El MAHE i l’Institut Valencià de Conservació col·laboren en l’anàlisi d’una peça de l’època ibera trobada al Camp d’Elx

El MAHE i l’Institut Valencià de Conservació col·laboren en l’anàlisi d’una peça de l’època ibera trobada al Camp d’Elx

El fragment, un treball artesanal excepcional, va ser trobat per un particular en la partida de Derramador l’any 2018, que ho va comunicar immediatament a l’Alcúdia i al SEPRONA


L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Insvestigació (IVCR+i) està analitzant una talla de pedra de l’època ibera depositada al Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE). En col·laboració amb la institució il·licitana, es realitzaran les anàlisis pertinents per a determinar els materials i la policromia d’una peça trobada en la partida de Derramador del Camp d’Elx.

La resta arqueològica, que és una escultura d’una qualitat excepcional i reflecteix un treball artesanal minuciós i detallista, va ser trobat per Manuel Ibáñez mentre llaurava el seu terreny en 2018. Es tracta d’un fragment de 45×31 centímetres que pertany a la cintura i gluti dret d’un guerrer. Conserva una part mínima del cinturó i sobre la túnica s’observen proteccions discoidals i romboidals enllaçades per corretges, que indiquen la jerarquia militar del personatge.

Ibáñez, com ha explicat aquest matí en el MAHE davant la regidora de Cultura, Marga Antón; el director de Museus d’Elx, Miguel Pérez; la subdirectora de l’IVCR+i, Gemma Contreras; i el sergent de la secció provincial del SEPRONA de la Guàrdia Civil, Eduardo Lozano; en sospitar del valor històric de la peça, ho va posar immediatament en coneixement del jaciment de l’Alcúdia i de l’Institut Armat.

A partir d’aquest dimarts comença la fase d’anàlisi no invasiva de la resta arqueològica en les instal·lacions culturals il·licitanes per a determinar si en el passat estava policromat

“Hem d’agrair a don Manuel que ens posara al corrent, perquè al final, cada peça que es troba conta una història, i és necessari analitzar-la i estudiar-la per a contextualitzar el valor d’aquesta”, ha assenyalat Antón, que ha demanat a la ciutadania que, en cas que troben fragments similars, “tinguen la deferència de comunicar-ho al MAHE i al SEPRONA”.

En aquest sentit, el sergent Lozano ha recordat que el SEPRONA, a més de vetlar pel medi ambient, té com a missió la conservació i protecció del patrimoni històric. “La Llei de Patrimoni Cultural Valencià disposa que les peces trobades s’entreguen a les autoritats en 48 hores”, ha indicat. “En aquest cas, depositem la peça en el MAHE a la disposició de la Conselleria de Cultura per a la valoració i autenticació d’aquesta”.

“És un fragment llaurat de gran interés arqueològic, d’una altíssima qualitat, la qual cosa ens parla que, en el segle V a. C., existia a l’Alcúdia un taller escultòric molt rellevant”, ha valorat Pérez, que ha insistit: “No existeix una peça amb aquesta mateixa qualitat en altres guerrers coneguts fins al moment”. La seua identificació va presentar una certa complexitat, encara que els especialistes que es van acostar al MAHE a estudiar-la “no van dubtar de la seua autenticitat”, ha recalcat. “A continuació, ens vam posar en contacte amb l’IVCR+i de la Conselleria de Cultura, perquè moltes d’aquestes peces atresoren restes de policromia, la qual cosa possibilitaria esbrinar més informació”.

Per part seua, Contreras ha reiterat la singularitat de la troballa i el context en el qual es va donar. “Pot ser una línia molt interessant d’investigació, la de la policromia d’aquestes escultures. Sempre imaginem que són la pedra com es veu, però la majoria estaven policromades”, ha dit, posant en valor la invitació del MAHE per a estudiar-la, en ser un dels objectius de l’IVCR+i la investigació del patrimoni valencià.

A partir d’aquest dimarts, les anàlisis en el MAHE se centraran en el suport petri i en determinar si existeixen restes de policromia que indiquen que la peça estiguera decorada. Per a això, s’utilitzaran tècniques d’anàlisis no invasives com la microscòpia portàtil que permet l’observació de la superfície de l’escultura amb gran detall i proporciona informació sobre l’estat de conservació de l’obra, i la fluorescència de raigs X portàtil proporciona informació de tipus químic elemental in situ i sense tocar l’objecte. Aquestes anàlisis inicials permetran obtindre una primera aproximació a l’escultura, que s’anirà completant conforme vagen avançant les investigacions sobre l’obra.

D’altra banda, l’estudi arqueològic de la peça està sent abordat per Teresa Chapa Brunet, Catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid, Raimon Graells i Fabregat, professor-investigador Ramón y Cajal en la Universitat d’Alacant i Miguel Pérez, director del MAHE.

L’anàlisi global i conjunta d’aquest valuós fragment escultòric manifesta la col·laboració entre administracions en el foment de l’estudi del patrimoni i la seua difusió. Gràcies a la col·laboració ciutadana i desinteressada de Manuel Ibáñez i a la participació de tots els actors implicats, la investigació té des de hui una nova escultura per a aproximar-nos al coneixement del món iber.