un dia gran per a enfortir els nostres llaços d’unió i de cooperació a favor del Misteri”.
