La legislació 6/2021, de 12 de novembre, de Protecció i Promoció del Palmerar, aprovada a l’octubre i nascuda a la capital il·licitana, implica el Consell en les tasques i en les despeses de conservació
El Palmerar d’Elx celebra el seu XXI aniversari com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Tal dia com hui de l’any 2000, l’organisme per a l’educació, la ciència i la cultura de les Nacions Unides va distingir per a la seua salvaguarda, no solament un paisatge únic al món, sinó també les singularitats històriques i culturals d’aquest, que ja formen part inherent de la identitat il·licitana.
Per això, la ciutat està de celebració. Al migdia ha tingut lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament l’acte institucional per a rememorar l’efemèride presidit per l’alcalde, Carlos González, acompanyat per l’edil de Cultura, Marga Antón i per membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal. També per aquelles persones i representants lligats a les palmeres il·licitanes o a l’àmbit social i cultural del municipi en un aniversari especial, donada l’aprovació el passat octubre per les Corts Valencianes de la Llei del Palmerar, que garanteix la pervivència i la conservació del nostre patrimoni i obliga el Consell a col·laborar en el seu manteniment econòmic.
Una vegada confirmada la Llei 6/2021, de 12 de novembre, de Protecció i Promoció del Palmerar d’Elx, l’alcalde ha manifestat que és el moment de “forjar una gran aliança perquè aquesta meravella que hem rebut dels nostres avantpassats i que hem de llegar tinga els recursos necessaris per a poder suportar el pas del temps”. Per això, ara el repte és, ha afirmat, sumar al Govern d’Espanya i a la Diputació en el finançament i en les tasques de conservació del palmerar.
L’alcalde també ha declarat que l’objectiu en matèria urbanística per a abans de finalitzar la present legislatura és “culminar el procés de protecció del palmerar amb dos instruments que són essencials: el Pla Especial del Palmerar i el Pla d’Usos, compromisos d’aquest Equip de Govern”, ha recalcat.
Patrimoni conservat durant generacions
González, que ha definit el palmerar il·licità com d’ “una bellesa extraordinària” i que, alhora, “simbolitza la inclinació i el respecte pels nostres senyals d’identitat”, ha volgut agrair a totes les generacions d’il·licitans i d’il·licitanes que, durant segles, “ens han precedit des de temps immemorials amb la intel·ligència, la determinació i la visió de futur de cuidar el palmerar perquè arribara com ha arribat als nostres dies”.
En particular, el regidor ha recordat a les famílies dels palmerers que “van saber fer rendibles els horts i viure d’ells alhora que els conservaven, van mantindre l’ofici i van llegar el seu saber fer”, i que, també, “han sigut capaços de mantindre viva l’artesania de la palma blanca mentre que a la resta del món ha desaparegut”. Igualment, a la plantilla municipal de palmerers —alguns presents a l’esdeveniment—, “garants de la seua cura diària amb manyaga i amb cura; i, en gran part, responsables d’enfrontar-se a plagues que ara es troben estabilitzades com la panderola i el morrut roig, juntament amb el Departament i la Conselleria de Medi Ambient”.
L’alcalde, Carlos González, manifesta que ara el repte és sumar al Govern d’Espanya i a la Diputació en el finançament i en les labors de manteniment
Així mateix, ha tingut paraules per a les entitats i per als col·lectius “aliats en la tasca de conscienciació i de sensibilització per la defensa del palmerar”, i ha incidit en el paper determinant que va tindre l’historiador il·licità Pedro Ibarra en les primeres dècades del segle XX i s’ha posicionat en contra de la destrucció dels horts: “Es pot i s’ha de progressar sense arrancar una palmera, sense arrancar eixe palmerar”, ha parafrasejat l’alcalde; unes paraules que va escriure Ibarra en 1922 al setmanari Nova Illice.
A més, Carlos González ha repassat la normativa prèvia a la recentment entrada en vigor de la Llei 6/2021, de 12 de novembre, de Protecció i Promoció del Palmerar de la Generalitat Valenciana, la qual “es va gestar i va nàixer a Elx” i és producte “de la iniciativa d’aquest Ajuntament i de l’interés de la ciutadania per conservar, protegir i garantir el futur del palmerar”. Ha continuat mostrant la seua gratitud a les Corts Valencianes, al seu president i als grups polítics de la cambra, a la Conselleria de Cultura i al conseller Marzà per la seua implicació directa.
El 8 de març de 1933, ha recordat, la República va declarar d’interés social la conservació dels horts de palmeres i va quedar prohibida la tala de palmeres vives gràcies al debat social obert per Pedro Ibarra. Posteriorment, la Llei 1/1986 del Consell que, encara que ja es trobava desfasada, “va regular des de llavors fins als nostres dies la tutela del palmerar i va ser clau durant dècades per a la seua defensa”, ha reconegut. En 1998, el PGOU va possibilitar que la immensa majoria dels horts de propietat privada passaren a formar part del patrimoni municipal, cosa que va ser un pas essencial per a la posterior declaració de la Unesco; “un treball impulsat i liderat per l’exalcalde Diego Macià i pel seu equip de col·laboradors”, ha accentuat l’alcalde.
Activitats paral·leles
La Regidoria de Cultura ha organitzat una sèrie d’iniciatives complementàries amb motiu de l’aniversari. Dissabte passat, el MAHE va albergar tallers per a tota la família i el diumenge el Museu del Palmerar va oferir visites guiades. Hui, dimarts, aquest últim espai promou una jornada de portes obertes en la qual s’efectuaran demostracions de grimpa de palmera d’11.30 a 13.00 hores. Així mateix, l’edil va recordar la setmana passada que els cursos de trenat de palma blanca havien començat i es divideixen en dues parts: iniciació i perfeccionament.