L’edil de Turisme, Carles Molina, ha indicat que “l’objectiu d’aquesta iniciativa és posar en valor aquest plat que forma part de la tradició gastronòmica il·licitana”
El regidor de Turisme, Carles Molina, ha presentat aquest matí la sol·licitud de l’Arròs amb Costra com a Bé d’Interés Cultural (BIC) immaterial. Al costat de Molina han sigut presents el president de l’Associació d’Amics de l’Arròs amb Costra, Francisco Campos, i l’historiador i expert per la Universitat d’Alacant en arrossos i alt menjar mediterrani, Salvador Castaño.
“Després de l’acord adoptat per la Junta de Govern Local per a sol·licitar a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport la declaració de l’Arròs amb Costra com a Bé d’Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana, Visitelche ha elaborat la documentació requerida per a realitzar aquesta sol·licitud”, ha explicat Molina, que ha afegit que “per a això, hem comptat amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Arròs amb Costra, per ser l’entitat que vetlla pel respecte de les tradicions gastronòmiques de la ciutat i amb la de l’investigador Salvador Castaño, que ha realitzat un detallat estudi dels orígens històrics d’aquesta recepta”.
Carles Molina ha indicat que l’objectiu d’aquesta iniciativa és posar en valor aquest plat que forma part de la tradició gastronòmica il·licitana.
La decisió de sol·licitar aquesta figura per a la protecció del plat es fonamenta en la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix que seran declarats béns d’interés cultural immaterial aquelles activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les maneres de vida tradicionals dels valencians, així com els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci i especialment aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l’ús del valencià.
L’Associació d’Amics de l’Arròs amb Costra ha col·laborat en l’elaboració de la documentació necessària per a presentar aquesta sol·licitud
“En aquest sentit, l’arròs amb costra és el plat per excel·lència de la gastronomia il·licitana i amb el qual més s’identifica la ciutat, les tècniques i els processos d’elaboració del qual s’han transmés de generació en generació”, ha apuntat l’edil, que ha afegit que “en definitiva, no es tracta simplement d’un aliment, sinó de com aquest aliment s’ha convertit en un símbol de la nostra manera de vida. El seu significat va més enllà d’un simple menjar, constituint el reflex dels nostres costums i un exemple de manifestació de la nostra cultura”.
Per tot l’anterior, es considera que la seua inscripció com Bé d’Interés Cultural Immaterial està justificada per constituir un exemple de manifestació de la cultura i tradició del poble valencià, per la transmissió de les tècniques i els processos de la seua elaboració de generació en generació que han possibilitat que haja arribat als nostres dies sense canvis substancials respecte a la recepta original i per constituir un símbol d’identitat cultural comuna que és percebut per la ciutadania com a part del seu patrimoni cultural.
La seua possible inclusió en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià com a Bé d’Interés Cultural Immaterial suposaria el reconeixement de la singularitat i la rellevància social, cultural i històrica que l’elaboració d’aquest plat representa per a tota la població, independentment del lloc on s’elabore, i augmentaria la sensibilització de la comunitat davant el seu significat i importància, atorgant-li d’aquesta manera el valor que li correspon com a element fonamental de la nostra tradició.
Tal com ha explicat Castaño, “l’arròs amb costra apareix per primera vegada en un llibre editat en 1520 i la seua peculiaritat era que el cuiner demanava que aquest arròs quedara solt, que no es passe o sobrecoga”. Naix en el Regne d’Aragó com a element d’alta cuina i a partir d’ací es va difonent i baixant a les cuines del poble, no tan sofisticades, fins a convertir-se en un plat de festa i un plat familiar.
La característica de l’arròs amb costra d’Elx, a diferència del d’altres llocs, és que es cou amb una xapa de metall damunt amb brases, l’anomenada costrera.
L’arròs amb costra a Elx es cuinava principalment al Camp d’Elx afavorint la seua elaboració amb costrera.
Ja en els anys 80 es crea l’Associació d’Amics de l’Arròs amb Costra que popularitza i posa en valor aquesta recepta.
Francisco Campos, el seu president, ha recordat que “l’associació va ser el fruit de la trobada que cada dimecres realitzaven un grup d’amics. Aleshores, van decidir fer arròs amb costra i aquesta tradició ha perdurat fins a hui”.
Després de l’inici d’aquest procediment, Conselleria disposa d’un termini de tres mesos per a resoldre la incoació de l’expedient. Una vegada publicada la resolució acordant la incoació en el DOGV, si Conselleria així ho estima, el procediment haurà de resoldre’s en el termini de dos anys.
