En l’acte d’inauguració participen l’alcalde, Carlos González, i els regidors Héctor Díez, Mariola Galiana i Patricia Macià; una peça que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament d’Elx, les matrones de Col·legi d’Infermeria d’Alacant i la xarxa sense ànim de lucre El Hueco de mi Vientre
El Parc Municipal compta amb una nova escultura. ‘Amor sin latido’, de Jesús García Trapiello, és una obra en record dels bebés que ens van deixar massa prompte, i que s’ha inaugurat en un emotiu acte que ha comptat amb la participació de l’alcalde, Carlos González, dels edils Héctor Díez, Mariola Galiana i Patricia Macià, de la representant de l’associació El Hueco de mi Vientre, Marian Mahamud, de la matrona infermera vocal del Col·legi Oficial d’Infermeria d’Alacant Noelia Rodríguez, la matrona de l’Hospital General Universitari d’Elx Paqui Rodrigo, i de càrrecs i personal de centres hospitalaris de la localitat, que han acompanyat en aquest homenatge a mares i famílies que han perdut els seus fills durant la gestació, el part o en els primers mesos de vida.
González, que ha manifestat que “aquesta trobada ens acosta a una realitat moltes vegades invisible, desconeguda, però sempre terriblement dura”, ha mostrat la seua gratitud per “el valuosíssim treball” que realitza El Hueco de mi Vientre, pel qual, gràcies a la seua col·laboració amb el Govern local i amb el Col·legi d’Infermeria, ha sorgit “un espai per al record i la trobada”.
En eixe sentit, Mahamud, que ha mostrat la seua gratitud a l’Ajuntament per considerar i suggerir la suma de les propostes d’El Hueco de mi Vientre i les matrones del Col·legi d’Infermeria per a construir aquest monument, ha donat també les gràcies a aquesta última entitat i a l’artista per donar el motle. Seguint el deixant d’altres urbs espanyoles, Mahamud ha indicat que l’escultura s’erigeix perquè les famílies puguen plorar els seus fills morts durant la gestació, el part o en els primers mesos de vida. Una classe de duel que, ha lamentat, “no s’està tractant amb la deguda sensibilitat”. D’aquí ve que l’obra de García Trapiello servisca així mateix per a conscienciar, i que quan algú es trobe amb una família que estiga passant per aquest dolor, “puga tindre una sensibilitat especial per a reconéixer-lo i acompanyar-lo”.
El moment més emotiu ha sigut quan els presents han pogut escoltar el testimoniatge d’Aldara Fernández Manchado. “Quan vas a l’hospital per a una revisió rutinària o per una lleugera sospita que el teu bebé no està bé i escoltes la frase de ‘no hi ha batec’, el món s’ensorra”, ha comptat visiblement emocionada. “És en eixe moment quan comença un dolor amb el qual conviure”, ha assenyalat. A més, Fernández Manchado ha lamentat que “el duel gestacional i perinatal no rep la mateixa atenció i empatia que un altre tipus de pèrdues”; fins i tot des del sistema de salut, i que es necessita “comprensió i sensibilitat”.
“Espais com aquest expressen la voluntat i l’impuls perquè puguem reflexionar, comprendre i acompanyar aquestes famílies i recordar a eixos bebés que segueixen als nostres cors al llarg de la nostra vida”, ha expressat la vocal del Col·legi d’Infermeria i ha definit la pèrdua d’aquests com “no solament física, sinó d’un projecte de vida, d’una il·lusió, d’amor; una pèrdua que no està reconeguda per la societat de hui dia”, ha recalcat Noelia Rodríguez.
Emocions en bronze
Héctor Díez ha llegit unes paraules escrites per l’escultor per a l’ocasió, en les quals es relaten com en 2019 va començar a esbossar el seu segon encàrrec per a l’associació El Hueco de mi Vientre. “Representa les emocions davant la pèrdua del bebé desitjat i esperat”, ha verbalitzat García Trapiello a través de l’edil, detallant que tots els esbossos giraven entorn d’un ventre i uns sins enormes. El disseny definitiu, ha continuat el text, reflecteix “un buit transversal, irregular, llis i poliment que plena d’absència parteix del ventre, el maluc i l’esquena”, afirmant que “l’absència també és vida”, i que la papallona daurada de la peça representa “la vida que inicia un camí diferent a l’esperat i que vola fregant i acariciant el ventre que li va donar vida”. “Perquè el batec de l’amor és etern”, finalitza la missiva.
D’altra banda, Paqui Rodrigo s’ha mostrat orgullosa de ser partícip “a aconseguir que es puga presentar aquest lloc tan bonic i emblemàtic de la nostra ciutat com a espai dedicat als bebés que ens van deixar massa prompte”, una ubicació envoltada de palmeres, “símbols de la pau i, en l’antic Egipte, de la vida eterna”, ha precisat. Igualment, ha relatat com un grup de matrones de l’Hospital General d’Elx, fa mesos, va proposar els regidors Héctor Díez i Mariano Valera aquest espai, coincidint amb la petició d’El Hueco de mi Vientre.
No obstant això, la instal·lació de la peça escultòrica és fruit de l’entesa entre l’Ajuntament d’Elx, les matrones de Col·legi d’Infermeria d’Alacant i El Hueco de mi Vientre. Aquesta última, una xarxa sense ànim de lucre fundada en 2013 i formada per psicòlogues o matrones i mares que han viscut la defunció o la pèrdua de fills xicotets durant la gestació o després del naixement. Experimentar o estar prop d’aquest drama les va unir a totes en una iniciativa que va creixent dia a dia, i que, a més de suport i acompanyament al duel, impulsa formació, investigació i prevenció d’aquestes morts primerenques.
Finalment, mentre sonaven els concordes de Recuérdame de la pel·lícula Coco, interpretats per la violista il·licitana Paula Romero Rodrigo, les mares assistents han tancat l’acte depositant pedres amb el nom dels seus bebés morts i altres ofrenes al nou monument, proper al Centre de Visitants del Parc Municipal.
