Carlos González diu que es tracta de projectes dirigits a dinamitzar l’economia i l’ocupació; a millorar i a modernitzar dels serveis; a avançar en justícia social; a invertir en barris i pedanies; a accelerar la transformació urbana a través de fons europeus; a impulsar infraestructures viàries i ferroviàries; a reforçar l’estratègia de la Capitalitat Verda; a impulsar a la transparència; a modernitzar l’administració i a solucionar els problemes crònics del municipi
“Aquesta està sent la legislatura més fèrtil de les últimes dècades, Elx està hui millor que en 2019 i els il·licitans i il·licitanes viuen millor amb el nostre govern malgrat les dificultats de la pandèmia i la guerra”. Amb aquestes paraules l’alcalde d’Elx, Carlos González, ha finalitzat la seua intervenció en la primera jornada del Debat de l’Estat del Municipi celebrada al Centre de Congressos Ciutat d’Elx. Una sessió en la qual s’ha donat veu a la societat il·licitana amb la intervenció de les ciutadanes protagonistes del “Escó 28”, als sindicats, a la patronal, als representants dels consells i les juntes, a la Federació de Veïns i als representants dels alumnes de les universitats. “Aquest debat representa l’interés del nostre Govern per innovar i aprofundir en la participació dels ciutadans en els assumptes públics, per prendre el pols a la ciutat”, ha declarat l’alcalde.
Carlos González ha parlat de deu polítiques palanca que impulsen el projecte de transformació i modernització de la ciutat: projectes dirigits a dinamitzar l’economia i l’ocupació; la millora i modernització dels serveis públics i equipaments col·lectius; l’increment de la inversió en justícia social; la inversió en barris i pedanies per a enfortir la cohesió territorial; l’acceleració de la transformació urbana a través de fons europeus; l’impuls a les infraestructures viàries i ferroviàries per a guanyar en competitivitat; reforçar l’estratègia de la Capitalitat Verda Europea per a frenar el canvi climàtic; impuls a la transparència i participació ciutadana; la modernització del funcionament de l’administració amb l’Administració Electrònica i, finalment, afrontar els problemes crònics i en vies de solució.
“Estem parlant de projectes de ciutat, necessaris per al progrés col·lectiu, per això tendim la mà a l’oposició amb la finalitat d’aconseguir un valuós consens entorn d’ells”, ha destacat l’alcalde, que ha afegit que “vivim temps convulsos, la guerra ens farà viure un any complex, per això demane a l’oposició moderació i responsabilitat”.
Projectes dirigits a dinamitzar economia i ocupació
“Tenim en marxa projectes estratègics, dirigits a generar activitat econòmica, atraure inversió, afavorir la millora de la competitivitat empresarial i promoure la creació d’ocupació” ha dit González, que ha destacat l’avanç dels tràmits per a l’ampliació d’Elx Parc Empresarial, la comercialització del Campus Tecnològic, el desenvolupament de l’entorn d’IFA per a la implantació d’activitats econòmiques, el desenvolupament del ‘Learning Factory’ com a pol d’innovació, la construcció del palau de Congressos, l’impuls del turisme a través del seu Pla Estratègic o la implantació a Torrellano del Centre Internacional d’Investigació sobre l’Envelliment.
I juntament amb això, “hem posat en marxa plans d’ocupació per valor de nou milions d’euros que han propiciat la inserció laboral de 500 il·licitans i hem donat un gran pas, que garanteix l’aigua per als cultius, amb l’acord per al Transvasament Xúquer Vinalopó”.
“Aquesta està sent la legislatura més fèrtil de les últimes dècades, Elx està hui millor que en 2019 i els il·licitans i les il·licitanes viuen millor amb el nostre govern malgrat les dificultats de la pandèmia i la guerra”, assegura el regidor, que tendeix la mà a l’oposició per a continuar avançant en els projectes de ciutat
González ha destacat també el que ha suposat “els efectes positius que encara irradia la conversió en zona de vianants de la Corredora i la Plaça de Baix. Una actuació, demonitzada amb ferotgia per alguns, però que ha suposat el ressorgir social i econòmic del centre, i que ha propiciat l’obertura de més de 50 activitats econòmiques en el seu entorn”.
Modernització de serveis públics i equipaments col·lectius
“Els serveis i els equipaments públics contribueixen a millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans i l’esforç inversor que hem realitzat és superior als 100 milions d’euros”, ha apuntat el regidor.
“Hui els barris, les pedanies i el Centre Històric estan més nets, amb la nova contracta de neteja, que ha suposat una inversió en equips de 19.000 euros”, ha assenyalat, i ha destacat les millores dutes a terme en el transport públic “hem impulsat una intensa renovació de la flota d’autobusos i una millora en les línies en aquest mandat 32 nous autobusos híbrids per a descarbonitzar la mobilitat i 17 s’incorporaran immediatament”. A més, ha esmentat el pla que permetrà guanyar mil places d’aparcament l’any vinent.
