Aquest mes de juny ha començat la segona fase del Pla Director redactat, prevista per al període 2022-2025
Comença una nova etapa al jaciment arqueològic de l’Alcúdia d’Elx, propietat de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elx. Després de quatre anys de campanyes d’excavacions sobre el terreny, més un últim any destinat a consolidar les estructures excavades, restaurar i posar en valor les troballes, i seguint les indicacions marcades en el Pla Director de l’Alcudia d’Elx, document elaborat per l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) i que constitueix el quadern de bitàcola del jaciment.
En aquesta ocasió, i amb l’objectiu d’estimular les tasques d’excavació i d’investigació arqueològica al jaciment de l’Alcúdia a l’antiga ciutat d’Ilici, continuen les excavacions corresponents a tres projectes que es van iniciar en 2017, les propostes dels quals han sigut aprovades en la resolució definitiva de la convocatòria de les ajudes per a la realització de projectes d’investigació arqueològica a L’Alcúdia, previstes en l’annex VII de Bases de la convocatòria del Programa Propi del Vicerectorat d’Investigació per al Foment de la I+D+i en la Universitat d’Alacant 2021.
Els projectes i els seus investigadors principals són Projecte Domus: viure en Ilici, en el sector 4F amb la catedràtica d’Arqueologia Sonia Gutiérrez Lloret; Arqueologia i socialització del coneixement a L’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO), dirigit pel catedràtic d’Història Antiga, Jaime Molina Vidal; i Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica sota la direcció del catedràtic de Prehistòria Alberto Lorrio en qualitat d’investigador principal (IP) i el professor d’Història Antiga, amb Héctor Uroz, com a codirector.
L’import total de les ajudes concedides per la UA és de 45.000 euros, distribuïts a raó de 15.000 euros per projecte presentat i aprovat per personal docent i d’investigació, tots ells orientats a excavar. A més, l’Ajuntament d’Elx contribueix amb altres 15.000 euros per a la contractació de dos peons que ajuden en les tasques.
El Pla Director sorgia de la necessitat de dissenyar un marc estratègic de gestió per al jaciment de l’Alcúdia; redactat en 2019, pretén potenciar el seu coneixement i projecció cultural, garantint que la seua tutela siga compatible amb la visita pública i la socialització del BIC. Així, ha de planificar, desenvolupar i avaluar a llarg termini programes d’investigació, conservació, gestió, difusió i divulgació del ben tutelat. Seguint amb aquest criteri la seua acció, que va començar en 2018, la seua vigència es prolongarà fins a l’any 2029. El programa d’actuacions es du a terme en tres etapes: la primera fase, 2018-2021; la segona fase, 2022-2025; i la tercera fase, 2026-2029.
Concedits els permisos per part de la Generalitat Valenciana “tornem amb aquesta nova i il·lusionant campanya d’excavacions on el compromís de la Universitat d’Alacant continua mantenint-se ferma en el que al jaciment de l’Alcúdia es refereix, i no és un altre que poder arribar a conéixer i aprofundir en la història i el patrimoni d’aquesta antiga colònia romana, de la qual tan sols s’ha excavat fins hui a penes un vint per cent”, ha destacat el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora, que s’ha reconegut “molt entusiasmat” davant les excel·lents perspectives de la campanya.
Domus-L’Alcúdia. La història integral d’una ciutat viva
Les excavacions es van iniciar a principis de mes amb el Projecte Domus-L’Alcúdia: viure a Ilici. Dirigit per Sonia Gutiérrez Lloret, el projecte compta amb la participació d’un nodrit equip d’investigadors i investigadores tant de la UA com d’altres centres d’investigació, com l’Institut d’Arqueologia de Mèrida o la Universitat de Múrcia entre altres.
El propòsit general de Domus-L’Alcúdia és conéixer la seqüència arqueològica del sector residencial de la ciutat d’Ilici des d’una perspectiva diacrònica i completa. “Es pretenia contrastar el relat tradicional amb la vertadera història material del jaciment, mitjançant actuacions modernes que permeteren reinterpretar velles excavacions i contextualitzar monuments que la tradició havia etiquetat de manera arbitrària o reconstruït de forma idealitzada (temple ibèric, fòrum romà, termes augustaes, domus flavias, muralla dels bàrbars, basílica paleocristiana, etcètera)”, explica Gutiérrez. “Per això, Domus-L’Alcúdia procedeix al revés i en lloc de focalitzar l’interés en un monument o període concret, converteix la història d’una ciutat viva en el seu objectiu prioritari d’estudi, fugint dels clixés”, puntualitza la investigadora principal del projecte.
