Els historiadors Miguel Ors, Juan Martínez Leal i Francisco Sastre signen tres articles monogràfics que constitueixen el primer estudi exhaustiu que es realitza sobre aquesta època al municipi, en una edició dedicada a la memòria de l’exvicepresident del Misteri Santiago Ule, que va faltar el passat mes d’agost
La revista municipal Festa d’Elx arriba enguany al número 62, amb el qual suma ja 79 anys d’existència, tot un rècord en la història de les publicacions il·licitanes. L’alcalde, Carlos González, la regidora de Cultura, Marga Antón, el director de la publicació, el periodista Gaspar Macià, i la fotògrafa i filla predilecta d’Elx, María Ángeles Sánchez, han mostrat al migdia l’edició 2021 de la publicació, que serà presentada aquesta vesprada en un acte institucional, a les 18.00 hores, al Saló de Plens del Consistori il·licità.
“El número 62 de la revista Festa d’Elx és un autèntic tresor literari per les temàtiques, les signatures, la qualitat i l’interés dels articles i, indubtablement, per les seues fotografies”, ha recalcat González, que ha agraït al Consell de Redacció, als autors i a Sánchez la seua “participació i la implicació en una revista que té gran rellevància”. També a Gaspar Macià: “En 2018 li encarreguem la missió de recuperar la revista que altres havien abandonat; de recuperar-la amb qualitat, amb serietat, amb rigor i amb interés social i científic. I crec que, estimat Gaspar, ho has aconseguit en cada número amb escreix”. Antón, que s’ha sumat als agraïments, ha assenyalat que la revista és “una obra d’art que revaloritza la nostra història, tant de la ciutat com del Misteri”.
En aquesta ocasió, la portada està il·lustrada per una imatge de l’Araceli, obra de la fotògrafa i periodista il·licitana María Ángeles Sánchez, probablement la persona que més ha contribuït a difondre el Misteri i Elx a l’àmbit nacional i internacional. Les seues fotos es completen amb un text en el qual ella mateixa explica per què se sent profeta a la seua terra, màximament després del seu nomenament en 2020 com a filla predilecta d’Elx, ja que va ser la primera dona a obtindre aquest reconeixement. “És la periodista més brillant que ha donat la nostra ciutat”, ha assegurat el regidor, que ha lloat “la bellesa, la singularitat i la càrrega simbòlica” de la instantània que il·lustra la portada, obra de Sánchez.
“És un privilegi que Gaspar m’encarregara fa dos anys la portada”, ha expressat la fotògrafa, que ha valorat la publicació com a “espectacular i que arriba a l’ànima, perquè diu molt de nosaltres mateixos, els il·licitans, i ens descobreix molt de nosaltres mateixos”. Sánchez ha enaltit el vincle estret, compartit i agraït que té amb la seua ciutat, i que la seua intervenció en el número 62 de la Festa d’Elx és “un honor i una alegria, perquè m’ha fet revisar per a escriure el text tota la relació amb una localitat de la qual vaig marxar en 1970, però de la qual no he eixit mai. Per tant, quan torne, ho faig d’una manera relativa, perquè sempre he estat ací”.
Tal com ha explicat Macià –que ha reiterat que la revista és “fruit d’un treball en equip”–, el franquisme a Elx, des del final de la guerra civil (1939) fins a les primeres eleccions municipals democràtiques (1979), ocupa bona part del nou número de ‘Festa d’Elx’. Són tres articles, escrits pels historiadors Miguel Ors Montenegro, Juan Martínez Leal i Francisco Moreno Sastre, que constitueixen el primer estudi exhaustiu que es realitza sobre aquesta etapa històrica a la ciutat, “encertat i oportú, de gran interés”, ha subratllat l’alcalde, màximament en aquests moments que “existeix un debat nacional sobre la Memòria Històrica”. Els textos estan acompanyats per una àmplia selecció fotogràfica, amb nombroses imatges inèdites, procedents de col·leccionistes i de familiars de protagonistes de les instantànies, així com de la Memòria Digital d’Elx de la Càtedra Pedro Ibarra de la UMHE.
Completa aquesta primera part, dedicada a la ciutat, un article de l’historiador i professor Javier Brotons sobre les nombroses pintures i dibuixos que va realitzar el pintor anglés Hercules Brabazon durant la seua visita a Elx a finals del segle XIX. I un altre de Mercedes Tendero, responsable d’excavacions de l’Alcúdia, que posa en valor el rellevant paper de la dona il·licitana en l’Antiguitat.
La segona part de la revista, dedicada a La Festa, s’obri amb un article del tècnic de la Conselleria de Cultura, Luis Pablo Martínez, que recorda les gestions i les vicissituds de la proclamació del Misteri com a Patrimoni Immaterial Universal, fa 20 anys. Carmina Verdú, responsable de l’Arxiu Municipal, descobreix la notícia més antiga coneguda fins ara de la confraria de la Mare de Déu d’Elx sota l’advocació de l’Assumpció, de 1482.
Joan Castaño, arxiver del Misteri, fa un recorregut sobre l’artesania popular al voltant de La Festa, com eixes magranes en miniatura que tants il·licitans han penjat a casa o han regalat. Carlos Castillo, historiador de la música, viatja al segle XVIII per a parlar del mestre de capella Francisco Zacarías Juan, autor de les llibretes que els apòstols van portar durant les presentacions durant més d’un segle. Alberto Barranco, director de l’Orquestra Clàssica d’Espanya, treu a la llum la relació del compositor i del director d’orquestra madrileny Conrado del Campo amb el Misteri, amb la Verge i amb Elx, als quals va dedicar diverses composicions en els anys 40 del passat segle.
L’alcalde, Carlos González, l’edil de Cultura, Marga Antón, el director de la publicació, Gaspar Macià, i la fotògrafa i filla predilecta d’Elx, María Ángeles Sánchez, mostren l’edició 2021, que serà presentada aquesta vesprada en un acte institucional, a les 18.00 hores, al Saló de Plens del Consistori il·licità
La publicació, que es presentarà aquesta vesprada al Saló de Plens a les 18.00 hores, i que inclourà la conferència ‘40 anys de franquisme a Elx’ a càrrec del professor i director de la Càtedra Pedro Ibarra, Miguel Ors, consta de 216 pàgines i s’han imprés 350 exemplars, que a més de vendre’s a les llibreries locals per 15 euros, es distribuiran a les universitats, les biblioteques, els arxius, els centres de cultura i personalitats de tota Espanya.
Aquest número està dedicat a la memòria del funcionari municipal i exvicepresident del Misteri Satiago Ule, que va faltar l’agost passat. “Un home i un amic estimat, respectat i valorat en el món de la cultura il·licitana i a qui tots trobem a faltar”, ha afegit González. “Aquest és el primer reconeixement, però no serà l’últim, perquè la ciutat li ho deu”.
Un altre any més, el Consell de Redacció de ‘Festa d’Elx’ ha comptat amb la inestimable col·laboració de les càtedres institucionals de la UMHE, concretament, les de Pedro Ibarra, Misteri d’Elx i Gudie Lawaetz de Cinematografia i Documental.