En matèria de sanitat, al costat de la rehabilitació i l’ampliació de l’Hospital General, l’alcalde ha recordat que s’està redactant el projecte de nou Centre de Salut del Travalón i avançant en un nou consultori per a la Marina.
Quant als avanços en infraestructures educatives González ha indicat que “hem dit adeu als Barracons de la Torreta després de 20 anys, i hem posat en marxa el nou Institut Vicente Verdú, quan ja s’han fet realitat les ampliacions de Valverde, La Gàl·lia, Matola, Les Baies, i en Torrellano ja es construeix el nou Col·legi”.
Més justícia social
“La justícia social, reduir les desigualtats i els desequilibris socials, és una prioritat per al nostre govern. Des que vam governar hem augmentat la despesa social en un 120 per cent”, ha indicat el regidor, que ha explicat que en 2015 el total destinat a política social va ser de 9,3 milions i en l’actual exercici 2022 s’han destinat a aquest efecte 20,3 milions d’euros.
Aquest importantíssim increment ha possibilitat que 10.000 famílies amb baixos recursos es beneficien de les ajudes al pagament de l’IBI, unes 26.000 famílies es beneficiaran del bo social de 200 euros per a pal·liar l’increment del preu de la llum i el gas i s’ha multiplicat per tres el suport als col·lectius socials.
I dins de les polítiques de justícia social, cal no oblidar la lluita per la igualtat i contra la violència de gènere.
Millores en barris i pedanies per a enfortir la cohesió territorial
“Estem davant la legislatura de les pedanies, hem ampliat els col·legis de la Vallverda, Matola, La Galia; comença l’ampliació de la Baia i prompte la de l’Altet. El nou col·legi a Torrellano està en obres i s’ha finalitzat la reforma de la façana de l’institut”, ha dit l’alcalde, que ha recordat que ja estan realitzats els projectes de centres socials a l’Altet, a Torrellano i als Arenals. Al costat d’això, s’han millorat les instal·lacions esportives de la Foia, Torrellano, l’Altet, la Marina i la Baia, s’ha posat en marxa el SAMU de l’Altet, la reforma consultori de la Vallverda i el nou de la Marina.
També ha destacat el depòsit d’aigua potable als Arenals del Sol i s’ha millorat la xarxa de clavegueram i d’aigua potable, així com voreres i asfalt.
Quant a la inversió realitzada en barris, l’alcalde ha destacat actuacions com el jardí d’Andalusia, la plaça Pilar Miró, el jardí de Franciscans, l’hort de Felip, la replaceta de les Barques, l’hort de Rastoll, Olegari Domarco Seller, l’hort de Pontos, la regeneració de Casablanca i Porfiri Pasqual, el passeig de les Germanies o el jardí de les Víctimes de la Covid.
“Hi ha en marxa grans actuacions de regeneració en urbana en tres barris degradats: Estem construint el quart bloc de Sant Antoni, ja són quasi 300 nous habitatges; hem derrocat dos blocs degradats als Palmerars, derrocarem altres dos i construirem un nou bloc de 50 habitatges. En tercer lloc, hem presentat un projecte de Regeneració Urbana per a Porfiri Pasqual, que, si s’aprova, permetrà que rehabilitem 300 habitatges, mobilitzant una inversió de 13 milions d’euros”, ha indicat.
“D’altra banda, hem impulsat Projectes de Fons Europeus Next Generation, per un valor total de 81 milions, per als quals hem sol·licitat subvencions per valor de 63,5 milions. Tenim concedits 42’5 milions d’euros”, ha dit González, que ha destacat el projecte del Ministeri d’Agricultura per a la Modernització dels Regadius amb una inversió de 45 milions d’euros, que està aprovat i el Projecte de renaturalització d’Horts Històrics mitjançant reg amb aigua regenerada i de Conversió del Molí Real en Centre d’Interpretació de l’Aigua.
Millors infraestructures ferroviàries
“Treballem amb el Govern d’Espanya i amb la Generalitat en projectes sobre infraestructures que són essencials per a la millora de la connectivitat de la ciutat. Esperem tancar el finançament de la Ronda Sud per part de la Generalitat en breu i al setembre comença la segona fase de la duplicació de la carretera de Santa Pola, al mateix temps que es continuen projectant i licitant la resta de trams.
González ha anunciat que en breu es dirigirà al Ministeri per a continuar treballant en la modernització de la línia de Rodalia; en la connexió amb l’aeroport i també en el ramal de connexió amb l’estació de l’AVE.
“I al costat d’això tenim tres reivindicacions sobre la taula: l’AVE-Regional que connecte Elx amb València en 45 minuts; alliberar de peatge el tram Elx-el Campello, l’anomenada segona circumval·lació i la connexió del Parc Empresarial amb l’Autovia A-70, vital per al desenvolupament del Parc”, ha dit.