La primera fase dels treballs (2017-2021) s’ha desenvolupat al sector 4F del jaciment, entre les dues domus romanes conegudes des del segle passat. L’excel·lent conservació de l’estratigrafia en aquest sector ha permés evidenciar per primera vegada una ocupació islàmica primerenca (segles VIII i IX) i documentar la monumental i intensa remodelació urbanística datada en el segle V, amb el traçat d’un carrer flanquejat per importants edificis, amb basaments de carreus encoixinats i alçats de “opus africanum” tardà, que van estar en ús, amb diverses remodelacions, durant l’època visigoda. S’ha documentat igualment una fase urbana altimperial, sota la qual apareixen un potent edifici republicà construït sobre estructures anteriors, possiblement d’època ibèrica.
En aquest nou període s‘ha ampliat l’àrea de treball, incloent-hi antigues excavacions del seu entorn mancats d’informació, amb la doble intenció de documentar en extensió les estructures romanes i altmedievals descobertes, d’un costat, i aprofundir en la seqüència protohistòrica ja aconseguida, d’un altre, per a comprendre els moments inicials de l’assentament, tant ibèrics com romans, obtenint una eina d’anàlisi aplicable a tot el jaciment A més es contempla l’anàlisi de l’entorn amb metodologia no invasiva. L’objectiu final és la consolidació i la posada en valor d’aquells espais i estructures documentades que siguen representatives de cada fase històrica detectada, explicant no una sinó totes les històries escrites en la terra d’aquest sector de l’Alcudia.
ASTERO. Les termes romanes
Enguany, l’equip d’Arqueologia i socialització del coneixement en L’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO) prendrà el relleu a la campanya a principis de juliol i, després d’un any sense ells, tornarà a comptar amb una trentena d’estudiants tant de grau i com de màster per a realitzar les seues pràctiques. La tornada a les excavacions en aquesta cinquena campanya per a l’equip que dirigeix el catedràtic d’Història Antiga Jaime Molina Vidal arribarà fins al 4 de juliol. L’objectiu principal de la present campanya és la cerca d’aqüeducte en una zona pròxima a les termes i seguir amb l’excavació d’aquestes, ja que “falta una tercera part per descobrir”.
Domus-L’Alcúdia, ASTERO i Dames i herois són els tres projectes en execució al juny, juliol i setembre
Segons la hipòtesi que plantegen, “existia tal aqüeducte que entrava a la ciutat i la proveïa”, explica Molina. Durant els primers quinze dies d’excavació podran determinar si va anar així. A més, avançaran en les fases de l’evolució de la ciutat i de les termes per a veure com van canviant.
El sector 7F o Termes orientals, que excava amb “ASTERO” el grup Patrimoni Virtual, ha revelat un dels principals complexos termals de l’antiga colònia d’Ilici que, donades les seues dimensions, tindria un caràcter públic. “Per als romans les termes complien no sols funcions higièniques, sinó que constituïen un dels principals centres socials de la ciutat: esbarjo, reunió, esport o centre de negocis. Per un mòdic preu s’accedia a aquests banys públics en torns alternatius d’homes i dones”, explica Molina.
En la quarta campanya d’excavacions duta a terme en 2020 “va destapar una fossa fundacional” del mur que estaven excavant, alguna cosa que és fonamental en arqueologia. El científic es qüestionava què va succeir a la ciutat perquè, com afirmava, “si han hagut d’ampliar les termes és perquè ha augmentat la població i, per tant, tindríem un augment demogràfic” ja que les termes es van ampliar en el segle V d C, “quan se suposa que la ciutat estava en crisi”, segons apunta el catedràtic.
Llavors els objectius passaven per completar l’excavació del vestuari i les latrines de les termes orientals, a més d’intentar en eixa fase de l’excavació datar una de les fases fonamentals. En els tres anys anteriors havien pogut detectar les fases, però algunes d’elles estaven encara sense datar.
Les termes orientals de l’Alcúdia van estar en ús durant l’època altimperial (segles I-II d. C.), i les seues estructures, reformades i remodelades, van continuar tenint altres funcions (domèstiques, artesanals o agrícoles) fins a, almenys, el segle VII d. C. Després del seu descobriment en 1998, el sector excavat d’aquestes termes va ser parcialment desmuntat, restaurat i consolidat fins a aconseguir el seu estat actual, encara que les sales de la seua part septentrional i oriental estan encara en fase d’excavació, consolidació i investigació.
