L’Ajuntament reprén la feminització de la llista de carrers després de dos anys de pandèmia amb la inauguració del jardí Mestra Antonia Mecha Campello

L’Ajuntament reprén la feminització de la llista de carrers després de dos anys de pandèmia amb la inauguració del jardí Mestra Antonia Mecha Campello

L’alcalde, Carlos González, acompanyat de membres de l’Equip de Govern i de familiars de l’homenatjada manifesta que es reprén el compromís d’humanitzar i de democratitzar els espais públics del municipi amb noms de ciutadans i de ciutadanes que per alguna raó han destacat


L’Ajuntament d’Elx va reprendre la vesprada del 16 de febrer la feminització de la llista de carrers després de dos anys de pandèmia amb la inauguració del jardí Mestra Antonia Mecha Campello, situat al barri del Pla, enfront del mercat de proveïments de Sant Josep.

L’alcalde, Carlos González, acompanyat pels edils María José Martínez, Esther Díez, Patricia Macià, Héctor Díez, Puri Vives i Felip Sànchez, entre altres membres de la Corporació Municipal, així com de familiars de l’homenatjada i d’una nodrida xifra de veïns i de veïnes, va manifestar que es reprén el compromís d’humanitzar, de democratitzar i de feminitzar la llista de carrers amb la nomenació d’espais públics en honor a personalitats de l’àmbit local.

“Antonia Mecha Campello va ser una dona pionera, valenta i compromesa, amb una vida dura i amb uns valors amb els quals ens sentim identificats la majoria dels il·licitans i les il·licitanes”, va dir l’alcalde, que va destacar que per a obrir-se camí va haver “d’esforçar-se i de treballar molt dur”, a més de “lluitar per les seues conviccions i per una societat millor”. Per això, amb el baptisme d’un espai públic amb el seu nom, “fem justícia a la seua memòria”, va agregar González.

“Va ser una dona emprenedora i una lluitadora per a l’època”, va recalcar la neboda de Mecha Campello, Gabriela Grau. Ella i la seua filla –la mestra Lorena Coves– van agrair el gest a l’Ajuntament. Així mateix, Grau va valorar l’acte com “un referent per a totes les dones que van lluitar per la República i en la posterior guerra i que van ser pmassacrades, humiliades i torturades”. Malgrat això, va fer una crida a “aconseguir la reconciliació” i “oblidar les picabaralles”.

Una existència truncada per la Guerra Civil

Nascuda el 25 de gener de 1915 a Elx, Antonia Mecha Campello, tal com ha recordat el responsable de l’Equip de Govern, va ser una dona pionera, entre altres raons, perquè va estudiar i va ser mestra en temps en els quals accedir a les aules era infreqüent per a les famílies obreres. Màximament si eren dones. De fet, els seus pares eren espardenyers i ella es va costejar el batxillerat treballant igualment en l’espardenya.

No es va conformar amb ser docent i transmetre coneixements. Va començar la carrera de Medicina a Múrcia”, va afegir González, que va lamentar que haguera d’abandonar-la per culpa de la Guerra Civil espanyola.

Eixe esperit per trencar els sostres de cristall existents en la primera meitat del segle XX es va veure truncat per la postguerra. Segons conta la Càtedra Pere Ibarra de la UMH, Mecha Campello va patir la repressió franquista per les seues idees, amb vexacions com la tallada de cabells al zero i l’oli de ricí, i la privació de llibertat en diferents presons de la província entre 1939 i 1945 malgrat les insignificants acusacions.

“Antonia Mecha Campello va ser una dona pionera, valenta i compromesa, amb una vida dura i amb uns valors amb els quals ens sentim identificats la majoria dels il·licitans i les il·licitanes”, afirma González sobre la docent que va patir la repressió després de la Guerra Civil espanyola

Després de l’incident amb un veí en el qual va ser insultada, qui va ser altre temps mestra a l’hort de Sant Plàcid va començar gradualment a desenvolupar patologies mentals, la qual cosa la va portar a residir en diferents institucions psiquiàtriques fins als 90 anys, fins que va morir el 2 de desembre de 2004 a l’Hospital Psiquiàtric de Sant Joan d’Alacant.

“La història d’Antonia Mecha Campello és digna de ser rememorada”, va assenyalar González, que, després del parèntesi pandèmic, reitere, “hem recuperat eixir al carrer, a les places i dedicar espais públics a il·licitans i a il·licitanes que per alguna raó han destacat socialment, professionalment o políticament”. Una iniciativa que “humanitza la ciutat i la llista de carrers”, va concloure.

Des de 2015, el Govern municipal treballa amb la finalitat de pal·liar la bretxa de gènere existent en la nostra llista de carrers mitjançant la denominació de carrers i de jardins que honren les dones que amb les seues aportacions han fet de la il·licitana una societat millor.