L’alcalde també ha destacat l’impuls d’iniciatives per a avançar en l’estratègia de capitalitat verda europea per a contribuir a frenar el canvi climàtic. En aquest punt ha fet referència a la nova depuradora d’Algorós, l’aprovació de la Llei del Palmerar, la regeneració del Vessant del Vinalopó, la creació de l’Agència Valenciana del territori l’enderrocament de l’hotel dels Arenals. “Totes són iniciatives que contribueixen a descarbonitzar la ciutat i a lluitar contra el calfament global”.
En un altre ordre de coses, González ha dit que Elx és un dels deu municipis més transparents d’Espanya i el Govern Local té un important pes polític a l’àmbit comunitari i nacional, com ho prova l’arribada de l’AVE a Elx.
Escó 28, agents socioeconòmics i universitats
La intervenció del regidor il·licità ha donat pas a les veus dels representants de la ciutadania i dels agents socioeconòmics del municipi. En primer lloc, Lorena Roca i Eva Marcos, triades aleatòriament mitjançant un programa informàtic, han encarnat tots els il·licitans i les il·licitanes gràcies a l’anomenat Escó 28, present per segona vegada consecutiva en el Debat Sobre l’Estat del Municipi.
Representants de la ciutadania, dels agents socioeconòmics i de les universitats enalteixen actuacions com la conversió en zona de vianants de la Plaça de Baix i la Corredora i reclamen més aparcament a la zona de Sant Josep, major inversió en educació, la millora de la freqüència de la línia de Rodalia o més unitat de planificació d’acció entre Elx i Alacant
Roca ha enaltit la renovació de la flota d’autobusos amb unitats híbrides o la utilitat de la Seu Electrònica, encara que ha recordat la falta d’aparcament a Satn Josep o que unes certes àrees de l’extraradi o urbanitzacions se senten desateses quant a neteja. En el seu torn, Marcos ha instat a crear més aparcaments per a discapacitats, a rehabilitar el Mercat Central per a convertir-lo en el mercat gastronòmic previst per l’Equip de Govern i ha exhortat a lluitar pel TRAM i per ampliar les freqüències de l’AVE i el servei de Rodalia. Marcos també ha denunciat que els nous contenidors no compten amb pedal d’obertura, l’eliminació total de l’estacionament a l’hort del Rastoll per la seua recuperació com a zona verda, i el recel que, ha dit, desperten els carrils bici a les zones més cèntriques.
Per part seua, la secretària de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Esther Guilabert, ha demanat major unitat de planificació d’acció conjunta i concreta entre Elx i Alacant en matèria turística, congressual, comercial, industrial, de transports i d’infraestructures.
Quant als sindicats, la secretària general de CCOO Vinalopó-Vega Baixa, Carmen Palomar, que ha cridat a “implantar les mesures d’equitat fiscal i mantindre l’escut social al nostre país”, ha posat en valor les xifres de contractació indefinida des de la posada en marxa de la reforma laboral, que ha fet que a Elx aquesta modalitat de contracte haja passat de l’11% al 49%, encara que ha recordat que encara existeixen 21.000 persones, el 60% dones, en situació de desocupació al municipi. En eixe sentit, ha sol·licitat a l’Ajuntament reforçar la Regidoria d’Ocupació, un Pla d’Ocupació Municipal –encara que ha reconegut avanços en l’Acord Territorial per a l’Ocupació– o la reactivació de la Mesa de l’Economia Submergida. María Dolores Torres, d’UGT Muntanya-Vinalopó-Vega Baixa, donades les dades de la reforma laboral a Elx, que ha permés aconseguir al març 2022 més de 86.000 en alta en la Seguretat Social, unes xifres històriques, ha valorat que el mercat laboral il·licità creix a bon ritme i ha convidat a ser optimistes sense caure en triomfalismes.
Tocant les universitats il·licitanes, Álvaro Bertrand (CEU Cardenal Herrera) ha lloat la ràpida i encertada conversió en zona de vianants del centre i ha requerit més aparcament en la zona de Reis Catòlics. Kevin Joel Zambrano (UMH) ha reclamat preus immobiliaris a la ciutat assequibles i justos per a la comunitat universitària i fomentar la investigació i la participació en les empreses d’aquests, a més de garantir la qualitat de les pràctiques als hospitals i als centres de salut d’Elx. Finalment, en aquest bloc, Margarita Pérez (UNED) ha expressat que és necessari que les institucions reconeguen el paper de la Universitat Nacional d’Educació a Distància a la ciutat i a les comarques veïnes, i dotar de majors recursos econòmics a l’ensenyament tant en el seu vessant investigador com en una experiència educativa perquè aquest siga de qualitat i accessible per a una societat pròspera.
González, que ha agraït les diferents intervencions, les ha definit com a “visions enriquidores per a la nostra ciutat” i ha contestat cadascuna d’aquestes.
