González realitza una visita per a donar a conéixer el preocupant “estat real de conservació de Les Clarisses” amb l’arquitecte municipal, Julio Sagasta, juntament amb els edils d’Urbanisme, Ana Arabid; de Modernització de l’Espai Públic, Héctor Díez; de Cultura, Marga Antón; i de Turisme, Carles Molina
L’alcalde, Carlos González, ha manifestat aquest matí que la màxima protecció per a Les Clarisses és compatible amb la seua rehabilitació integral i conversió en allotjament històric que permeta recuperar l’immoble, impulsar l’activitat turística a la ciutat i possibilitar usos culturals públics i privats en altre temps convent.
El regidor il·licità ha realitzat aquesta consideració en el mateix edifici, després d’una visita per a donar a conéixer l’alarmant “estat real de conservació de Les Clarisses”, en la qual, juntament amb els edils d’Urbanisme, Ana Arabid; de Modernització de l’Espai Públic, Héctor Díez; de Cultura, Marga Antón; i de Turisme, Carles Molina, han atés les explicacions de l’arquitecte municipal, Julio Sagasta.
“La declaració com BIC ens semblaria positiva, encara que no canviaria res perquè no seria incompatible amb un ús hoteler”, assegura el responsable del Govern Local. A més, destaca que haurà de comptar amb el vistiplau dels tècnics de la Conselleria i incloure usos públics per a activitats culturals
La iniciativa que estudia l’Ajuntament, ha destacat González, conjuga la seua rehabilitació i salvaguarda amb el manteniment de la propietat municipal del convent malgrat la gestió privada i al mateix temps, afavorir els usos públics. Sense perjudici que la totalitat de l’edificació siga declarada BIC –actualment només la torre té aquesta consideració– per part de la Conselleria de Cultura si correspon. De fet, l’alcalde ha subratllat que ja gaudeix de protecció: Bé de Rellevància Local (BRL) i l’íntegra del PGOU de 1998. “La declaració com BIC ens semblaria positiva, encara que no canviaria res perquè no seria incompatible amb un ús hoteler”, ha assegurat.
Igualment, González ha assenyalat dues característiques “absolutament essencials” perquè aquest projecte prospere i siga viable: que siga una actuació respectuosa i estricta amb el valor històric, cultural i patrimonial de l’immoble “autènticament exemplar” amb el vistiplau dels tècnics de la Conselleria. I, també, la garantia d’usos culturals en espais comuns com l’església, les terrasses o el pati interior per a obrir-los a la “societat il·licitana i dedicada a activitats que puguen ser d’iniciativa municipal i de particulars”.
Política de recuperació del patrimoni
“L’edifici presenta un preocupant estat de deterioració que, indubtablement, exigeix prendre decisions per a propiciar la seua rehabilitació integral”, ha incidit González. A més, ha lamentat que en altres legislatures es deixara escapar una subvenció estatal de 3,5 milions d’euros dedicada a rejovenir i transformar Les Clarisses en un Centre del Coneixement.
L’alcalde il·licità recorda que la iniciativa no és “una excentricitat o un sacrilegi” en formar part de la política estratègica del Ministeri d’Indústria i Turisme per a desestacionalitzar el turisme, reduir la dependència del litoral i modernitzar el sector, qüestions que també persegueix l’Executiu il·licità
“Per això valorem la proposta de rehabilitació per a la seua conversió en un hotel històric”, ha postil·lat i ha posat com a exemple els més de 600 castells, palaus i monestirs d’entre els segles VIII i XIII existents en la resta del país i que serveixen d’hostalatge, 150 d’aquests són Bé d’Interés Cultural (BIC) i bona part, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, com “els paradors de Lleó, de Mèrida, de Monforte de Lemos, de Cangas d’Onís, de Granada (situat a l’Alhambra)”, que estan construïts en antics convents.
En aquest sentit, el responsable del Govern Municipal ha recordat que la transformació en un hotel no és “una excentricitat o un sacrilegi”, en formar part de la política estratègica del Ministeri d’Indústria i Turisme per a desestacionalitzar el turisme, reduir la dependència del litoral i modernitzar el sector, “qüestions que també persegueix l’Executiu il·licità”. No obstant això, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, pel qual s’articulen els fons Next Genetarion, tenen una línia específica dedicada a la rehabilitació del patrimoni històric per a usos turístics, “la qual cosa volem fer ací”, ha recalcat González.
Aquests hotels històrics van rebre en l’àmbit nacional quasi 15 milions de viatgers en 2019, creixent aquest tipus de turisme a un ritme del 17% entre 2016 i 1019, ha explicat. Una oferta que sedueix els visitants nacionals i internacionals i s’erigeix “instrument de la política de recuperació i posada en valor del patrimoni, a més de motors d’atracció turística”, ha conclòs l’alcalde.
