La regidora de Desenvolupament Sostenible, Esther Díez, presenta aquesta vesprada al Centre de Congressos els resultats de l’estudi realitzat per Evelise Pereira i per Carolyn Daher, membres de l’Institut de Salut Global de Barcelona, en el qual se situa Elx com la ciutat europea amb menys mortalitat en relació a les seues zones verdes
El Centre de Congressos acollirà aquesta vesprada la presentació dels resultats de l’estudi realitzat per Evelise Pereira i Carolyn Daher, membres d’Institut de Salut Global de Barcelona, en el qual se situa Elx com la ciutat europea amb menor càrrega de mortalitat atribuïble al seu major percentatge de zones verdes. La regidora de Desenvolupament Sostenible, Esther Díez, ha presentat el projecte juntament amb les autores de l’estudi que han sigut convidades a la ciutat per a compartir el seu treball amb els col·lectius i amb les persones interessades en aquesta iniciativa.
IsGlobal compta amb bons indicadors que posicionen Elx lluny d’una situació alarmant, encara que sí millorable. De fet, les autores de l’estudi hi detallen les morts que es podrien haver evitat si es comptara amb més zones verdes i amb menor contaminació. A més, l’informe mostra que les zones de major contaminació són el centre i la costa, aquesta última no s’ha pogut incloure a l’estudi. No obstant això, el següent pas serà analitzar altres aspectes com l’excés de soroll i la calor al municipi.
“Des del Govern Municipal tenim com a objectiu millorar la qualitat de l’aire perquè això suposa tindre una ciutat més saludable i el benestar dels nostres veïns i veïnes”, ha destacat l’edil, que ha assenyalat que “es tracta d’un treball que abordem de manera transversal des de les diferents àrees i que és l’essència mateixa d’Elx2030, en la qual treballem des de l’anterior legislatura”.
Esther Díez ha assegurat que, des de la seua Regidoria, es continuarà treballant de manera decidida a millorar els estàndards que garantisquen un major benestar als il·licitans i les il·licitanes. “La transformació verda de la ciutat seguirà amb força perquè els nostres barris i les nostres pedanies siguen espais més nets i amables”, ha indicat la responsable de Desenvolupament Sostenible.
“Parlar de mobilitat sostenible, d’urbanisme racional, d’infraestructura verda, d’eficiència energètica, de desenvolupament rural o de gestió sostenible de l’aigua és parlar de la salut de totes i de tots”, ha puntualitzat la regidora.
Segons ha explicat Pereira, en l’entorn urbà es reflecteixen exposicions del dia a dia com l’absència d’activitat física, l’augment de la contaminació atmosfèrica, la reducció d’espais verds o l’augment del soroll. A més, ha detallat que en aquest informe s’analitza a més de 1.000 ciutats de més de 100.000 habitants de 31 països diferents del continent europeu.
La investigadora ha assenyalat que es van arreplegar dades de mortalitat i de població per quadrícules de 250 x 250 metres de cadascuna de les ciutats.
A partir d’ací, s’han aplicat models per a estimar la contaminació atmosfèrica en eixes zones.
Segons ha indicat Pereira, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix la meta que hi haja zones de vegetació d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.
A més, com que el tipus de vegetació és variable entre ciutats i regions i no totes tenen el mateix tipus de verd, l’equip va traduir la recomanació de l’OMS a un valor de l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada NDVI específic per a cada ciutat. En aquest sentit, en l’estudi es reflecteix que moltes ciutats amb grans àrees verdes tenien un impacte alt sobre la mortalitat perquè moltes vegades eixa vegetació està concentrada en les zones perifèriques o zones industrials on les persones no resideixen, no obstant això, en el cas d’Elx passa tot el contrari.