Dames i herois. Ibers en Ilici
Al setembre arribarà l’equip de Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica, tercer i últim dels projectes d’excavacions que acollirà aquesta cinquena campanya. Dirigit pel catedràtic de Prehistòria de la UA Alberto Lorrio, un planteja com a objectiu últim aportar informació sobre les fases ibèriques de l’Alcúdia a través de la intervenció arqueològica multidisciplinària en el Sector 11D, front sud-oriental del jaciment, lloc on es va trobar, de manera fortuïta, la Dama d’Elx en 1897. Al mateix temps pretén definir una estratigrafia arqueològica que ajude a complementar el coneixement de les diferents fases històriques per les quals va passar el jaciment d’Ilici, i que permeta enquadrar les troballes que, en les successives campanyes dutes a terme des de 2017, han sigut molt nombrosos i variats.
Els treballs realitzats entre 2017 i 2021 han anat traient a la llum les restes materials de les fases ibèriques més antigues de l’Alcúdia, entorn del segle V a. C. La troballa de la muralla, i de les restes urbanes adossades, constitueix una novetat de gran rellevància, perquè ha permés, per primera vegada, conéixer el context arqueològic de la Dama d’Elx. A això s’afig la identificació d’una seqüència que abasta, grosso modo, uns tretze segles de la història de la ciutat d’Ilici, entre el V a. C. i el VIII d. C., encara que si s’inclou la documentació de les estructures contemporànies, relacionats amb la transformació agrícola de la finca, el resultat és una lectura completa del sector al llarg dels seus 2.500 anys d’història.
Durant la passada campanya els investigadors del projecte es van dedicar a la restauració, investigació i publicació. En els anys 2020 i 2021 s’ha dut a terme la museïtzació del tram principal de l’esmentada muralla, la qual cosa situa a aquest sector entre els de major valor patrimonial del jaciment.
Aquesta pròxima campanya centra els seus objectius, en primer lloc, a continuar treballant en el tram de la muralla identificada en les anteriors campanyes i, en segon lloc, a identificar l’urbanisme de la fase Ibèrica Antiga. Com a principal objectiu, pretenen determinar la complexitat de l’obra defensiva, per la qual cosa continuaran excavant en la zona de la muralla. Es tracta d’una muralla de calaixos que ofereix importants singularitats, com a evidència que els tres calaixos que ocupen la major part del tall 1 resulten per complet diferents i destaquen per la seua monumentalitat i la bona conservació de la superestructura de terra i tova. “La idea és abastar tot el front oriental cap al nord i el sud i solucionar alguns problemes relatius a la tècnica constructiva, mitjançant compartiments interns adossats, generalment amb el sòcol de maçoneria, els anomenats calaixos. Però cada calaix està realitzat de manera diferent, la qual cosa resulta una mica excepcional que necessita ser explicat”, assenyala Lorrio. Comprovar si la variabilitat observada es repeteix en altres zones del front oriental ens permetrà entendre la complexitat de l’obra, sense descartar la possibilitat de trobar-nos en les proximitats d’una de les portes de la ciutat. També, davant el més que previsible canvi de direcció de la muralla, la hipòtesi dels investigadors és que ha d’haver-hi una torre de cantonada, localitzada al sud del tram excavat.
Com a segon objectiu plantegen identificar l’urbanisme de la fase Ibèrica Antiga, comprovant si, com sembla, els ambients individualitzats corresponen a habitatges. Aquest és un dels reptes que per primera vegada podran afrontar-se en un dels enclavaments més emblemàtics d’aquesta cultura. L’actuació plantejada permetrà determinar l’evolució urbanística de la ciutat, perquè en aquesta zona s’ha identificat una completa estratigrafia que inclou tota l’època ibèrica, amb restes d’habitatges relativament ben conservades i diversos enterraments de nounats, l’etapa romana altimperial, identificada a partir de les restes d’una domus, i l’època tardoantiga, identificada per nombrosos escombriaires i fosses d’espolis, a més de sepultures i restes humanes abandonades. A això s’afigen construccions d’època contemporània relacionades amb l’ús agrícola de la finca.
Alberto Lorrio destaca la singularitat d’algun de les troballes, com un penjoll amb la representació d’una divinitat, trobada dins d’un calaix. “El penjoll estava en el farciment de terra de la muralla, per la qual cosa es tractaria d’un depòsit fundacional de l’obra defensiva”.
