A l’acte, que va tindre lloc al pavelló del poliesportiu Isabel Fernández, l’alcalde, Carlos González, acompanyat per l’edil d’Esports, Vicente Alberola, va anunciar que es dedicarà un carrer al púgil a la pedania il·licitana
Elx va ovacionar el boxador Kiko Martínez “La Sensación”, campió del món de pes ploma, en l’homenatge que va rebre a Torrellano, on resideix amb la seua família. El pavelló del poliesportiu Isabel Fernández va ser escenari d’un esdeveniment organitzat per la Regidoria d’Esports, el qual va comptar amb abundant públic presencial i telemàtic. L’acte, en el qual Martínez va estar abrigallat per afins i pel veïnatge de Torrellano, l’alcalde, Carlos González, acompanyat pel regidor de l’àrea, Vicente Alberola, va anunciar que es dedicarà un carrer al púgil a la pedania.
“La Sensación”, amb quatre títols mundials en el seu àmbit –tres en supergall i l’últim en pes ploma–, “és història viva del boxeig nacional”, tal com va destacar González, ja que és un dels 15 espanyols en els annals del quadrilàter a proclamar-se campió del món i el segon, al costat de Javier Castillejos –el seu ídol–, a fer-ho en dues categories diferents.
Va ser el passat 14 de desembre quan, amb 35 anys, va alçar el seu cinturó de vencedor mundial del FIB del pes ploma 2021 davant una enfervorida audiència en Sheffield, amb un KO al britànic Kid Galahad, que ja és part de les cròniques d’una disciplina “noble i honesta”, com va deixar palés Julio Cortazar. “Justament el que destil·la Kiko: noblesa, honestedat i també humilitat, perquè l’èxit no aconsegueix ennuvolar-lo”, va expressar l’alcalde, després de reiterar-li l’enhorabona en nom d’una ciutadania “feliç i orgullosa” de la trajectòria d’un lluitador dins i fora del ring que desperta “un profund respecte i admiració” a parts iguals.
Els més de dos centenars de seguidors que van envoltar Martínez en l’homenatge conduït pel periodista il·licità Daniel Gonzálvez van poder gaudir d’un audiovisual en què el protagonista va concretar els seus inicis i les seues motivacions. Medalla de Plata del Bimil·lenari en 2018, va començar el seu camí amb els guants als 13 anys, precisament al gimnàs de l’olímpica Isabel Fernández amb l’única pretensió d’aprendre a defensar-se al carrer; un procés en el qual va quedar captivat per un esport les albors del qual es remunten a l’època clàssica. Va tindre el seu primer combat oficial als 18 anys i, des d’eixe instant es va erigir com a “un gran ambaixador d’Elx i de l’Elx”, va elogiar l’alcalde, en passejar els valors il·licitans i la samarreta de l’equip de futbol per quadrilàters d’àmbit internacional.
El responsable de l’equip de Govern local va incidir que Martínez posseeix les virtuts “del sacrifici, del coratge i de la paciència gràcies a la seua fortalesa física i mental fora d’allò comú”. En eixe sentit, “La Sensación” va narrar als presents la dedicació que va necessitar per a convertir-se en campió del món. Pràcticament “viure com un monjo”, va definir. Així i tot, l’estricte règim d’entrenament i de preparació per a aconseguir l’objectiu va valdre la pena malgrat els nombrosos sacrificis, va puntualitzar, alhora que va reconéixer com “el seu secret” el suport familiar, en particular el del seu cònjuge. Ara continua mirant cap amunt, sempre ambiciós. Va mostrar la seua intenció de convertir-se en campió del món unificat, tot i que estima que té un any per davant de carrera abans de la seua retirada, moment en què intentarà transformar-se en “el millor entrenador del món”.
A la vetlada també es va poder escoltar en directe, a més del mateix Kiko, els qui posseeixen el privilegi de conéixer-lo en major mesura. Com la seua esposa, Almudena Candela, que va subratllar la gesta aconseguida solament per dos espanyols –campió del món en dues categories– i la paternitat com a gran assoliment personal. La seua germana, Vanesa Martínez, va rememorar quan degué triar entre futbol o boxeig. El seu nebot, Sergio Martínez, va explicar que “posava la mà al foc que guanyaria per KO, després d’haver-lo vist patir al gimnàs”. I sobre eixe colp definitiu del 14 de novembre, assajat amb el seu entrenador, Vicente Fernández, el tècnic va reafirmar que “li va eixir perfecte”, ja que és fàcil treballar amb ell gràcies a la seua elevada disciplina. “És una de les millors casualitats que m’han passat i que ha tret el millor de mi una altra vegada”, va emfatitzar el púgil sobre el seu actual instructor.
“El boxeig és l’esport més dur en disputar-se títols, però, igualment, en arriscar la pròpia vida”, va concloure González, i va assenyalar l’atleta de Torrellano com a “gran exemple per als joves, ja que demostra que, amb esforç, treball i il·lusió es poden aconseguir els somnis”. No en va, va insistir en l’orgull que suposa tindre a la nostra terra a un campió d’aquesta rellevància, “una icona i un referent ineludible del boxeig mundial” amb nom ja gravat en lletres daurades a la història de l’esport il·licità. “Però, el més important”, va agregar el regidor, “és el fet que ens trobem davant una persona excepcional”.
